Així intenten els socis de Cristóbal Montoro fer descarrilar la causa per corrupció

MadridUna batalla processal per escrit. En això s’ha convertit la instrucció del cas Montoro, que en les últimes setmanes ha sigut un permanent estira-i-arronsa entre les defenses dels investigats i les acusacions. “És un desgavell. Estem inundats de recursos”, es queixa a l’ARA una de les parts en el procediment. I és que, a través d’una bateria de recursos “en cascada”, els advocats intenten frenar la investigació atacant-la principalment per quatre elements: la troballa casual que va originar la causa, la competència dels jutjats de Tarragona, la durada del secret de sumari i l’última pròrroga de la instrucció. I tot això, sumat a altres traves que han anat apareixent, dificulta el curs de la instrucció. El que s’investiga és el pagament de suborns de certes empreses gasístiques a canvi que Cristóbal Montoro, que era ministre d’Hisenda, impulsés canvis de lleis al Congrés dels Diputats per beneficiar-les.

En un escrit, al qual ha tingut accés aquest diari, la Fiscalia lamenta que, de manera “esglaonada”, les defenses han presentat “ingents” i “massius” recursos demanant la nul·litat de la causa “per qualsevol motiu”. I els retreu que hagin fet servir no només recursos, sinó també escrits d’adhesió i adhesions a les adhesions. Un bucle circular que, sumat a la multiplicitat d’acusacions populars, no ho està posant fàcil. L’associació Adive critica que facin una “desqualificació global” que busca una “demolició íntegra” de la causa “sense la deguda argumentació”. I la FETAP-CGT s’expressa en els mateixos termes: “L’allau de recursos endarrereix l’esdevenir de les actuacions i dificulta la gestió de la causa”. Tot això porta la Fiscalia a justificar encara més “l’encert” d’haver mantingut el secret durant set anys per “evitar aquestes manipulacions”.

A més, el ministeri públic toca el crostó a les defenses perquè, set mesos després que s’aixequés el secret, no han sol·licitat cap diligència ni han aportat cap prova: “Ara que és quan toca fer-ho, no ho fan. Això demostra que no se’ls ha causat cap indefensió”. Però Equipo Económico –el despatx fundat per Montoro i que està a l'epicentre de la presumpta trama– contraataca arremetent contra el jutge: “El balanç dels últims sis mesos no pot ser més lamentable”. I li recrimina que hagi estat “completament immòbil” i immers en una “paràlisi total”. En aquest sentit, en un dels seus últims recursos, diu que va prorrogar la instrucció fins al juny amb “absolut menyspreu” al dret a defensa i “sense guardar mínimament les formes” perquè no va esperar que les parts es pronunciessin.

Aquesta ha sigut l’última línia d’atac. Prèviament, les defenses carregaven contra altres pilars de la investigació. La causa va néixer arran de la “troballa casual” d’uns correus sospitosos en el marc d’una altra instrucció. L’investigat a qui els van confiscar replica que els Mossos els van trobar gràcies a un “accés indiscriminat” a les seves comunicacions i van dur a terme una “investigació d’innegable caràcter prospectiu”. I un altre investigat creu que el jutge s’ha quedat la competència fent una “interpretació arbitrària” de la llei i reclama que la causa es traslladi als jutjats de Madrid, que és on van tenir lloc els fets.

Informació incompleta i arxius illegibles

La causa ha d'anar superant altres obstacles que posen bastons a les rodes a la investigació. L’últim informe de l’Agència Tributària, per exemple, apuntava a “deficiències” en la informació bancària que havia rebut i esgrimia que “l’absència” de documentació comptable, mercantil i financera dels investigats era una “veritable limitació” a l’hora de treure conclusions. Ara el jutge ha tornat a demanar informació als bancs i aspira a solucionar les mancances que hi havia. Així mateix, la Fiscalia lamenta que el ministeri d’Hisenda, la direcció general de Tributs i l’Agència Tributària “no van atendre” el requeriment d’entregar els correus corporatius en “tots els seus termes”, cosa que va obligar a tornar-los a demanar i “va dilatar” l’anàlisi de la informació.

Però n’hi ha més. Els investigadors no han aconseguit tenir accés a part de la documentació que va aportar en el seu moment el ministeri d’Hisenda. Per què? Resulta que està en un format HTML que remet a un servidor intern del ministeri. Els Mossos van alertar que contenia “informació substancial” i ara el jutge ho ha sol·licitat de nou. Són 89 arxius que estaven en 53 correus. Entre altres, n’hi ha que fan referència a l’impost elèctric i a l’impost sobre activitats econòmiques, els dos que estan sota sospita.