Trump carrega contra el govern de Pedro Sánchez per l'Iran: "Tallarem tot el comerç amb Espanya"

Washington/ Brussel·les / MadridDonald Trump ha carregat contra el govern espanyol per haver-li negat ajuda militar en la seva guerra contra l'Iran i ha assegurat que els Estats Units tallaran "tot el comerç amb Espanya". "No volem tenir res a veure amb Espanya", ha subratllat el president estatunidenc durant una trobada amb el canceller alemany, Friedrich Merz, a la Casa Blanca. La reunió ja estava programada abans que esclatés el conflicte, i tot i que un dels principals objectius de Merz era parlar sobre Ucraïna, la situació a l'Orient Mitjà s'ha imposat. En aquest context, quan s'ha parlat de l'ajuda d'Europa en la campanya militar, Trump ha dit que Espanya ha estat "terrible".

El mandatari ha recordat l'oposició del govern de Pedro Sánchez d'augmentar la despesa en defensa al 5% del PIB com a membre de l'OTAN i ha retret la negativa de Madrid a permetre que les forces nord-americanes facin servir les bases de Rota i Morón de la Frontera com a punt de sortida. "Ara Espanya ha dit que no podem fer servir les seves bases. Podríem fer-les servir si volguéssim. Podríem simplement volar-hi i ningú no ens diria que no les féssim servir", ha declarat als periodistes."Espanya no té res que necessitem més enllà de bona gent. Tenen bona gent, però no tenen un bon líder. I com sabeu, són l'únic país a l'OTAN que no va estar d'acord amb passar a pagar el 5%", ha reblat.

El posicionament de Madrid sobre la guerra dista del criteri d'Alemanya, el Regne Unit i França, que s'han alineat directament amb els estatunidencs a favor dels atacs contra l'Iran. No és la primera vegada, però, que Trump carrega contra l'executiu de Sánchez. L'octubre de l'any passat, el president ja va dir que Espanya mereixia ser "castigada" per negar-se a contribuir amb el 5% en defensa i va arribar a insinuar que fos expulsada de l'OTAN. En aquell moment l'amenaça del president resultava poc creïble perquè, enmig de les negociacions pels aranzels, Washington ja havia signat el marc d'un acord comercial per a tot el bloc de la Unió Europea, inclosa Espanya. El portaveu de la Comissió Europea, Olof Gill, va recordar llavors als Estats Units que les competències en comerç dels estats membres són de la UE i advertia que contestarien davant "qualsevol mesura contra un o més dels nostres estats membres".

És habitual que Trump –sovint contrari a acceptar l’existència d’un bloc europeu– amenaci en restriccions de caràcter comercial a estats membres de la Unió Europea de manera bilateral. Espanya és una de les seves víctimes preferides, si bé mai ha acabat duent a terme cap de les amenaces que ha fet. De fet, la Casa Blanca ho té molt complicat per atacar només un dels socis europeus: les competències en comerç són de la Unió Europea, i negocia i actua com un sol bloc. Per tant, si els Estats Units volen atacar Espanya, a la pràctica haurà de restringir les relacions comercials al global de la Unió Europea.

Més tard, Trump ha citat la sentència del Tribunal Suprem dels EUA que va anul·lar els seus aranzels recíprocs, com un precedent per fer servir altres autoritats per continuar amb la seva guerra comercial. En aquest context ha afirmat que, d'acord amb la sentència, té "el dret, per exemple, amb Espanya, d'aturar-ho tot, fins i tot avui, tots els negocis relacionats amb Espanya". "Tinc el dret d’aturar-ho tot", ha reblat.

Espanya contesta amb els acords comercials de la UE

Des de l'executiu espanyol han contestat que "el nostre país compta amb els recursos necessaris per contenir possibles impactes". Fonts del govern recorden a l'administració estatunidenca que si volen "revisar" la relació comercial, "ho haurà de fer respectant l'autonomia de les empreses privades, i els acords bilaterals entre la Unió Europea i els Estats Units".

La ministra de Sanitat, Mónica García, membre de Sumar, també s'hi ha pronunciat: "Prou ja de la política del brètol i de la llei del més fort. En temps de retrocés global toca defensar la sobirania i el respecte entre països. Espanya no cedirà davant les amenaces. PP i Vox han de deixar de ser els sequaços del trumpisme i defensar els interessos del nostre país", ha escrit a la xarxa social X.

Ni el president espanyol ni els ministres del PSOE s'han pronunciat encara. Tampoc hi ha reacció de Brussel·les de moment. Sánchez feia temps que cercava que Trump l'ataqués i el posés al centre de la diana. Encara que pot ser el seu pla ideal no era una amenaça de tallar relacions comercials. Fa un mes, el president espanyol va publicar un article al New York Times defensant la regularització de mig milió de migrants a Espanya i ho exposava en contrast amb la política de terror desplegada pel seu homòleg estatunidenc.

"Alguns dirigents han optat per perseguir-los i deportar-los mitjançant operacions que són tant il·legals com cruels. El meu govern ha escollit un altre camí", escrivia llavors Sánchez, que després de veure com Elon Musk i altres tòtems de l'extrema dreta bramaven contra ell, esperava que també ho fes Trump. Al Brasil, l'enfrontament amb Washington va resultar beneficiós per a Luiz Inácio Lula da Silva l'any passat.

L'assetjament comercial que el republicà va iniciar contra Brasília per la condemna del seu aliat, Jair Bolsonaro, per l'intent de cop d'estat va revifar el suport a Lula i als seus aliats d'esquerres. Les enquestes mostraven un augment de popularitat del seu govern just davant d'unes eleccions aquest 2026 que es presenten complicades per a l'esquerra brasilera.

Estem treballant per ampliar aquesta informació