Espanya tanca l'espai aeri als avions que participen en la guerra

MadridAl rebuig del govern espanyol a l'ús de les bases nord-americanes de Rota i Morón per operacions que tinguin a veure amb la guerra a l'Iran –continuen actives per a la resta d'activitats– s'hi suma ara el tancament de l'espai aeri als avions que participin en l'atac dels Estats Units i Israel contra l'Iran, tal com ha avançat El País i confirmat el govern espanyol. Amb aquesta decisió, l'Estat fa un pas més en el seu "no a la guerra": "Tothom sap quina és la posició d'Espanya. No s'autoritza l'ús de les bases [de Rota i Morón] i, per descomptat, no s'autoritza l'ús de l'espai aeri espanyol per a actuacions que tenen a veure amb la guerra a l'Iran", ha afirmat la ministra de Defensa, Margarita Robles, en una atenció als mitjans de comunicació aquest dilluns.

Hores més tard, la Casa Blanca no ha dubtat a valorar el pas del govern espanyol. El secretari d'Estat, Marco Rubió, ha lamentat la decisió d'Espanya, però ha assegurat que no necessita la seva ajuda ni la de cap altre país per dur a terme l'operació militar a l'Iran: "Necessitàvem dur a terme aquesta operació. I tenim països com Espanya que ens neguen l'ús del seu espai aeri i presumeixen d'això [...] I hi ha altres països que també ho han fet.

Ja com a resposta a la limitació a l'ús de Rota i Morón, l'Administració de Donald Trump no va dubtar a amenaçar de tallar les relacions comercials amb l'Estat. Una advertència, però, que no s'hauria materialitzat, o com a mínim així ho ha apuntat el flamant vicepresident primer i ministre d'Economia, Carlos Cuerpo: "Les empreses espanyoles operen en les mateixes condicions amb els Estats Units que les empreses franceses o alemanyes", ha subratllat Cuerpo en una entrevista a la SER aquest dilluns. De fet, Cuerpo ha assegurat que les relacions comercials entre Espanya i els Estats Units funcionen igual que abans que esclatés el conflicte a l'Orient Mitjà i la "previsió", ha dit el ministre, és que segueixin així.

L'objectiu del govern espanyol amb la decisió de prohibir que avions que participen en la guerra sobrevolin el seu espai aeri és "no fer res que pugui fomentar una escalada en aquesta guerra", ha dit el ministre d'Assumptes Exteriors, José Manuel Albares, en una entrevista a RAC1 aquest dilluns, des d'on ha tornat a fer una crida a la "desescalada" i al retorn de la "diplomàcia". En tot cas, Espanya sí que ofereix "suport a la navegació" de determinats bombarders nord-americans des del Centre de Control Aeri de Sevilla, de l'empresa pública Enaire. Uns avions, però, que han de travessar per l'estret de Gibraltar.

Escalada al Líban

La titular de Defensa també ha mostrat la seva "enorme" preocupació per les ramificacions de la guerra a l'Iran, sobretot per la situació al sud del Líban. Robles ha revelat que aquest dilluns al matí s'ha produït un nou atac al sud del país contra els cascos blaus desplegats en el marc de la missió de pau les Nacions Unides i que ha causat la mort d'un militar indonesi sota mandat de les tropes espanyoles a la zona. Una xifra que més tard els cascos blaus de la missió de pau (UNIFIL) han elevat a dos, tal com han explicat en un comunicat.

L'atac d'aquest dilluns és el segon a la zona en menys de 24 hores: aquest diumenge també se'n va produir un que va causar un soldat mort, també d'Indonèsia, i dos ferits. "S'ha traspassat una línia vermella", expressava el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, a través de X. El sud del Líban està sent un dels objectius dels atacs d'Israel –ja es comptabilitza més d'un miler de morts–. Benjamin Netanyahu fins i tot ha amenaçat amb una invasió terrestre a gran escala. L'Estat té actualment 650 soldats desplegats al sud del Líban, tal com expliquen des dels ministeri de Defensa, i que formen part de la missió de pau d'Unifil, que compta amb un total de 10.000 cascos blaus.

"Nacions Unides ha d'exigir que es posi fi a aquesta gravíssima situació. Estem parlant d'una missió de pau i s'ha de respectar sempre en tots els casos", ha reiterat la ministra. De moment, des del ministeri no prendran cap decisió sobre els militars espanyols a la zona (estava previst que es retiressin al llarg d'aquest any) a l'espera del que decideixi fer l'ONU.

Respecte a Israel, el govern espanyol va convocar aquest diumenge a Dana Erlich, la responsable de negocis d'Israel a Espanya i l'última representant diplomàtica, a consulta per la prohibició israeliana al Patriarca Llatí de celebrar la missa de Diumenge de Rams a Jerusalem.

Més inversió

Però més enllà del xoc per l'ús de les bases de Rota i Morón, el pols entre Donald Trump i Pedro Sánchez fa temps que ve marcat per la inversió en defensa. L'Estat ja ha dit que no pretén arribar al 5% del producte interior brut (PIB) a diferència de la resta d'aliats de l'OTAN, però sí que fa mans i mànigues per complir amb els objectius de capacitats militars.

Qui més defensa aquesta cursa de fons és, precisament, Margarita Robles, que aquest dilluns ha afirmat que, a diferència del passat, "avui [a Espanya] està ben vist invertir en defensa". "Algunes [empreses] anaven a demanar crèdits i els bancs els deien que no. Avui està ben vist [invertir en defensa] perquè és ocupació, ciència i innovació", ha dit Robles durant la signatura del programa IN+DEF, una aliança entre els ministeris de Defensa, Indústria i Ciència i Universitats per reforçar la innovació en defensa. A l'acte hi han assistit empreses del sector, però també membres de l'exèrcit, acadèmics i representants públics autonòmics. Davant de tots ells Robles ha tret pit de "l'esforç inversor" que està fent l'Estat, i que per a molts dels assistents es tradueix en una pluja pública de milions d'euros. "Invertir en defensa és invertir en pau", ha conclòs Robles.