La guerra contra l'Iran uneix els israelians al voltant del govern: "Quan veus que t'ataquen, no hi ha opció"

JerusalemL’inici de la guerra oberta amb l’Iran ha activat a Israel un reflex polític immediat: el front comú davant d’una amenaça percebuda com a existencial. El suport als atacs contra Teheran és, en aquests primers dies, majoritari. “Crec que s’ha d’acabar amb el règim”, diu una jove de pares iranians, nascuda a Jerusalem. “No és només per la llibertat del poble iranià, sinó per la nostra. Confiem molt en Bibi i en el govern”.

La tensió acumulada durant dies de preparatius militars nord-americans i d’advertències constants de Benjamin Netanyahu ha donat pas a una certa sensació d’alleujament: la incertesa s’ha dissipat i una part significativa de la població sembla alineada amb la narrativa oficial de defensa i supervivència nacional impulsada pel primer ministre. “Quan veus que ataquen el teu país, no hi ha opció: has de donar suport a la defensa”, diu una professora de secundària en un refugi de la Ciutat Santa. “Aquí no parlem només de la política de Netanyahu, sinó de la nostra supervivència com a poble”.

Segons dades recents, pocs dies abans de l’esclat de la guerra, la majoria de la població donava un suport gairebé inamovible a una acció contra l’Iran. Una enquesta de Channel 12 assenyalava que un 59 % dels israelians donaven suport a una operació militar conjunta amb els Estats Units. Al gener el suport era més dividit: un 45 % donava suport a un atac preventiu israelià contra l’Iran, mentre que un 43 % s’hi oposava, segons l’Institute for National Security Studies.

Aquest suport té les seves arrels en la narrativa fundacional d’Israel. La memòria col·lectiva d’un poble perseguit que ha hagut de defensar la seva existència fa que la idea de continuïtat de la nació predomini sovint sobre altres consideracions. Els atacs de Hamàs del 7 d’octubre del 2023, aliat de l’Iran, van actuar com a catalitzador d’aquesta percepció d’amenaça, que es va veure reforçada amb la guerra contra Teheran el juny passat. En les darreres hores, la sensació d’agressió al país s’ha intensificat. Un míssil balístic iranià ha impactat a la zona de Betxèmeix, a l’oest de Jerusalem, i ha causat nou morts i més de quaranta ferits, segons mitjans israelians. En total, almenys deu persones han mort entre aquest bombardeig i el primer míssil que va impactar ahir al vespre a Tel-Aviv.

Ara bé, el suport no és homogeni. Després d’anys de polarització interna –protestes contra la reforma judicial, desgast institucional i les causes judicials que afecten el primer ministre–, sectors liberals, d’esquerres i ciutadans àrabs israelians es mostren més escèptics sobre la idoneïtat i l’èxit de l’ofensiva. Però són una minoria. “Aquesta minoria no està d’acord amb la guerra i tem les repercussions humanes i econòmiques, però la idea de defensa, l’orgull nacional i la percepció de l’amenaça exterior prevalen en el país”, explica a l’ARA Xavier Abu Eid, politòleg palestí especialitzat en relacions internacionals. “No crec que es formi un moviment antiguerra o antigovern que exigeixi responsabilitats al govern per la guerra, ni ara ni en els pròxims mesos”.

Suport de l'oposició al govern

En l’àmbit polític, Netanyahu també ha aconseguit unir el país al voltant del concepte de l’amenaça “existencial” que representa l’Iran. Gairebé tota l’oposició ha mostrat suport públic als atacs, deixant de banda disputes prèvies sobre el servei militar dels homes ultraortodoxos o la investigació dels atacs del 7 d’octubre. “Estem units darrere dels combatents i de les forces de seguretat en l’operació més justificada que hi ha”, deia dissabte el líder de l’oposició, Yair Lapid. Unes declaracions que contrastaven amb els dies previs, quan Lapid havia boicotejat un discurs de Netanyahu durant la visita del primer ministre indi, Narendra Modi.

L’ex primer ministre Naftali Bennett, un dels principals rivals de Netanyahu de cara a les eleccions previstes per a l’octubre, també va expressar el seu “ple suport a les FDI, al govern israelià i al primer ministre”. Altres figures de l’oposició, com Benny Gantz i Gadi Eisenkot, van reafirmar que tots estaven units darrere del govern per a la seguretat d’Israel i de la regió. Només alguns representants d’altres sectors de la política han criticat anar a la guerra amb l’Iran, al·legant que el primer ministre persegueix aquesta guerra per mantenir-se al poder. El partit Hadash, de majoria àrab, ha condemnat els atacs, advertint que Israel s’ha convertit en eina de l’imperialisme nord-americà, mentre que el partit islamista moderat Llista Àrab Unida ha reclamat més protecció per als ciutadans àrabs, molts dels quals no disposen de refugis adequats.

Per a Netanyahu, la guerra és una oportunitat política. Després de mesos de contestació interna, projecta una imatge de comandament ferm davant d’un règim que, segons ell, fa “47 anys que clama «Mort a Israel» i «Mort a Amèrica»”. La narrativa de l’amenaça exterior redueix, almenys temporalment, el pes de la confrontació nacional i activa un efecte clàssic de rally around the flag: gran part de la societat israeliana s’ha alineat al voltant del govern, fet que ha reforçat el suport a Netanyahu i ha diluït momentàniament les fractures polítiques que havien marcat els darrers mesos.