El PSOE i Sumar negocien 'in extremis' el decret sobre la guerra a l'Iran

Madrid24 hores abans del consell de ministres extraordinari que ha de servir per aprovar un paquet de mesures per fer front a la inflació provocada per la guerra a l'Iran, el PSOE i Sumar encara no s'han posat d'acord sobre què ha d'incloure el decret llei. Els socialistes asseguren que se circumscriurà a mesures d'índole econòmica centrades en el sector energètic i posant el focus en l'electricitat i en els carburants. Al·leguen que són les que tenen "consens" dels socis parlamentaris. En canvi, Sumar lamenta que un gran "escull" per arribar a una entesa és la moratòria dels desnonaments, una prohibició que estava inclosa en els últims dos escuts socials i que Junts va acabar tombant. Aquest dimecres hi va haver una reunió entre el PSOE i Sumar i dijous continuen les trobades per acabar de concretar-ho. "El que incorporarem seran mesures que comptin amb el consens de la resta de grups, és el que haurem d'explorar durant la tarda", ha explicat la vicepresidenta econòmica, María Jesús Montero, a Los Desayunos organitzats per RTVE i EFE. "A tots ens agradaria incorporar moltes més coses, però el que hi vagi ha de ser acceptat per la resta", ha justificat.

El soci minoritari al govern espanyol no comparteix aquesta visió. Diferents veus de l'entorn de Sumar són partidàries d'incorporar mesures en habitatge encara que no tinguin el suport de Junts i del PNB i malgrat que això faci descarrilar el conjunt del text. L'objectiu, diuen en privat, és deixar clar el seu full de ruta i "retratar" els partits que hi votin en contra. A primera hora, en una entrevista a TVE, el ministre Ernest Urtasun ha expressat que no s'entendria que en els dos decrets anteriors es prorrogués la prohibició de desnonar –malgrat les reticències dels juntaires– i no es faci també ara. Urtasun ha recalcat que per a ells la moratòria dels desnonaments és una "qüestió essencial". Ara bé, el ministre de Cultura ha rebutjat "anticipar escenaris" i no ha volgut aclarir què farà Sumar si el decret arriba al Congrés sense incloure les mesures en habitatge.

Poc després, Montero explicava que la Moncloa aprovarà un paquet de mesures que s'articularà en dos eixos. El primer contindrà "mesures estructurals" relacionades amb la transformació energètica i que han de servir per estar "molt millor preparats" en futures crisis. El segon inclourà "mesures urgents i conjunturals" per ajudar els sectors més afectats –els que més utilitzen electricitat i carburants– i "alleujar la pressió de les famílies, les llars i el teixit productiu". Montero també ha evitat pronunciar-se sobre la reducció de l'IVA dels aliments si el conflicte bèl·lic s'allarga: "No estem en aquest escenari, és especular per especular".

De cara a divendres, el govern espanyol està "parlant" amb els agents socials i els grups parlamentaris per garantir la convalidació del decret a la cambra baixa. De fet, María Jesús Montero ha tret pit de "l'entrenament" que tenen els socialistes dialogant. Sobre un hipotètic suport del PP, la ministra d'Hisenda ha lamentat que no poden "confiar-hi" perquè els populars "sempre busquen excuses". Des de Brussel·les, abans de la reunió del Consell Europeu, el president espanyol, Pedro Sánchez, ha garantit que la Moncloa posarà "tots els recursos de l'estat per respondre als efectes econòmics i socials d'aquesta crisi".

"Unes setmanes" més per als pressupostos espanyols

Després que aquest dijous Pedro Sánchez deixés en l'aire la presentació dels pressupostos espanyols davant la "gravetat de la situació internacional", María Jesús Montero ha matisat que l'aprovació dels comptes públics al consell de ministres s'endarrerirà "unes setmanes" perquè el decret sobre la guerra de l'Iran ha sigut "prioritari". "Jo prefereixo cent vegades tenir pressupost, però la pròrroga és legal", ha defensat. Això sí, s'ha compromès a tenir uns nous pressupostos en vigor l'1 de gener del 2027: "No contemplo que puguem estar sense pressupostos el 2027". Davant d'aquest nou retard, Alberto Núñez Feijóo ha aprofitat per demanar la convocatòria d'eleccions i, en una roda de premsa a Brussel·les, ha acusat el govern espanyol de ser un "zombi polític".