A la política no tot han de ser proclames i gestualitat. També cal pragmatisme. En resum, ser pràctics perquè els ciutadans, els administrats, tinguin la sensació que no se'ls deixa de banda quan van mal dades. I aquesta sembla que és la via que ha emprès el govern espanyol amb el paquet de mesures destinat a pal·liar els efectes de la guerra a l'Orient Mitjà. El conflicte, el final del qual s'entreveu llunyà, ha fet disparar els preus del gas i del petroli i, per tant, de tot el que se'n deriva, com ara els carburants i les tarifes de la llum. És per això que les mesures anunciades per Pedro Sánchez suposaran uns 5.000 milions d'euros, lluny dels més de 20.000 milions mobilitzats el 2022 arran de la invasió d'Ucraïna –però encara som als inicis i ignorem quant pot durar la guerra.
El primer decret està centrat a rebaixar la fiscalitat de l'energia, un dels serveis més afectats per l'impacte de la crisi a l'Orient Mitjà, i un dels que poden escampar-ne els efectes al conjunt de l'economia. A més de rebaixar l'IVA de l'electricitat i del gas del 21% actual al 10%, i també de les matèries primeres de biomassa, com ara els pèl·lets i la llenya, s'elimina de manera temporal l'impost sobre la producció energètica, que té un tipus del 7%, i es rebaixa del 5,5% al 0,5% l'especial sobre l'electricitat. També es congela els preus màxims de venda del butà i del propà.
L'IVA també baixa per a la gasolina i el gasoil, la qual cosa comportarà la rebaixa, segons la Moncloa, d'uns 30 cèntims per litre quan s'ompli el dipòsit. Hi ha organitzacions de consumidors que calculen que la reducció serà d'uns 17 cèntims per al gasoil, que és el que més ha pujat. Un punt essencial, que també s'inclou en el decret, és el d'atorgar a la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) noves capacitats de supervisió i sanció per evitar que hi hagi operadors que aprofitin la rebaixa fiscal per augmentar els marges i enriquir-se. Aquest és un element essencial per impedir que la retallada tributària beneficiï més determinades empreses que els ciutadans i, per tant, contribuents.
S'hi inclouen també mesures destinades als més vulnerables, relacionades amb el bo social elèctric, el tèrmic i la prohibició de tallar-los els subministraments bàsics (aigua i energia). Són importants igualment les ajudes al sector agroalimentari –que no només pateix l'encariment del combustible sinó també dels fertilitzants–, així com a les indústries anomenades electrointensives, per evitar que un conflicte que ens és aliè acabi perjudicant les empreses.
Pel que fa a les mesures relacionades amb l'habitatge, com ara la pròrroga de dos anys als lloguers, que han provocat una forta tensió entre la part del PSOE i la de Sumar a l'executiu espanyol, Sánchez ha optat pel pragmatisme. Per això s'inclouen en un altre decret, sabent que Junts es tornarà a posar del costat del PP i Vox i hi votarà en contra. Només la necessitat dels de Yolanda Dìaz de diferenciar-se dels seus socis socialistes ha fet que hi hagi aquest altre text, destinat, inicialment, a la derrota.
En tot cas, davant de la brega política i mirant de reüll la composició del Congrés, Sánchez opta per un escut social possible en lloc del que potser seria més desitjable.
