Trump intenta frenar l'escalada del preu del petroli: "La guerra està gairebé enllestida"

Washington / BarcelonaDonald Trump intenta frenar l'escalada del preu del petroli producte de la por que la guerra de l'Iran continuï allargant-se. Després de veure com el cost del barril de cru es disparava per sobre dels 100 dòlars –màxim que no es veia des del 2022, amb la invasió russa d'Ucraïna–, el president estatunidenc ha afirmat que la campanya "està gairebé enllestida". "Crec que la guerra està gairebé enllestida. No tenen vaixells de guerra, no tenen comunicació, no tenen forces aèries", ha dit el magnat a la CBS. I el mercat ha decidit confiar en les paraules de Trump: el barril de cru ha tornat a situar-se per sota dels 90 dòlars.

La borsa, que també s'havia llevat amb caigudes dràstiques per l'amenaça d'una crisi energètica, ha remuntat poc abans de tancar la sessió d'aquest dilluns. El Dow Jones Industrial, que havia patit una patacada de gairebé 900 punts en l'inici de la sessió, va remuntar-ne 239. Trump sabia el que feia quan ha fet aquesta afirmació a la CBS, poc abans que Wall Street tanqués la jornada. Després d'aconseguir superar un dia més amb certa contenció de danys, el president ha adoptat una posició ambigua sobre les seves paraules. En la seva intervenció a Florida en el marc de la Conferència de Membres del Partit Republicà, el magnat ha dit: "No en aturarem fins que l'enemic estigui completament destruït". Alhora, ha insistit que el conflicte "s'acabarà molt ràpidament".

"Estem més determinats que mai a aconseguir una victòria total que posi fi a aquest perill que ha existit durant 47 anys", ha dit el republicà en referència al règim dels aiatol·làs. El president ha afegit: "Ja hem guanyat de moltes maneres, però no hem guanyat prou". "Estem aixafant l'enemic en una aclaparadora mostra de la nostra força militar", ha continuat. El republicà considera que "la capacitat de míssils i drons iranians ha estat completament destruïda" i h informat que han enfonsat "46 naus" iranianes.

La sensació de confusió total encara ha estat més flagrant mitja hora després, en la roda de premsa extraordinària que havia convocat d'imprevist aquest dilluns a la tarda. Trump ha sostingut que tant es pot dir que la guerra acaba de començar com que està a punt d'acabar. Un periodista li ha fet notar al magnat que el seu secretari de Defensa, Pete Hegseth, havia dit que els 10 dies de campanya són "només el començament", mentre que ell havia dit que l'operació està "gairebé enllestida". "Es pot dir de les dues formes", ha contestat Trump. El mandatari, de 79 anys, no és capaç de donar una sola resposta clara sobre una guerra que s'ha cobrat la vida de més de mil iranians, entre ells les 168 nenes mortes sota els primers bombardejos dirigits pels EUA i Israel.

Durant la intervenció el president també ha volgut enviar un missatge de tranquil·litat als consumidors nord-americans assegurant que ja s’estan prenent mesures per solucionar l’encariment del petroli. Segons Trump, l’actual campanya militar tindrà com a resultat "un preu més baix del petroli i del gas per a les famílies americanes". Mentre aquesta suposada solució arriba, ha anunciat: "Aixecarem un algunes sancions relacionades amb el petroli per reduir el preu". Poc abans de la roda de premsa on ho ha anunciat, el republicà havia trucat al seu homòleg rus, Vladímir Putin, per parlar sobre la manera d'acabar la guerra de l'Iran ràpidament. Washington fa temps que està aplicant nombroses sancions a les grans petrolieres russes i a la importació de cru de Rússia.

No s'ha fet esperar tampoc la reacció de Teheran. La Guàrdia Revolucionària ha anunciat que qualsevol país que expulsi els ambaixadors d’Israel o els Estats Units tindrà pas lliure per l’estret d’Ormuz. La Guàrdia Revolucionària ha contestat assegurant que serà l'Iran qui decidirà el final de la guerra i ha amenaçat amb aturar les exportacions regionals de petroli si continuen els atacs.

En un missatge a Truth Social a la nit, Trump ha respost als aiatol·làs amb una nova pujada de to. "Si l'Iran fa qualsevol cosa que aturi el flux de petroli per l'estret d'Ormuz, serà colpejat pels Estats Units d'Amèrica vint vegades més fort del que ha estat colpejat fins ara", ha escrit. I ha afegit "Però espero i prego que això no passi! Això és un regal dels Estats Units d'Amèrica a la Xina i a totes les nacions que utilitzen intensament l'estret d'Ormuz".

Pel que fa a les borses, aquest dilluns al matí els parquets europeus es tenyien de vermell amb fortes caigudes, mentre el preu del barril de petroli Brent –de referència a Europa– es desbocava fins als 119 dòlars i el West Texas Intermediate (WTI) –de referència als Estats Units– fins als 115 dòlars. Malgrat aquest inici sobtat de la jornada, durant la resta del dia els mercats han anat reduint les pèrdues i el petroli ha moderat el preu.

Diverses veus s'han alçat per intentar frenar l'increment dels costos energètics provocats per la guerra a l'Iran. Un paper clau l'han tingut el G-7 –les set economies més grans del món– i l'Agència Internacional de l'Energia (AIE), que han mantingut una reunió telemàtica que, tot i no haver acordat alliberar reserves de petroli, sí que han decidit deixar la porta oberta a fer-ho.

Així, a la tarda, després de la reunió, el preu del barril de cru Brent moderava la seva escalada i se situava per sota dels 100 dòlars, i també ho feia el WTI, encara que el preu continuava superant el de divendres passat. De fet, el barril de cru Brent acumula una pujada al voltant del 36% des del dia abans de l'inici dels atacs a l'Iran dels Estats Units i Israel, i la revaloració del barril WTI voreja el 40%.

El ministre francès de Finances, Roland Lescure, que va exercir d'amfitrió de la reunió d'emergència del G-7 i l'AIE, semblava allunyar la possibilitat d'alliberar reserves de petroli, en declaracions als mitjans, en afirmar que "no som encara" en el moment de fer-ho, però el comunicat conjunt posterior a la reunió inclou la disposició del grup a alliberar-les. "Estem disposats a prendre les mesures necessàries, incloent-hi el suport al subministrament mundial d'energia, com l'alliberament de reserves", diu el comunicat difós després del conclave dels ministres de Finances, en què també han pres part els directors del Fons Monetari Internacional (FMI), el Grup Banc Mundial (GBM) i l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament (OCDE).

Els ministres del G-7 han subratllat la importància de vigilar de prop la situació i l'evolució dels mercats energètics, i es comprometen a reunir-se a mesura que calgui per intercanviar informació i coordinar-se dins del G-7 i amb els seus socis internacionals.

Des de la seva fundació, el novembre del 1974, després de la crisi del petroli desencadenada durant la guerra del Yom Kippur, l'AIE ha implementat cinc intervencions mitjançant el recurs a les reserves estratègiques de petroli dels països membres, incloent-hi la guerra del Golf del 1991, els huracans Katrina i Rita i la invasió d'Ucraïna el 2022. Fatih Birol, director de l'AIE, ha advertit al grup del deteriorament de les condicions dels mercats petroliers mundials durant els darrers dies. L'executiu turc ha explicat als ministres del G-7 que, a més dels desafiaments relacionats amb el trànsit per l'estret d'Ormuz, "s'ha reduït substancialment la producció de petroli", fet que genera "riscos significatius i creixents" per al mercat.

En aquest sentit, Birol ha assenyalat que es van analitzar totes les opcions disponibles, incloent-hi la posada a disposició del mercat de les reserves de petroli d'emergència de l'AIE, que pugen actualment a més de 1.200 milions de barrils. Al marge del G-7, el director de l'AIE ha apuntat que manté un contacte estret també amb els ministres d'Energia de països com l'Aràbia Saudita, el Brasil, l'Índia, l'Azerbaidjan i Singapur, per abordar la situació desencadenada pel conflicte a l'Orient Mitjà arran dels atacs dels Estats Units i Israel contra l'Iran.

La frenada de l'escalada del preu del petroli també ha servit per frenar la caiguda a les borses. L'Íbex-35, el principal selectiu espanyol, ha obert aquest dilluns amb una forta caiguda del 3,17%. Afectada per la forta pujada del preu del cru Brent, ha perdut la cota psicològica dels 17.000 punts i s'ha situat en els 16.533,4 punts a les 9 del matí. El barril de Brent, el de referència a Europa, ha iniciat la jornada amb un encariment del 16% i una cotització situada en els 107 dòlars, valor màxim des de juliol del 2022. Al final de la sessió, però, l'Íbex-35 ha tancat amb un descens del -0,86%. Així, el selectiu estatal ha perdut 146 punts respecte a divendres passat i ha tancat en 16.928 punts. Per la seva banda, el petroli Brent se situava per sota dels 100 dòlars el barril.

A escala europea, els índexs del Vell Continent també han caigut, encara que de manera desigual. Això sí, només el CAC-40 francès ho fa pitjor que el selectiu espanyol (-1,04%). Londres ha perdut un 0,2%; Milà, un 0,38%; i Frankfurt, un 0,83%. "El conflicte amb l'Iran ha desencadenat una reacció clàssica d'aversió al risc, amb els inversors revertint les operacions que havien estat populars a principis d'aquest any i fent girar accions defensives i cobertures contra la inflació", ha explicat a Europa Press l'analista de Generali Investments Vladímir Oleinikov. Els experts anticipen que les caigudes als parquets estaran supeditades a la durada de l'enfrontament a l'Orient Mitjà. En aquesta línia, des de Bankinter argumenten que "sembla raonable que el conflicte a l'Iran s'estengui, en el pitjor dels escenaris, alguna setmana més, però no mesos, i encara menys amb un enquistament a l'estil Rússia-Ucraïna. Entre altres coses, per les conseqüències pràctiques per a la política interna dels EUA".

La divisa nord-americana s'apreciava un 0,20% davant de l'euro, fins a negociar-se a un tipus de canvi d'1,1594 bitllets verds per cada euro al tancament dels mercats de renda variable europeus. "El dòlar s'ha consolidat com l'actiu refugi per excel·lència gràcies a la profunda liquiditat, alhora que s'ha vist reforçat pel repunt dels preus del petroli –els Estats Units són actualment un exportador net d'energia–", exposen des de la fintech Ebury. L'or i el bitcoin, dos valors refugi més, cotitzaven, el primer per sobre dels 5.000 dòlars l'unça i el segon a prop dels 69.000 dòlars.

Per la seva banda, al mercat de renda fixa, el rendiment del bo sobirà espanyol amb venciment a 10 anys es va reduir lleument, fins al 3,336%, des del 3,351% registrat al tancament de divendres. D'aquesta manera, la prima de risc s'ubica en 49,19 punts bàsics. L'interès de les obligacions d'Espanya a 10 anys ha augmentat més de 270 punts des del 3,064% anotat el divendres 27 de febrer. El seu increment no és aliè al de la resta de països del Vell Continent.

L'Euríbor repunta

L'Euríbor, la taxa de referència del mercat interbancari, ha pujat aquest dilluns al màxim des del març del 2025 en la seva variable a 12 mesos, en un context marcat per la volatilitat tant als mercats financers com als de matèries primeres. En concret, la taxa ha marcat aquest dilluns un nivell de 2,367%, que no es registrava des del març del 2025. Les últimes setmanes, l'Euríbor havia anat caient fins a l'entorn del 2,2% a finals de febrer, tot i que en el context dels esdeveniments dels darrers dies ha recuperat tot el terreny perdut l'últim any.

Per la seva banda, el gas natural per entregar a un mes al mercat TTF dels Països Baixos, de referència a Europa, que ha arribat a pujar el 30% a l'obertura, fins a 69 euros per megawatt hora (MWh), es negociava al vespre a 56,02 euros, amb una alça del 5,66%. La pujada del preu del gas, a més d'afectar les butxaques de famílies i empreses, té un impacte directe en el rebut de la llum. El preu mitjà de l'electricitat al mercat majorista, el denominat pool, es dispararà aquest dimarts fins als 136,86 euros per MWh, i fregarà així els màxims registrats el febrer del 2025, segons les últimes dades publicades per l'Operador del Mercat Ibèric de l'Energia (OMIE).

L'FMI avisa: "Pensin en l'impensable i preparin-se"

Davant la situació dels mercats, el Fons Monetari Internacional (FMI) ha recomanat a tots els països que es preparin per a l'impensable. "El meu consell als responsables polítics de tot el món en aquest nou entorn global: pensin en l'impensable i preparin-se", ha advertit aquest dilluns la directora gerent de l'FMI, Kristalina Georgieva, durant una conferència a Tòquio. En aquest sentit, l'economista búlgara ha instat els països a centrar-se "en el que poden controlar" i ha apostat perquè inverteixin en institucions sòlides per apuntalar economies fortes i un creixement impulsat pel sector privat, a banda de ser àgils.

Com a regla general, Georgieva ha recordat que cada augment del 10% en els preus del petroli, si es manté durant la major part de l'any, es traduirà en un augment de 40 punts bàsics en la inflació general mundial. Així mateix, aquest encariment dels barrils també pot arribar a implicar una caiguda del 0,1% al 0,2% en el creixement del PIB mundial.

Per la seva banda, la Comissió Europea ha assegurat que l'impacte de la guerra a l'Orient Mitjà sobre els mercats energètics europeus "és limitat a curt termini" i que el subministrament a Europa està garantit. "La situació està sota control", ha afirmat aquest dilluns la portaveu de l'executiu comunitari sobre Energia, Anna-Kaisa Itknonen. "Europa està ben preparada malgrat l'exposició als mercats globals; tenim un subministrament ben diversificat", ha insistit, i ha recordat que els efectes "són limitats per ara perquè la UE no importa petroli ni gas de l'Iran". No obstant això, ha admès que hi ha preocupació per l'augment de preus, motiu pel qual Brussel·les "té mesures preparades" per fer front a una eventual crisi energètica.

El president de l'Eurogrup, Kyriakos Pierrakakis, s'ha mostrat obert a aplicar mesures davant les conseqüències econòmiques de la guerra oberta al Pròxim Orient i ha assenyalat la possibilitat de fer-ho ajustant el paquet de mesures ja aprovades pel bloc comunitari el 2022 després de la invasió russa d'Ucraïna. En declaracions prèvies a la reunió de ministres d'Economia i Finances de la zona euro (Eurogrup) a Brussel·les, el també ministre d'Economia de Grècia ha indicat: "Estem oberts a discutir mesures. Tot dependrà de com es manifesti la crisi en les setmanes vinents. Disposem d'un conjunt d'eines que hem desenvolupat altres cops, les aprovades el 2022 després de la invasió russa d'Ucraïna", ha dit Pierrakakis, que, tot i això, ha indicat que "encara" no s'ha arribat al punt de fer-ho.