L'especulació amb el petroli es va disparar minuts abans de l'anunci de Trump de les converses amb l'Iran

BarcelonaEls mercats energètics van registrar operacions per un valor de 580 milions de dòlars –poc més de 500 milions d'euros– instants abans que el president dels Estats Units, Donald Trump, anunciés aquest dilluns converses amb l'Iran per resoldre el conflicte bèl·lic, cosa que va provocar la caiguda dels preus del petroli i el gas. Segons dades calculades pel Financial Times, entre les 6.49 h i les 6.50 h del matí (hora local) de dilluns, tan sols 15 minuts abans que Trump anunciés les negociacions "productives" amb l'Iran a Truth Social, aproximadament 6.200 contractes de futurs tant de petroli Brent –de referència a Europa– com de West Texas Intermediate –de referència als Estats Units– van canviar de mans.

De la mateixa manera, es va observar un increment inusual en les operacions de futurs de l'índex S&P 500 després de les primeres transaccions petrolieres. Aquesta tendència va contrastar amb el rumb de la sessió prèvia a l'obertura de les borses. De moment, es desconeix si alguna companyia es troba darrere d'aquests moviments extraordinaris i, tot i que és complicat demostrar amb proves què va motivar aquestes operacions, s'especula sobre possibles intercanvis d'informació privilegiada que puguin beneficiar certs actors financers.

En declaracions al Financial Times, el portaveu de la Casa Blanca Kush Desai ha negat que l'executiu nord-americà permeti que "cap funcionari de l'administració es lucri il·legalment aprofitant-se d'informació privilegiada, i qualsevol insinuació que els funcionaris participen d'aquestes activitats sense proves és una informació infundada i irresponsable". "L'únic objectiu del president Trump i dels funcionaris de la seva administració és fer el millor per al poble nord-americà", ha sentenciat el portaveu presidencial.

Aquest dilluns, Donald Trump va anunciar converses "constructives" amb l'Iran i va ordenar ajornar qualsevol atac militar contra les centrals elèctriques del país persa. L'ajornament contradeia l'ultimàtum de 48 hores anunciat el dia anterior, amb el qual el president estatunidenc volia pressionar perquè es reobrís l'estret d'Ormuz. Aquests suposats signes de refredament del conflicte a l'Orient Mitjà van tenir una gran acollida als mercats, i la majoria dels índexs borsaris van experimentar creixements durant la jornada. Els preus de l'energia es van desplomar: el preu del barril Brent va recular fins a un 17% i va caure per sota de la barrera dels 100 dòlars.