La guerra a l'Iran costa gairebé 900 milions de dòlars al dia als EUA
L'estudi d'un 'think tank' independent calcula que els primers tres dies del conflicte han costat 3.700 milions que Washington no tenia pressupostats
Barcelona / WashingtonUns 891,4 milions de dòlars diaris. Aquest és el cost de les primeres 100 hores (de dissabte a dimarts) de la guerra iniciada pel govern de Donald Trump amb els atacs a l'Iran. En aquest curt període de temps, Washington ha gastat un mínim de 3.700 milions de dòlars (uns 3.200 milions d'euros), segons una anàlisi independent del Centre d'Estudis Estratègics Internacionals (CSIS, per les sigles en anglès). Aquesta és la primera estimació que s'ha fet des que els EUA i Israel van iniciar el conflicte, que s'ha estès per l'Orient Mitjà i fins i tot territori de la UE (Xipre) o de l'OTAN (Turquia), entre altes. Una altra característica d'aquest cost, que serà més alt com més llarg sigui el conflicte, en què una bona part no estava pressupostada als comptes aprovats pel Congrés, el que significa que anirà a còpia de generar dèficit i, per tant, deute.
Aquestes operacions suposen un cost molt més elevat que la que va conduir a la detenció de Nicolás Maduro a Veneçuela, amb 31 milions de dòlars diaris que en aquest cas sí que estaven pressupostats, segons els analistes d'aquest think tank. En tot cas, els costos del conflicte de l'Orient Mitjà poden anar reduint-se a mesura que les forces dels EUA en lloc de míssils optin per utilitzar "municions menys cares" i l'Iran redueixi el ritme de llançament de drons i míssils. De totes maneres, "els costos no pressupostats seran copiosos" i dependran "de la intensitat de les operacions i l'efectivitat de les represàlies de l'Iran".
Segons aquest estudi, dels 3.700 milions gastats els primers dies, al voltant de 1.700 milions es van invertir en interceptors aeris, com el sistema Patriot; i uns altres 1.500 milions es van destinar a míssils i unes altres municions defensives. Les operacions aèries van costar 125 milions; les marítimes, 64; i les terrestres, 7. El CSIS, basant-se en campanyes aèries anteriors, calcula que costarà més de 3.000 milions de dòlars reposar l'inventari de municions que s'utilitzen en aquesta guerra. En tot cas, es tracta de quantitats que contribuiran a fer més gran el dèficit públic dels EUA, que se situa per sobre del 6% del producte interior brut (PIB), amb tendència cap al 7%; i al voltant dels dos bilions de dòlars anuals. Per entendre l'ordre de magnitud, a Espanya, aquest desfasament equival al voltant del 3% del PIB. I també sumaran més deute, que se situa entorn dels 38 bilions de dòlars, i l'equivalent al 125% del PIB.
Anteriors estudis calculen que només moure diàriament un dels grans portaavions dels EUA, com el Lincoln i el Gerald Ford, costa uns 12 milions de dòlars cadascun. La campanya actual no és l'única que suposa una càrrega financera per als EUA a conseqüència de la seva participació en conflictes bèl·lics. La professora Linda J. Bilmes, de la Universitat de Brown, va fer un estudi en el qual calculava els costos d'un ampli conjunt d'accions militars en suport dels interessos dels EUA, Israel i els seus aliats al Pròxim Orient des dels atemptats del 7 d'octubre del 2023 fins al setembre de l'any passat. Els costos de les operacions durant aquest període oscil·laven dels 9.650 als 12.070 milions de dòlars, segons aquesta anàlisi que forma part del projecte Cost of war (El cost de la guerra), de la Universitat de Brown. A aquesta suma se li haurien d'afegir 21.700 milions de dòlars en ajuts militars a Israel, el que dona un total d'entre 31.350 i 33.770 milions de dòlars, segons un altre professor que forma part d'aquest projecte, William D. Hartung.
Pèrdua de llocs de treball
A més de mantenir l'any passat un nivell de dèficit comercial similar al de l'exercici anterior tot i l'aplicació dels aranzels que fa uns dies va tombar el Tribunal Suprem, altres indicadors de l'economia dels EUA són negatius. És el cas del mercat laboral. La taxa d'atur va pujar una dècima, fins al 4,4%, al febrer, quan es van destruir un total de 92.000 llocs de treball, una xifra neta negativa i pitjor que les previsions de creació de 50.000 llocs de treball que van preveure els analistes, segons el Buró d'Estadístiques Laborals (BLS).
Aquestes dades contrasten amb l'augment revisat de 126.000 llocs creats el mes anterior, una situació que podria influir en les decisions de la Reserva Federal (Fed) sobre els tipus d'interès a menys de dues setmanes de la pròxima reunió. La caiguda a l'ocupació del segon mes de l'any al país nord-americà reflecteix decreixements al sector sanitari, a causa de vagues en aquest sector, destaca el BLS en el seu informe.
L'economista en cap de la Casa Blanca, Kevin Hassett, va reconèixer en declaracions a la cadena CNBC que no s'esperaven aquestes xifres, les quals va atribuir a les pobres condicions del temps al febrer, quan gran part dels EUA va patir intenses onades de fred, les vagues de treballadors sanitaris a la costa oest, i canvis en la metodologia.
