Què hi ha al darrera del xoc de Trump amb Lleó XIV

WashingtonCom si Donald Trump no tingués prou fronts oberts amb l'augment del cost de vida i la guerra de l'Iran, aquesta setmana sembla que n'ha decidit obrir un de teològic. El president estatunidenc ha deixat petrificats bona part dels seus votants cristians pel xoc amb el papa Lleó XIV i el mem d'ell com a Jesús. Des de fora, l'estranyament és majúscul perquè sembla haver posat en una situació espinosa el vicepresident JD Vance, catòlic convers. El serial amb el Vaticà només s'explica des del prisma de les lluites intestines que ara mateix hi ha entre els diferents vessants religiosos que conformen la coalició MAGA. Especialment en les tensions entre catòlics i evangèlics, i cristians antisemites i sionistes cristians.

En aquesta amalgama de sensibilitats espirituals i ideologies, els catòlics –com Vance– que rodegen Trump són d'un tipus molt concret. Es tracta de la secció més radicalitzada que connecta amb un corrent tradicionalista que rebutja les reformes dels anys 60 que, entre altres aspectes, volien abandonar l'antisemitisme dels segles anteriors. "Vol tornar a aquests models més antics del catolicisme i, en el procés, també estan abraçant part de l'antic antisemitisme que hi havia en bona part del catolicisme i reconnectant-hi", explica a l'ARA, Matthew D. Taylor, investigador de la Universitat de Georgetown especialitzat en nacionalisme cristià blanc. D'aquí que l'enfrontament amb Lleó XIV sí que apel·li a aquestes faccions més radicalitzades i contràries a una cúpula catòlica que en els darrers anys s'ha acostat més cap a posicions més progressistes.

Per a Taylor es tracta d'un catolicisme que abraça els postulats de l'extrema dreta, i que queda sota el paraigua del nacionalisme cristià blanc. Aquest últim és un moviment ideològic i polític, i no pas un corrent religiós com a tal. Dins d'aquest grup s'hi poden trobar tant membres del govern, com Vance o el secretari de Defensa, Pete Hegseth –el qual té una obsessió amb les croades–, com influencers del món MAGA, com Nick Fuentes.

La Casa Blanca no té problema d'encarar-se amb el Vaticà, precisament, perquè connecta amb una base de cristians estatunidencs cada cop més radicalitzats. El pes que ha guanyat el cristianisme dins de la segona administració Trump, en part, és un reflex d'aquesta tendència cap a posicions més extremistes més que no pas a un augment del cristianisme a nivell social. Diferents estudis del Pew Research Center mostren com el cristianisme als EUA havia anat decreixent en els darrers anys, tot i que una darrera enquesta feta entre el 2023 i 2024 indicava una "estabilització" de la tendència amb un 62% dels estatunidencs identificant-se com a cristians.

"No diria que es tracta d'una revifada religiosa, sinó més aviat d'una radicalització; el que hi ha és cada vegada més gent que comença a simpatitzar amb la perspectiva d'un Nick Fuentes o similars. La gent s'està radicalitzant: persones que ja eren cristianes es veuen arrossegades cap a aquestes teologies, cap a aquests missatges, i s'hi estan aferrant de maneres força perjudicials. I això passa a banda i banda d'aquest espectre entre el filosemitisme i l'antisemitisme: s'estan movent en totes dues direccions cap a versions més radicals, i crec que això és el motiu pel qual se sent tanta retòrica religiosa darrerament", exposa Taylor.

Aquest filosemitisme, o també sionisme cristià, es troba especialment entre els evangelistes. Són el sector més ampli i que han fet ben visible la seva influència dins del govern. La imatge del març amb Trump al Despatx Oval, envoltat de líders evangèlics que li posaven les mans a sobre mentre resaven era exhibició de múscul polític cap enfora dels passadissos de la Casa Blanca.

Taylor exposa com el sionisme cristià "és pro-Israel, però no pro-jueu". Més enllà del fet que israelià i jueu no són sinònims intercanviables, en el cas del sionisme cristià el matís és important per entendre la instrumentalització d'un grup de persones reals per a finalitats religioses. "Estan molt alineats amb l'Estat d'Israel, però els jueus són, en certa manera, accessoris en tot plegat, perquè del que es tracta és de complir unes finalitats teològiques cristianes, no del bé del poble jueu en general", recalca Taylor.

Precisament, són aquestes dues pulsions oposades les que ha definit una de les principals trinxeres religioses dins del govern Trump. La guerra entre els dos bàndols fa temps que està latent i que ja havia mostrat friccions amb la guerra de Gaza, però la guerra de l'Iran ha actuat com a disparador d'aquestes tensions. Des de la superfície, la lectura inicial de les crítiques a la campanya militar que provenien des de l'univers MAGA era el trencament de la promesa de l'America First. Però hi ha una segona capa que travessa les esquerdes provocades per la campanya a l'Orient Mitjà i és aquesta tensió entre els dos corrents religiosos que imperen a la cort trumpiana. Tucker Carlson, l'expresentador i un dels grans aliats del president, va certificar el seu divorci amb el republicà eludint aquesta premissa. Si se'l passa pel sedàs teològic, Carlson també és una figura que està cada cop més alineada amb aquest catolicisme tradicionalista i d'extrema dreta, i també proper a l'antisemitisme, en el que també hi combrega Erika Kirk, vídua de Charlie Kirk, l'ultraconservador assassinat.

Sota aquesta llum també hi ha altres moviments que adopten una forma més clara, com la dimissió del cap d'antiterrorisme dels EUA, Joe Kent, per la seva posició contrària a la guerra. El passat 18 de març Kent va renunciar al seu càrrec amb una carta pública on, entre altres coses, acusava Israel d'haver "enganyat" Trump per involucrar-se en el conflicte. L'exoficial del govern estatunidenc és precisament conegut per la seva afiliació al supremacisme blanc i simpatitza amb l'antisemitisme.

Per a Taylor, el que està passant ara mateix dins dels cercles d'influència MAGA respon a una única qüestió: "Quan Trump ja no hi sigui... qui governarà l'espiritualitat i la religió del moviment? Aquesta és la lluita que s'està produint ara mateix". La pregunta entronca amb una de les reflexions que feia una de les veus més destacades del trumpisme, la influencer d'extrema dreta Laura Loomer. Des d'una perspectiva més general i en referència al pes del republicà com a motor central, Loomer avisava que el trumpisme no sobreviuria Trump. Precisament, perquè moltes de les esquerdes que es veuen en la superfície del món MAGA són fruit de les lluites internes de la cort nobiliària de Trump, i no es pot extrapolar automàticament com l'opinió de les bases populars del moviment.

Tot i les crítiques que s'han vist per la guerra per part d'algunes figures com Carlson, una enquesta d'Ipsos feta a mitjans de març destacava que un 76% dels votants del republicà el 2024 donaven suport a la guerra. Però, així i tot, les reaccions dels altaveus trumpistes segueixen sent rellevants perquè són les que cerquen marcar el pas i l'orientació d'aquestes mateixes masses.