La guerra més temuda a l'Orient Mitjà ja ha arribat

BarcelonaLa principal conseqüència geopolítica de la invasió de l'Iraq per part dels Estats Units va ser el reforçament de l'Iran com a única potència regional capaç de contestar l'hegemonia estatunidenca a l'Orient Mitjà. A mesura que Teheran estrenyia llaços amb una xarxa de milícies a tota la regió i les armava, es va començar a perfilar el fantasma d'una guerra total que enfrontaria l'Iran i els seus aliats, l'autoanomenat “eix de la resistència”, amb els EUA. Aquesta guerra, deien, incendiaria tot l'Orient Mitjà. L'escenari que feia esgarrifava des de Beirut fins a Abu Dhabi ja és aquí. A les capitals de la regió, ara tothom fa càlculs de com els afectarà el conflicte i confia que l'actual situació de feblesa de Teheran en limitarà l'abast i els danys que provocarà.

Els primers països directament afectats per la conflagració han estat els països del golf Pèrsic que tenen bases dels EUA i són més propers geogràficament a l'Iran, és a dir, Bahrain, els Emirats Àrabs Units, Kuwait i Qatar. De fet, la cadena qatariana Al-Jazeera ha hagut d'aturar durant uns segons un debat en directe perquè han començat a sonar de forma estrident els missatges d'alarma dels telèfons mòbils dels seus periodistes.

Durant la breu guerra de l'estiu passat, la base qatariana d'Al-Ubeid, la principal base aèria dels EUA a la regió, ja va rebre l'impacte d'un míssil. Tanmateix, en aquella ocasió l'atac va ser coreografiat, ja que Washington n'havia estat advertit amb antelació i l'acció tenia com a objectiu real desescalar la crisi més que no pas servir de venjança. Aquest cop la situació és diferent: l'abast dels atacs és més ambiciós, la qual cosa significa que també ho seran les pèrdues econòmiques, així com potser també probablement la pèrdua en vides humanes. De moment, una persona ja ha mort a Abu Dhabi, la capital dels Emirats, a causa de l'impacte de les restes d'un míssil iranià interceptat a l'aire.

Encara més mal parats en poden sortir aquells països amb milícies afins a l'Iran, com l'Iraq, el Iemen dels houthis o el Líban de Hezbol·là, considerada el principal actiu de Teheran abans de la guerra contra Israel de l'any passat. De fet, Israel ha bombardejat un cop més el sud del Líban en les últimes hores.

Entre els experts hi ha consens a l'hora d'assenyalar que cap país de la regió, amb l'excepció d'Israel, desitjava aquesta guerra i, per això, van intentar dissuadir Trump d'iniciar-la. Ni tan sols la veien amb bons ulls aquells països més tradicionalment hostils al règim dels aiatol·làs, com l'Aràbia Saudita o els Emirats. "La mera percepció d'inestabilitat té uns costos significatius. Des de la perspectiva del Golf, un conflicte prolongat que creï més inestabilitat a la zona més propera és una gran amenaça", sosté l'analista Monica Marks, professora de la branca de la universitat NYU a Abu Dhabi.

Por per l'impacte econòmic

Les conseqüències econòmiques a mitjà termini poden ser astronòmiques per als països del Golf. De moment, diversos ja han tancat el seu espai aeri. El pitjor escenari seria que l'Iran aconseguís bloquejar l'estret d'Ormuz, per on transita un 20% de la demanda mundial de petroli. Ara bé, per evitar-ho els EUA han desplegat un terç de la seva flota militar. En tot cas, fins i tot encara que l'Iran ho intentés i fracassés, podria arribar a alterar el trànsit de petroliers atacant els vaixells amb projectils des de la seva costa.

A banda dels efectes en el comerç de l'or negre, una guerra prolongada minaria seriosament els plans per diversificar les seves economies que, en certa manera, estan aplicant totes les petromonarquies del Golf. Probablement, l'esforç més conegut és l'impulsat pel príncep hereu saudita, Mohamed Bin Salman, amb la seva Visió 2030, que pretén allunyar el país de la dependència del petroli. Una de les seves apostes és el turisme, un sector molt sensible a la percepció d'inseguretat. Així mateix, la posició dels Emirats Àrabs com a hub del comerç regional deriva en bona part del seu comerç amb un Iran sota un règim de sancions. Si el veí persa s'enfonsa o es converteix en una mena d'estat fallit, l'economia emiratiana se'n ressentirà.

L'atac immediat de l'Iran –que és conscient de la seva inferioritat militar– contra objectius als països del Golf podria ser una estratègia per intentar aturar la guerra. "Estan intentant atraure altres països cap aquesta guerra. Volen incrementar el cost per a aquests països, probablement amb l'esperança que pressionaran l'administració Trump per aturar la guerra", ha apuntat a la cadena Al-Jazeera Muhanad Seloom, professor d'estudis estratègics al Doha Institute.

Ara bé, la capacitat d'influència d'aquestes capitals sobre Washington és força limitada, com va demostrar l'infructuós intent d'Oman, el país que exercia de mediador en les converses de pau entre l'Iran i els EUA. Hores abans del bombardeig, el seu ministre d'Exteriors, Bader bin Hamad al-Busaidi, va revelar en una entrevista a la cadena CBS estatunidenca que Teheran havia fet una concessió clau que hauria impedit l'obtenció de l'arma nuclear. "Estem parlant d'una capacitat zero d'emmagatzematge [d'urani]. Sense això, no es pot fabricar una bomba. L'acord de pau és a prop", va declarar Al-Busaidi.