Israel diu que ocuparà el sud del Líban i que no hi deixarà tornar aviat els residents
Hezbollah considera l'ocupació com una "amenaça existencial" i lluitarà per evitar-ho
BarcelonaIsrael ocuparà militarment el sud del Líban fins a l'altura del riu Litani, a 30 kilòmetres de la seva frontera, segons ha admès el ministre de Defensa, Israel Katz. L'objectiu declarat és crear-hi un "coixí defensiu", amb el mateix model defensiu que ha fet servir a Gaza. L'exèrcit, que ja havia començat una invasió terrestre i havia fet volar pels aires diversos ponts d'aquest riu, ha emès ordres d'evacuació i controlarà ara "els ponts restants i la zona de seguretat fins al Litani, una àrea que equival a una desena part del Líban.
Les declaracions de Katz també suggereixen que Israel té pensat quedar-se en aquesta zona mentre duri la guerra. "Centenars de milers de residents del sud del Líban, que han estat evacuats, no tornaran al sud del riu Litani fins que no es garanteixi la seguretat dels residents del nord d'Israel", ha assegurat el ministre, en referència als israelians que viuen prop de la frontera amb el Líban. L'ocupació del territori libanès suposa una "amenaça existencial" per al país, segons el grup armat Hezbollah, que ha advertit que lluitarà amb totes les seves forces per evitar-ho. "No tenim més remei que entomar aquesta agressió i aferrar-nos a la terra", declarava a l'agència Reuters Hassan Fadlallah, membre de la milícia.
Katz, que per segon cop aquesta setmana ha comparat l'enfocament d'aquesta guerra amb el de Gaza, sosté que les seves forces estan establint una "línia defensiva avançada" al sud del Líban i destruint infraestructures utilitzades per Hezbollah, entre les quals hi ha cases que ha descrit com a "posts avançats terroristes". El ministre sosté que la pràctica de demolir cases segueix "el model de Rafah i Beit Hanoun a Gaza", on Israel ha fet servir excavadores per arrasar barris sencers.
Oficialment, la postura del govern israelià de Benjamin Netanyahu és que l'objectiu dels atacs és abatre combatents i comandants de Hezbollah. Però aquest dilluns, el ministre de Finances, Bezalel Smotrich, assegurava que Israel ha d'annexionar-se de manera permanent el sud del Líban fins al riu.
La imposició d'una zona militaritzada és l'últim pas de l'estratègia israeliana per controlar el sud del Líban. Des del 13 de març, ha accelerat la demolició de cases en pobles libanesos propers a la frontera –fet prohibit pel dret internacional– en una suposada campanya militar contra Hezbollah, però que sobretot està afectant els civils. Segons l'últim balanç publicat pel Ministeri de Sanitat del Líban, almenys 1.072 persones han mort i 2.966 més han resultat ferides en atacs israelians des del 2 de març.
Des de la independència del Líban, el 1943, Israel ha dut a terme operacions en territori libanès en set ocasions. Des de l'última ofensiva, la que va llançar l'octubre del 2024, Tel-Aviv ha mantingut cinc llocs militars avançats en zones properes a la frontera. En aquest sentit, el president del Líban, Joseph Aoun, ha dit que la guerra s'hauria pogut evitar si Israel s'hagués retirat de les zones ocupades del sud del Líban i hagués complert l'alto el foc del 2024. Aoun ja havia advertit aquest cap de setmana que l'atac israelià contra el pont de Qasmiyeh, un pas clau que connecta el sud del Líban amb la resta del país, era el "preludi d'una invasió terrestre". Tot plegat, ha deixat molts libanesos preocupats per si Israel preveu ocupar permanentment el sud del país.
Conseqüències humanitàries
Mentre perfila l'ofensiva terrestre, Israel ha continuat atacant per aire. Projectils israelians han impactat en diverses zones del Líban, entre els quals hi ha la ciutat cristiana de Sahel Alma, al nord de Beirut (atacada per primer cop des de l'inici del conflicte) i diversos punts de la ciutat de Tir, al sud del país. Altres atacs israelians han tingut com a objectiu les ciutats meridionals de Kfar Tebnit i Mahrouna. Entre les víctimes hi ha dos paramèdics, segons el Ministeri de Salut libanès.
França ha estat el primer país en reaccionar a les declaracions de Katz i ha instat Israel a abstenir-se de llançar aquesta operació terrestre, alertant que podria tenir "importants conseqüències humanitàries" que "agreujarien la ja terrible situació del país". El ministre d'exteriors francès, Jean-Noël Barrot, ha condemnat "fermament" les intencions de l'executiu israelià perquè, diu, "contravenen tots els grans principis que, fins ara, [...] han servit per intentar resoldre els problemes de seguretat i estabilitat al Líban".
