Degoteig de milions per a defensa: així assoleix l'Estat el 2% del PIB

MadridDonald Trump li traslladava aquest dilluns a Pedro Sánchez que l'Estat estava "fent una feina fantàstica" pel que fa a l'increment de la despesa pública en defensa. Vint-i-quatre hores després, el president dels Estats Units canviava completament el to afirmant que està "molt decebut" amb Espanya pels pocs diners que inverteix en aquesta matèria.

El president del govern espanyol va obrir fa temps un xoc amb la Casa Blanca després de rebutjar assolir el 5% del PIB en defensa. Ara bé, està fent mans i mànigues per arribar al 2% aquest 2025, tal com s'ha compromès amb l'OTAN. Ho fa a través d'un degoteig de milions d'euros aprovats en el consell de ministres, i que no necessiten el vistiplau del Congrés dels Diputats, de manera que a diferència d'altres qüestions –per exemple, l'embargament d'armes a Israel–, passen desapercebuts. Amb aquests desemborsaments, Sánchez dona resposta al Pla Industrial i Tecnològic per a la Seguretat i la Defensa anunciat el mes d'abril i valorat en 10.471 milions d'euros –només una part s'executarà aquest 2025– i que ha de permetre a Espanya complir amb aquest 2% del PIB en defensa. Les últimes grans partides vinculades al pla s'han aprovat, precisament, en el consell de ministres d'aquest dimarts.

D'entrada, s'han aprovat cinc préstecs per complir amb cinc programes militars del pla que han de servir per a la "modernització en els àmbits terrestre i aeri". Tots cinc programes sumen 1.291 milions d'euros. El primer programa (788 milions d'euros) s'ha adjudicat a l'empresa TESS Defence i dotarà l'exèrcit de terra amb nous vehicles. Un segon programa de 132 milions d'euros s'ha encarregat a l'empresa UROVESA i també ha de servir per dotar l'exèrcit de nous vehicles. El tercer programa (176 milions d'euros) suposa actualitzar els anomenats vehicles Pizarro i s'ha adjudicat a l'empresa Santa Bárbara, filial de l'empresa nord-americana General Dynamics; el quart programa (17 milions d'euros) s'ha adjudicat a Indra i a Escribano perquè desenvolupin el Sistema Contra UAS que, entre altres coses, busca neutralitzar drons. I l'últim programa (178 milions d'euros) ha caigut en mans de l'empresa AERTEC Defence and Aerial Systems, que haurà de desenvolupar "tecnologies aèries robòtiques de mobilitat autònoma sensoritzada".

Alhora, s'ha concedit una altra bateria de préstecs directes de caràcter plurianual sota condicions especials: un interès del 0% fix i no revisable vinculat a uns altres 10 programes corresponents al pla aprovat a l'abril i que sumen 4.719 milions d'euros, tal com es desprèn de la referència del consell de ministres.

La principal empresa beneficiada a l'hora de desenvolupar aquests darrers 10 programes torna a ser l'empresa de defensa Indra, on l'Estat té el 28% del capital social. En concret, la companyia que presideix Ángel Escribano tindrà accés a 4.652 milions d'euros del total concedit.

Algunes de les partides, però, són compartides amb altres empreses amb qui s'ha unit per guanyar la concessió. Per exemple, destaca l'aparició de Telefónica –el seu president, Marc Murtra, ja va anticipar que volia invertir en defensa–, amb qui compartirà un préstec de 380 milions d'euros. Amb la firma Escribano, que presideix Javier Escribano, germà d'Ángel Escribano, Indra compartirà tres dels deu préstecs concedits (3.152 milions). Finalment, un préstec per valor de 67 milions d'euros s'ha adjudicat a Grupo Oesía i Epicom. De totes elles, les companyies espanyoles Escribano i Grupo Oesía són les que històricament han mantingut relacions comercials amb Israel.

Finalment, i ja fora del pla extraordinari de la primavera, el govern espanyol també ha aprovat tres préstecs directes destinats exclusivament a Indra. En total són 880 milions d'euros per desenvolupar tres programes destinats a ciberseguretat i tecnologies vinculades a la seguretat i la localització. Tenint en compte les línies de préstecs vinculades al pla i aquestes últimes, en un sol dia el govern espanyol ha aprovat la concessió de 6.890 milions d'euros.

El que ha passat en el consell de ministres d'aquest dimarts, però, ha estat la tònica habitual des de la tornada de les vacances d'estiu.

Desplegament del pla extraordinari

De tots els consells de ministres celebrats des del 26 d'agost fins aquest 14 d'octubre (un total de vuit), en tres d'ells apareixen partides vinculades al pla de més de 10.000 milions aprovat a la primavera. Sota aquest paraigua s'ha aprovat un contracte d'un any per valor de 17 milions d'euros pel desplegament del NATO CYBER RANGE, una plataforma tecnològica que dota de "capacitats de prevenció de ciberatacs" al Comandament Conjunt del Ciberespai de la Base Retamares, a Pozuelo de Alarcón (Madrid), coneguda com el Pentàgon espanyol. En concret, la partida es va aprovar en el consell de ministres del 9 de setembre, en què també es va donar llum verda a 42,3 milions per a la construcció d'un Centre de Respostes davant Emergències Informàtiques per a la mateixa Base Retamares, així com a uns altres 17 milions d'euros per a la construcció d'un Centre d'Operacions (CyOC) a Retamares.

Una setmana després, en el consell de ministres del 16 de setembre, Hisenda va aprovar una transferència de crèdit per valor de 562,3 milions d'euros al ministeri d'Indústria per afrontar la despesa vinculada al pla. Cal tenir en compte que l'estimació del govern espanyol és que la cartera que pilota Jordi Hereu mobilitzi aquest 2025 un total de 4.500 milions d'euros dels 10.471 milions contemplats al pla.

Alhora, Hisenda va modificar el límit de despesa del ministeri d'Indústria i el nombre d'anualitats per adquirir compromisos de despesa entre els anys 2026 i 2031. La cartera de María Jesús Montero ha vinculat aquest baló d'oxigen a la necessitat de finançar actuacions de la Societat Anònima d'Electrònica Submarina (SAES), una empresa mixta en mans de Navantia (empresa pública), amb un 51%, i Indra (49% del capital).

Finalment, i encara sota el marc del pla extraordinari, el govern ha aprovat la concessió directa de préstecs per desenvolupar "programes especials de modernització en l'àmbit aeri". La concessió, aprovada el 23 de setembre, l'ha canalitzat el ministeri d'Indústria a través de dos reials decrets.

Un primer decret està valorat en 350 milions d'euros, dels quals 278 milions s'han d'executar aquest any (la resta s'invertirà entre el 2026 i el 2029), segons dades del ministeri d'Indústria a les quals ha tingut accés l'ARA. Les empreses beneficiades són Indra i la filial d'Airbus dedicada a la defensa i l'espai, tal com consta en la referència del consell de ministres d'aquell dia. Ambdues companyies tenen l'encàrrec de desenvolupar dos programes "crítics" per a l'exèrcit associats al Sistema Integral Aeri d'Última Generació.

La concessió vinculada al segon decret s'ha fet només a Airbus (a la filial de defensa i espai, però també a la filial d'helicòpters) i la xifra ascendeix als 3.680 milions, dels quals 1.032 milions s'han d'executar aquest any, segons ha pogut saber l'ARA.

Per què aquestes empreses?

En les referències dels consells de ministres, el govern espanyol argumenta que l'adjudicació a aquestes empreses té un "caràcter singular" i no és possible realitzar una convocatòria pública perquè "les entitats beneficiades han estat considerades pel ministeri de Defensa com aquelles capaces de proveir l'alternativa òptima per desenvolupar els programes".

Altres partides

Però fora del pla extraordinari de la primavera, el govern espanyol s'ha dedicat a aprovar altres partides que han donat oxigen financer sobretot al ministeri de Defensa. En aquest cas, l'executiu de Pedro Sánchez opta per vies com el Fons de Contingència, les transferències directes de crèdit i els acords marc (un instrument de contractació que aglutina adjudicacions) i tampoc necessita l'aval dels grups parlamentaris.

Aquí, la llista és extensa perquè en tots els consells de ministres apareixen partides destinades a Defensa. Per exemple, el 26 d'agost es van aprovar dos acords marc de 86 i 83 milions d'euros per a munició i un acord de 258,4 milions per a la Infraestructura Integral d'Informació per a la Defensa (I3D).

Més endavant es van aprovar 64,9 milions per a l'adquisició de sistemes llançacoets, un contracte de 25 milions per "potenciar les capacitats" de l'exèrcit davant les "noves ciberamenaces" o 716,4 milions adjudicats a Navantia per al disseny i construcció de dos bucs d'Acció Marítima.