Per què Netanyahu ha decidit atacar l'Iran ara?

BarcelonaEl primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, ha passat els més de trenta anys de la seva carrera política advertint que l’Iran estava a un pas de desenvolupar armes nuclears. Netanyahu, gran expert en comunicació política, havia fet servir tota mena de recursos per escenificar-ho: en més d'una ocasió ha mostrat una cartolina amb el dibuix d’una bomba enorme durant els seus discursos davant l’Assemblea General de l’ONU, o ha exhibit una prestatgeria plena d’arxius i CDs que suposadament eren material secret sobre el programa nuclear obtingut d’un magatzem a Teheran. Però després de la Guerra dels Dotze Dies del juny passat, tant Israel com els Estats Units havien assegurat que el programa nuclear iranià havia estat "totalment destruït", i no hi ha proves que s’hagi reactivat. Aleshores, ¿per què Netanyahu ha decidit llançar la guerra justament ara?

Trump i Netanyahu han evidenciat que comparteixen la mateixa visió d’un món sense altres regles que la llei del més fort. No envà, el primer ministre israelià ha estat el mandatari del món que més vegades ha estat convidat als Estats Units durant el segon mandat de Trump. Al seu torn, el republicà va ser el quart president nord-americà de la història a ser rebut al Parlament israelià, la Knesset, on va ser ovacionat quan va sortir al rescat d’un Israel empantanat al conflicte de Gaza. Tots dos mandataris, però, afronten aquesta tardor el pas per les urnes.

A les eleccions de mig mandat del novembre, Trump s’arrisca a perdre el control del legislatiu. I Netanyahu ha de convocar abans que s’acabi l’any unes eleccions generals on es juga la supervivència política, perquè seran els primers comicis des dels atacs palestins del 7 d’octubre del 2023, que van ser la pitjor fallada de seguretat de la història d’Israel, un fracàs pel qual ell s’ha negat a assumir cap responsabilitat. Així doncs, l’opció més segura per a Trump i per a Netanyahu per evitar l'escrutini electoral era posar data a la segona guerra contra l’Iran –que havia de ser, ara sí, la definitiva– entre l’hivern i la primavera del 2026. Segons han explicat Washington i Tel-Aviv, la data de l’atac, el 28 de febrer, es va decidir perquè fonts d’intel·ligència van confirmar la localització del líder suprem de l’Iran, Ali Khamenei, la seva família i altres alts càrrecs del règim, i va sorgir l'oportunitat d’or de decapitar el règim d’un sol cop.

Una finestra que es tancava

Com escriu Yousef Munnayer, investigador palestí amb ciutadania israeliana de l’Arab Center de Washington, "Netanyahu s’enfrontava a la possibilitat que el seu somni tan esperat –veure l’exèrcit dels Estats Units bombardejant l’Iran– potser no es faria mai realitat. A mesura que la nova generació d’americans s’allunya d’Israel, probablement va pensar que mai més tornaria a veure algú tan disposat com Trump al Despatx Oval. Era ara o mai".

Netanyahu té els israelians jueus –no tant els palestins amb ciutadania israeliana– al seu costat. La majoria creu que l’Iran suposa una amenaça existencial per al seu país, i que només hi ha una solució militar. Però el que cada dia queda menys clar és què significa guanyar aquesta guerra, en el moment en què l’objectiu fixat per Netanyahu ja no és eliminar l’amenaça militar iraniana sinó provocar un canvi de règim. Una estratègia a la qual s’ha sumat tota l’oposició sionista. Si la guerra és curta i no té un gran cost per a Israel, Netanyahu possiblement podrà esquivar la presó i salvar la seva carrera. De fet, aquesta setmana ha tornat a demanar l’indult presidencial pels escàndols de corrupció pels quals està processat, amb el pretext que ara s'ha de concentrar en la guerra. Com apunta Yossi Mekelberg, investigador de Chatham House, "Netanyahu ha assegurat que iniciar aquesta guerra augmentarà les seves possibilitats de supervivència política. Encara més preocupant és que també està jugant amb la seguretat a llarg termini del seu país i amb la seva posició internacional".

Mekelberg afegeix que el primer ministre israelià també aposta que "Trump li farà costat fins que es posi fi a l’amenaça del programa nuclear i militar iranià i s’aconsegueixi el canvi de règim. I això és arriscat". No seria la primera vegada que Trump declara una victòria sense que s’hagi arribat a una resolució política i militar: és el que ha fet a Gaza. A més, si aquesta guerra acabés sortint malament i costés als republicans les eleccions de mig mandat als Estats Units, l’aliança amb Netanyahu quedaria tocada. L’investigador conclou: "Israel ha entrat en aquesta guerra força aïllat internacionalment, liderat per un primer ministre que no és benvingut en moltes de les capitals dels seus aliats, i sense garanties d’aconseguir tots els seus objectius sense abocar l’Orient Mitjà al caos. Netanyahu només pot esperar que l’aposta de la seva vida li surti bé".