Imatges gegants de Volodímir Zelenski omplen les tanques publicitàries de la campanya electoral a Hongria. El primer ministre, Viktor Orbán, ha decidit convertir les eleccions generals del pròxim 12 d’abril en un referèndum sobre la guerra d’Ucraïna i, de passada, alimentar la psicosi bèl·lica que ja li va garantir una forta majoria el 2022. El líder del Fidesz porta setze anys ininterromputs de govern, edificats sobre suposats enemics externs i interns. Des del 2010, Orbán i el seu partit —convertits en referents per a l’extrema dreta transatlàntica— han aconseguit edificar un enorme ecosistema mediàtic partidista, al centre del qual hi ha l'Oficina Nacional de Comunicació, sota l’atenta supervisió del primer ministre. Milers de milions d’euros invertits en campanyes de comunicació i una estratègia de coordinació de missatges a les xarxes socials se sumen a la creació de moviments d’activisme de base que s’encarreguen d’amplificar l’argumentari, les teories i les acusacions que dicta Fidesz.
En els discursos d’Orbán, Zelenski és l’agressor que desestabilitza Hongria, i el líder de l’oposició, Péter Magyar, el “titella” de Brussel·les i Kíiv. Una retòrica que ha omplert, aquest cap de setmana, els carrers de Budapest. El dia nacional d'Hongria, el 15 de març, es va convertir en una ferotge competició, numèrica i de relats, entre Orbán i Magyar, el líder del conservador Tisza (Respecte i Llibertat), que avantatja Fidesz amb 10 punts en les enquestes.
Dues manifestacions multitudinàries, de signe contrari, van recórrer la capital. Els partidaris d’Orbán portaven pancartes amb el lema “No serem una colònia ucraïnesa”, mentre que el líder opositor acusava el primer ministre de buscar l'ajuda del Kremlin per mantenir-se al poder.
Budapest està immersa en una dura disputa amb Zelenski. Orbán acusa Kíiv d’endarrerir intencionadament la reparació de l'oleoducte Drujba —atacat amb drons a finals de gener—, que transporta petroli rus a través d'Ucraïna fins a Hongria i Eslovàquia. Budapest i Bratislava estan exemptes de les sancions de la UE sobre el petroli rus i, alhora, són els dos països de la Unió Europea que s’oposen al préstec de 90.000 milions d'euros per finançar l'esforç bèl·lic de Kíiv, que la UE intenta aprovar des del desembre i que requereix el suport unànime dels Vint-i-set. A més, Orbán també ha bloquejat el vintè paquet de sancions de la UE contra Rússia, mentre comencen a emergir, a escala comunitària, les veus en favor de començar a parlar amb Moscou.
La Comissió Europea ha decidit intervenir per suavitzar la disputa i s’ha compromès a enviar una missió d'investigació per inspeccionar l'oleoducte Drujba. Tanmateix, una investigació periodística ha assegurat, en canvi, que el Kremlin hauria encarregat a l'empresa informàtica Agency for Social Design (ASP), amb seu a Moscou i coneguda per les seves campanyes de desinformació, que intervingui per reforçar Orbán en la campanya electoral. Vídeos generats amb IA —com la història on es veu un pare hongarès executat en un camp de batalla mentre la família l’espera a casa— i missatges que anuncien la imminent aparició d’un escàndol sexual —que es dona per fet que afectaria Magyar— han elevat el grau de toxicitat de la campanya amb un Orbán cada cop més nerviós. Ni el suport explícit de tot el moviment MAGA, ni el pas per Budapest del secretari d’Estat dels EUA, Marco Rubio, ni les interferències del Kremlin han rebaixat, de moment, les expectatives sobre Magyar, un polític que ha sabut apropiar-se d’alguns elements de l'estil de comunicació populista, del llenguatge simbòlic i de les tècniques polítiques del Fidesz, i que, per primer cop en molt de temps, amenaça l’hegemonia d’Orbán. Mentre el primer ministre ha fet de la guerra i l’oleoducte el tema clau de la seva campanya, Magyar s'ha centrat en les preocupacions del dia a dia: en el pes de la bombolla immobiliària, l’encariment dels preus i la retallada en les previsions de creixement.
Però, sobretot, és la maquinària de negocis del Fidesz la que trontolla en aquests moments. Orbán ha edificat un sistema que s’ha valgut de les institucions i els recursos públics per remodelar sistemàticament l'estat hongarès de cap a peus. A més, durant més d’una dècada, ha invertit desenes de milions d'euros en la construcció d'una xarxa global il·liberal i d’un clientelisme local que li han garantit una capacitat d’influència extraordinària.
La llista de desafiaments d’Orbán és llarga: violació de la separació de poders i de la independència dels mitjans de comunicació públics, persecució de l’oposició política i social, un “sistema de frau organitzat” —denunciat per l’Oficina Antifrau (OLAF)— dels fons europeus, demonització de la immigració i institucionalització de la xenofòbia i l’autoritarisme.
Tant a Kíiv com a Brussel·les esperen el resultat del 12 d’abril per poder imaginar els escenaris de futur d’una Unió Europea que es fragmenta per moments. Quan el 22 de maig del 2015, en una cimera de caps d’estat i de govern a Riga, l’aleshores president de la Comissió, Jean-Claude Juncker, va saludar Orbán amb un que “ve el dictador” mentre alçava el braç dret i li clavava una plantofada afectuosa (marca de la casa), amb empenta inclosa, Brussel·les escenificava la banalització d’un procés d’autocratizació que s’ha convertit en un contrapoder europeu.
