Josep Pla a Ormuz i el golf Pèrsic: la seva mirada a l'"embut" del món

LondresEl setmanari Destino publicava el 17 de gener del 1959 una nota editorial que avui ressona amb força. Hi deia: "Tal com anunciàvem als nostres lectors, Josep Pla s'ha embarcat al Ferrol a bord d'un petrolier per realitzar en exclusiva per als lectors de Destino una sèrie de grans reportatges. La informació que hem encarregat al nostre amic és la del petroli. Europa viu pendent d'aquest combustible i es fa necessari que un periodista com Pla ens expliqui, amb la seva inigualable agudesa, tots els problemes polítics i econòmics que comporten l'extracció i explotació del petroli". Han passat gairebé setanta anys, i no només Europa, sinó tot el món hi està pendent.

Repassar aquells textos suposa fer un viatge enrere en el temps i una classe d'història. Òbviament, a través d'una mirada colonialista, europeista, central al món de fa set dècades. Només des d'aquella visió de finals dels anys cinquanta s'entenen comentaris com aquest: "Sobre la nostra ruta hi ha una processó de petroliers, que van i venen, carregats o en llast. Els oficials tenen calculat que el nombre de petroliers permanent al golf Pèrsic és d'uns dos-cents diaris, entre els que carreguen en els ports, els que venen i els que se'n van. A una mitjana de quaranta tripulants cada vaixell, fan vuit mil homes –generalment europeus– que treballen amb tots els seus sentits per proveir de gasolina el passeig de Gràcia, els bulevards de París, el Mayfair de Londres i la Cinquena Avinguda. Dintre el caos d'aquest món hi ha dues coses que funcionen: el petroli i l'aviació".

Més enllà del possible xoc amb els fets i la visió del lector del segle XXI, la qualitat dels textos és sempre admirable. I la seva pausa i reflexió a l'hora d'adjectivar suposa un mestratge exquisit per a un periodisme que, a hores d'ara, es veu forçat a generar un titular nou cada cop que Donald Trump obre la boca. I mai no calla.

Per si mateixa, a més, la lectura de les pàgines que van sorgir d'aquest viatge és plaent com la navegació que descriu Pla pel mar Roig, el canal de Suez, el golf d'Oman, l'estret d'Ormuz i el golf Pèrsic, "un aquàrium d'aigües tèrboles, que segons les llums del dia agafen un color oliós i olivaci o un color verd més clar".

Els nou articles originals

Entre el gener i l'abril d'aquell 1959, Josep Pla va publicar a la revista de Josep Vergés nou reportatges en la millor tradició de la literatura de viatges que ell mateix havia contribuït a forjar i enfortir. Els textos originals es van titular: Del Ferrol del Caudillo a Port-Said. Notas de viaje; El canal de Suez; El Guirigay árabe; De Suez a Mena El-Ahmadi, Kuwait (Golfo Pérsico). Notas de viaje; El Golfo Pérsico; Leyendo El Corán; Un país petrolífero: Kuwait; Egipto: El Cairo i Vida en un petrolero.

Posteriorment, aquests escrits apareixerien en català, amb intervencions estilístiques i afegitons de contingut, dins del volum XVIII de l'Obra Completa, En mar, publicat per primer cop el 1971. La part que inclou els articles que ens ocupen du per títol Un llarg viatge entre Kuwait, al golf Pèrsic, i Valparaíso, a Xile (1959-1960), i es troben, aproximadament, i en funció de l'edició que es manegui, entre les pàgines 305 i 420.

Són el fruit de les notes preses entre el moment que Pla salpa des del Ferrol, a bord d'un petrolier, el Baltimore, el 26 de desembre del 1958, i que arriba a Ceuta el 30 de gener del 1959, després d'un periple que defineix com "un viatge fascinant". Encara escriuria altres textos arran d'aquelles mateixes jornades, i que es publicarien a Destino també, però que no van tenir cabuda a En mar.

En tot cas, aquella travessia, com tantes altres de les que va fer durant quaranta anys escrivint per a Destino, li va donar prou temps per fer molta feina. Ho deia ell mateix en un altre dels volums de l'Obra Completa (39): "No parlem de les llargues travessies en els vaixells petroliers, sol dies i dies, escoltant el vent i l'embat del mar. La literatura és sempre una fugida del tedi, i jo he combatut l'avorriment omplint paper."

Pla arriba a l'estret d’Ormuz entre el 10 i l'11 de gener del 1959. Ho fa amb la mirada d'un home de mar i amb l'escepticisme d'un europeu acostumat a paisatges més temperats. El que hi troba no és tant un exotisme fascinant, que també, com una realitat dura, gairebé mineral, que es repeteix implacable. El seu retrat del golf d'Oman, del golf Pèrsic i de Kuwait no és romàntic: és físic, econòmic i, sobretot, desmitificador. L'estret d'Ormuz el veu com una porta d'entrada a un sistema en plena efervescència.

La centralitat del petroli transforma completament la seva percepció de la regió. El golf Pèrsic és, per a Pla, un espai funcional, gairebé industrial: un "embut" on conflueixen vaixells, interessos i fluxos energètics. La geografia queda subordinada a l'economia. Fins i tot quan descriu el paisatge amb detall –les muntanyes ferruginoses d'Oman, els deserts infinits, les aigües tèrboles plenes de vida–, tot acaba remetent a una idea de fons: aquest és un territori inhòspit que només adquireix sentit per allò que s'hi extreu o s'hi transporta.

Les costes que veu des de l'aigua li semblen també "d’una seca, horrible duresa"; els deserts, intercanviables. La percepció s'estén també a la dimensió humana i social. Quan parla del litoral de la costa dels Pirates –la futura costa de la Treva–, el descriu com un espai gairebé inaccessible, fet per a la pirateria i només dominable per una potència marítima com la britànica, a la qual admira acríticament. La seva és una visió marcada per una lògica imperial: el desordre natural i humà només pot ser corregit per la disciplina d'un poble com l'anglès.

La mateixa mirada es trasllada a Kuwait, on el contrast entre desert i modernitat petroliera es fa encara més evident. D'una banda, el país li és presentat com d'una simplicitat extrema: una capital, un port, uns quants pobles i els pous de petroli; la resta, desert pur. Kuwait, li diuen, és un dels pocs països que es pot conèixer totalment. I ho accepta amb ironia, com si fos una mena de país "complet" precisament perquè és elemental.

Quan entra a la ciutat, el que veu és un creixement accelerat, caòtic, desordenat: avingudes noves, blocs en construcció, el vell nucli original destruït, un trànsit desbocat, botigues a dojo i una dependència absoluta de les importacions. Kuwait passa en pocs anys de ser un "campament àrab impresentable" a una ciutat en expansió.

Setanta anys després, el gran valor d'aquests textos de Pla és recordar al lector que Ormuz i el golf Pèrsic, sota mirades canviants i amb filtres que ell mateix potser no faria seus, continua exigint allò que l'escriptor sí que dominava: la desconfiança de les aparences.