La Pasqua Florida i la resurrecció de les idees (1926)
De la columna del poeta i dramaturg Josep Maria de Sagarra (Barcelona, 1894-1961), apareguda al diari La Publicitat (4-IV-1926) un dia de Pasqua de Resurrecció de fa cent anys. És un dels escassos articles amb substrat religiós incisiu, tot i que amb un deix costumista, que va publicar Sagarra. És cert que va escriure teatre amb missatge cristià, com va ser el cas de La ferida lluminosa (1954), però l’articulisme genuïnament sagarrenc era més descordat i sensual, i d’un estil més espontani i exuberant, com en altres peces d’ell ja publicades en aquesta secció.
Les festes de l’any tenen una importància capital en la vida de tots nosaltres. Per més que féssim cinquanta mil escarafalls d’escepticisme, per més que ens vulguem polir l’ànima com un rutilant aparell de clínica, tot de metall esterilitzat, les festes de l’any s’imposen i ens fan vibrar de distintes maneres. Aquestes festes que marca el calendari romà, venen a ser el sentit religiós dels tres-cents seixanta-cinc dies que assenyalen un any més de la vida del món. [...] A més a més, aquestes festes van vestides amb un color dramàtic i decoratiu que les acosta més a la nostra manera plàstica i sensual d’entendre les coses.
[...] En les famílies que han seguit un sistema tradicionalista i s’han enamorat dels procediments patriarcals, les festes religioses han agafat tota la volada i tota la importància que els pertoca; avui dia al nostre país les famílies muntades d’aquesta manera es van perdent, i les festes també perden aquell color i aquell gust intens d’anys enrere. [...] És clar que passen els anys i un es va deseixint de totes aquestes coses, i a fi de comptes acabem tenint la sensació que som ànimes que vivim rellogades en una societat descolorida, i totes les emocions van perdent caràcter com els mitjons que portem, que ja no són fets a casa, sinó que venen d’una gran fàbrica anònima. Tot això són gangues de la vida moderna i del progrés material.
[...] Confesso que les grans festivitats no em fan ni fred ni calor, però sempre hi ha excepcions, i una d’aquestes excepcions és el dia de Pasqua Florida. M’emociona especialment aquesta festa, perquè a més a més del fet religiós extraordinari que celebra, que és el més enlluernant que s’ha produït des que el món és món, té per a mi, i em penso que per a molts, un caràcter simbòlic tan vivificador, que és impossible pensar en aquesta diada sense associar la idea de resurrecció i de triomf. És l’esforç constant de la humanitat per superar-se, per abandonar la naturalesa de la bèstia i posseir la naturalesa de l’àngel. [...] L’evangelista Mateu conta aquest misteri d’una manera admirable. Els jueus sabien que Crist havia dit que ressuscitaria; naturalment que els jueus no creien en les paraules de Crist, però tenien una murrieria de guineu que toca de peus a terra, i van pensar: els seus deixebles aniran a robar el cadàver i després diran per tot arreu que ha ressuscitat perquè la tomba serà buida. [...] Els jueus varen fer guardar la tomba pels seus soldats. [...] Però la nit del tercer dia Crist va ressuscitar i els que guardaven la tomba no hi pogueren fer res perquè varen restar enlluernats i sense força. [...] Vet aquí el símbol de Pasqua Florida, la lliçó que conta l’evangelista Mateu: res no pot aturar la resurrecció de les idees, de tot allò que porta un reflex d’aquella flama del Verb que es va fer carn per redimir els homes.
Josep Maria de Sagarra 1926
