MadridDesprés d'una topada inèdita amb els ministres de Sumar pel pla de xoc contra la guerra de l'Iran, el president espanyol, Pedro Sánchez, ha comparegut aquest divendres a la Moncloa per explicar un nou escut social que ha definit com el "més gran" de tot Europa. Tindrà dues potes: un paquet de rebaixes d'impostos al combustible, el gas i l'electricitat, i un altre decret llei sobre habitatge amb la pròrroga dels contractes de lloguer fins a dos anys. Ha dit que en total seran 80 mesures que costaran 5.000 milions d'euros a les arques públiques, bàsicament per la baixada de la pressió fiscal. "Espanya està més ben preparada que altres països per fer front al xoc energètic derivat de la guerra il·legal de l'Iran", ha reivindicat en referència a la seva aposta estratègica per les renovables. Alhora, Sánchez ha lamentat que cap pla, "per molt ambiciós que sigui", podrà "neutralitzar totes les misèries" del conflicte i s'ha mostrat "enfadat per la situació del món".
Inscriu-te a la newsletter Política
Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi
Sánchez ha comparegut dues hores més tard del que estava previst per les discrepàncies amb Sumar. En un gest insòlit, els ministres capitanejats per Yolanda Díaz s'han negat a entrar al consell de ministres extraordinari com a protesta pel fet que el decret no incorporés mesures d'habitatge, ja que estan abocades a fracassar al Congrés per l'oposició de Junts. Sumar s'ha plantat fins que Sánchez ha acceptat la pròrroga dels contractes de lloguer. Quan li han preguntat sobre aquesta qüestió, el president espanyol ha tret ferro al desacord. "És safareig", ha dit. "Hi ha consells de ministres que duren més i d'altres que menys", ha afegit, i s'ha limitat a dir que són el govern del "diàleg". Per la seva banda, Sumar ha assegurat que en cap moment ha estat en perill la coalició, i el ministre de Cultura, Ernest Urtasun, ha dit que és "lògic" que les negociacions s'allarguin quan no hi ha acord.
El contingut dels decrets llei
Reducció del 60% dels impostos de l'electricitat
Un primer decret llei inclourà una reducció "dràstica" de la fiscalitat energètica, que implicarà la reducció del 60% dels impostos relacionats amb l'electricitat. D'una banda, es rebaixarà del 21 al 10% l'IVA de l'electricitat i el gas –també de pèl·lets i llenya–, i de l'altra, hi haurà l'eliminació temporal de l'impost sobre la producció energètica –que actualment és del 7%– i la rebaixa del 5,5 al 0,5% de l'impost especial. Són mesures que en principi estaran en vigor fins al 30 de juny, si bé el govern espanyol no descarta desactivar-les a finals de maig si la situació millora –en funció de l'evolució anual de l'IPC de l'energia.
Rebaixa de l'IVA de la benzina
L'IVA també disminuirà per a la gasolina i el gasoil, la qual cosa implicarà la rebaixa efectiva, segons la Moncloa, d'uns 30 cèntims per litre quan s'ompli el dipòsit. De cara als transportistes professionals i al sector agroalimentari, hi haurà una ajuda directa extra de vint cèntims per litre en la compra de combustibles i fertilitzants –s'abonarà directament a través de l'Agència Tributària a partir de l'abril–, i una bonificació del 80% dels peatges elèctrics per a la indústria electrointensiva.
Ajudes per a col·lectius vulnerables
Paral·lelament, es recuperen les ajudes als subministraments –fins a finals d'aquest any– amb descomptes extraordinaris del bo social elèctric –del 42,5% per a vulnerables i del 57,5% per a vulnerables severs– i es prohibeix tallar l'aigua i l'energia per impagament a les llars amb més dificultats.
Mesures estructurals
Des del punt de vista estructural, per aprofundir en la "descarbonització" de l'economia, Sánchez també ha anunciat "deduccions massives" a l'IRPF per a la instal·lació de plaques solars, bombes de calor i punts de recàrrega, així com ajudes per millorar l'eficiència energètica dels edificis.
Control dels marges empresarials
Alhora, "s'augmenten els controls" de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) perquè no hi hagi empreses que s'aprofitin de la situació per obtenir més beneficis. Sumar exigia el control dels marges empresarials, que s'ha fixat finalment reforçant la supervisió a través de la CNMC així com amb l'habilitació al consell de ministres d'establir limitacions als seus beneficis.
Habitatge
Sánchez ha anunciat, d'altra banda, un segon decret llei que inclou la pròrroga dels contractes de lloguer fins al 2027. El mateix president espanyol ha admès que no hi ha la majoria parlamentària perquè tiri endavant, però ha assegurat que no per aquest motiu l'executiu renunciarà ja d'entrada a intentar aprovar les mesures.
La batalla política
Ha sigut precisament la qüestió relacionada amb l'habitatge la que ha provocat el xoc amb Sumar. Finalment, han arribat al pacte de dividir el pla de xoc en dos decrets llei diferents per no abocar-lo d'entrada al fracàs tot sencer. Mentre que el primer, menys conflictiu, es votarà al Congrés dijous vinent, el segon trigarà més a arribar-hi –tenen 30 dies de marge per convalidar-lo– per tractar de convèncer els partits que s'hi oposen. Urtasun ha fet una crida a la "mobilització" per aconseguir-ho.
Tal com explicava ahir aquest diari, era clar que el pla de xoc inclouria rebaixes impositives de l'IVA a carburants i electricitat per acontentar Junts, però els socialistes es resistien a incloure-hi mesures que tinguessin a veure amb l'habitatge, com reclamava Sumar, perquè no reuneixen el suport a la cambra espanyola. Tant els juntaires com el PNB han advertit el PSOE que no avalaran la pròrroga dels lloguers, que Sumar fa gala d'haver aprovat malgrat que no té els vots assegurats al Congrés. La vicepresidenta segona, Yolanda Díaz, s'ha felicitat a Bluesky: "Per això som al govern", ha dit. També s'ha felicitat la titular de Sanitat, Mónica García.
D'altra banda, la Confederació de Sindicats d’Inquilins creu que el paquet de mesures és “insuficient” i reclama que s’hi afegeixi la congelació dels lloguers i es recuperi la moratòria dels desnonaments. Al llarg de la setmana els socialistes ja havien donat senyals que pretenien assegurar-se el suport de la majoria plurinacional amb mesures mínimes i, en canvi, deixar de banda les que poguessin posar en perill l'aprovació del pla de xoc. Amb això, també buscaven pressionar el PP perquè tingués difícil justificar el vot en contra.
La prioritat del pla de xoc
El govern espanyol ha donat molta importància a l'aprovació d'aquest paquet de mesures, fins al punt que Sánchez ha justificat l'endarreriment de la presentació dels pressupostos, prorrogats des de fa tres anys, per prioritzar aquest decret llei per pal·liar els efectes de la guerra. El secretari general popular, Miguel Tellado, ha ironitzat que el que ha passat a la Moncloa és "digne de la casa de Gran Hermano" i ha reclamat la convocatòria immediata d'eleccions davant de la "descomposició" de la coalició. Ara bé, tot i avançar que votaran en contra del decret llei sobre habitatge, ha dit que l'altre l'analitzaran "amb profunditat", ja que inclou rebaixes d'impostos que havia proposat el mateix PP.
El Govern aprovarà dimarts un paquet de mesures per a empreses i famílies
La consellera d'Economia, Alícia Romero, ha anunciat que el Govern aprovarà dimarts que ve un primer paquet de mesures per pal·liar l'impacte de la guerra a l'Orient Mitjà. Seran mesures destinades al teixit econòmic, a les famílies i d'impuls de les energies renovables, segons ha explicat en roda de premsa després d'una cimera a Palau per abordar precisament les conseqüències de la guerra amb els grups parlamentaris, a excepció de Vox i Aliança.
Romero, que no ha revelat xifres concretes de les mesures anunciades, ha parlat d'ajudes directes i vies de finançament a empreses dels sectors més afectats, com ara l'agricultura, la pesca, el transport i la mobilitat, i també de possibles exempcions o rebaixes en algunes taxes. Pel que fa a la protecció a les famílies, ha dit que "no hi haurà grans mesures", sinó que s'obrirà una línia d'ajuts que permeti definir posteriorment a quins col·lectius es destinen els diners.
Estem treballant per ampliar aquesta informació
