Quins són els límits de l'embargament d'armes del govern espanyol?

MadridEl decret del govern espanyol per l'embargament d'armes a Israel arriba aquest dimarts al Congrés sense els suports garantits, tot i que el sí de Junts aplana el camí perquè tingui la llum verda definitiva. Un dels motius pel qual dins el bloc plurinacional no s'han tancat files amb la iniciativa és el seu grau d'ambició. Per a partits com ERC, el BNG o Podem és baix i, de fet, van ser aquestes formacions les que van pressionar l'executiu de l'Estat perquè prohibís el comerç d'armes amb el govern de Benjamin Netanyahu després de gairebé dos anys d'ofensiva contra la població palestina amb milers de morts. Qui ha utilitzat un to més dur ha estat Podem. Amb els vots favorables de tots els socis i la seva abstenció, la norma prosperaria.

Aquesta sensació d'embargament descafeïnat, però, també la comparteixen organitzacions propalestines. "[El decret] és de mínims", reconeix Alys Samson, membre de la Coalició Prou Complicitat amb Israel, en una conversa amb l'ARA. També creu, però, que si no prospera seria una mala notícia: "No és el que demanem, però és un petit pas endavant. Que es convalidi i es millori amb esmenes", afegeix. El govern espanyol ha defensat que s'ha arribat fins allà on la llei permet i ha reconegut "límits". Quins són?

Les excepcions previstes

Un dels punts que preocupen és l'excepció que permet al consell de ministres esmenar el decret en si. Podrà aixecar el veto a la compra o venda de material militar i de doble ús amb origen o destí a Israel per motius "d'interès general". També pot posar punt final al decret sencer, o en alguna part en qualsevol moment. Què passaria amb el decret si s'acceleren els moviments per un alto el foc?

Per a la Coalició Prou Complicitat l'embargament hauria de ser "permanent i sota criteris objectius", defensa Samson. "La justificació pot ser la que vulgui el consell de ministres perquè sota el paraigua de l'interès general hi caben moltes coses", afegeix Eduardo Melero, investigador del Centre Delàs. Formacions com Sumar, ERC o el BNG han demanat canvis en aquesta excepció.

Dubtes sobre l'entrada i sortida de material

En el decret s'exposa que queden "denegades" les peticions d'autorització de trànsit a través de ports i aeroports d'aquest material, també les que estan pendents d'aprovació. Alhora, es prohibeix el trànsit de combustible cap a Israel per a finalitats militars. El principal dubte és com es controlarà que això no es produeixi. És a dir, no només si hi haurà prou inspeccions, sinó també si aquestes seran exhaustives. "És molt difícil", indica Samson, que creu que aquestes inspeccions haurien de ser obligatòries.

El decret fa referència a la llei 53/2007, del 28 de desembre, sobre el control del comerç exterior de material de defensa i doble ús pel que fa al control d'aquest trànsit i que contempla un règim sancionador en cas que es vulneri, però no contempla un reforç. Qui se n'ha de fer càrrec és el ministeri de Defensa i l'àrea de Comerç del ministeri d'Economia. "Com ha passat en altres moments històrics, les duanes seran especialment vigilants amb les importacions i exportacions [d'aquests productes] d'origen israelià", s'han limitat a defensar fonts del govern espanyol.

Les bases militars dels EUA

Un altre límit és l'aplicació a les bases nord-americanes de Rota i Morón de la Frontera, a Espanya. La norma no té cap efecte en elles perquè el seu ús per part dels EUA es regeix per un tractat bilateral, de manera que serà difícil controlar l'entrada i sortida de material militar i de doble ús que provingui d'Israel o vagi cap al país. Des del govern espanyol s'han excusat en els tractats internacionals.

S'anul·len els contractes?

Des del Centre Delàs també han posat el focus en l'anul·lació de contractes que el govern espanyol té amb empreses israelianes que són proveïdores d'aquest tipus de material. Així, per exemple, l'investigador Eduardo Melero interpreta que en casos com el subministrament de 168 sistemes de míssils Spike LR2 s'anul·la la "publicació" de l'anunci d'adjudicació de l'expedient, però "no l'adjudicació del contracte, que segueix vigent".

De fet, entitats com el Centre Delàs, però també Prou Complicitat han denunciat en reiterades ocasions la poca transparència pel que fa als contractes públics dels ministeris de Defensa o l'Interior en vigor. Tot i que el decret recull la compareixença trimestral de l'executiu espanyol per retre comptes, es reclama "un accés públic i verificable a les dades", indica Samson.

El govern espanyol ha assegurat que la "desconnexió" del ministeri de Defensa amb Israel és total. Fonts empresarials consultades per l'ARA indiquen que això no és impossible, però reconeixen que cal "adaptació, temps i diners" per fer-ho. "S'ha de ser honest, durant molts anys s'ha viscut de llicències de tecnologia purament israeliana. Podem substituir-la? N'hi ha que tenen té la solució? Potser sí, però no és ràpid".

Es pot conèixer l'origen real?

Una altra preocupació és poder seguir la traçabilitat del material militar que entra a Espanya i la possibilitat que l'origen real quedi esborrat. Fonts del govern espanyol reconeixien quan es va aprovar el decret que hi podia haver "estacions intermèdies", és a dir, parades pel camí a altres països i que això diluís la petjada israeliana. "Si es descobreix que s'ha utilitzat la triangulació, les conseqüències són greus. El sistema és dissuasiu perquè això no passi", defensaven.

Diferents entitats, però, s'han mostrat receloses amb això. També amb el fet que es parli del veto a la importació, però no es faci menció de la "introducció de mercaderies", recorda l'investigador del Centre Delàs. Jurídicament, s'entén per "introducció" la circulació de mercaderies entre estats membres de la UE. Així, per exemple, si es compra material a un país europeu, Itàlia, estaríem parlant d'una "introducció" perquè ja està a la UE, però això no vol dir que no es tractés d'un producte importat abans des d'Israel o que inclou components d'Israel.

També preocupa la compra a altres països. El govern espanyol ja ha dit que està fent mans i mànigues per trobar alternatives a Israel. D'entrada, no totes les alternatives impliquen mirar la indústria espanyola o europea de la defensa. Entre aquests països destaquen els EUA o Turquia, que des de fa temps busca com fer-se un lloc a Europa en la indústria militar. "Turquia està creixent, però no es pot comparar amb la indústria d'Israel. Qui et diu que no li compra res [Turquia a Israel]?", reflexiona la mateixa font d'abans, que situa la tecnologia vinculada a la comunicació o a la intel·ligència artificial entre els productes de més difícil substitució. "La munició, en canvi, ho és més", indica.

Pendents dels codis postals

L'altra dificultat és la de diferenciar els productes elaborats a Palestina o Israel –el decret inclou la prohibició d’importació de productes d’assentaments il·legals. El ministeri d'Exteriors encara no ha elaborat el llistat amb les localitats i els codis postals de les mercaderies perquè les duanes puguin excloure els productes vetats. En la seva majoria, han explicat fonts del govern espanyol, es tracta de dàtils.