Així van destapar els Mossos d'Esquadra el cas Montoro

BarcelonaEl dia 9 de novembre del 2017 tota l’atenció política i mediàtica a Catalunya estava concentrada a la plaça Villa de París de Madrid, al Tribunal Suprem. Per allà hi van desfilar els membres de la mesa del Parlament, encapçalats per Carme Forcadell, amb l’amenaça d’acabar en presó preventiva –així va ser aquella nit per a la presidenta de la cambra–, tal com pocs dies abans li havia passat a mig Govern de la Generalitat i també als líders de l’ANC i d'Òmnium Jordi Sànchez i Jordi Cuixart —Carles Puigdemont ja era a Bèlgica—. Mariano Rajoy estava al capdavant de la presidència del govern d’Espanya i feia poc més de deu dies que havia aplicat el 155 per aplacar la declaració d’independència al Parlament. Però mentre tot això passava i Catalunya vivia les setmanes més tenses des de la restauració de la democràcia, l’Àrea d’Investigació Criminal dels Mossos d’Esquadra tenia l’ull posat a un altre lloc: a l’empresa Messer Ibérica de Gases SA (Tarragona). Aquell dia hi havia previst un escorcoll que els va portar, de forma inesperada, a destapar un dels casos de presumpta de corrupció més sofisticats des de la fi de la dictadura: el cas Montoro.

Just a la tardor del 2017, la policia catalana pilota una causa adscrita al jutjat d’instrucció número 2 de Tarragona, on s’investiga un presumpte delicte contra l’ordenació del territori i contra l’administració pública. La sospita és que l’empresa Messer Ibérica de Gases havia construït una planta sense els permisos necessaris i, en conseqüència, també estava en qüestió el paper de l’Ajuntament del Morell, en aquell moment governat per CiU. El dia 9 de novembre del 2017 el magistrat autoritza la policia a fer els escorcolls i a intervenir documents físics i correus electrònics que resultin d’interès per a la investigació. Els indica que han d’anar "de forma simultània" a la seu central de Messer, a l’autovia Tarragona-Salou, i a la planta del Morell de la mateixa societat; i, un cop acabats, que s'han de dirigir al consistori municipal.

Un correu sospitós

Des de la seu de Messer Ibérica de Gases, al polígon de Vila-seca, es veuen les atraccions més altes de Port Aventura. A les nou del matí s’hi planten els agents de l’Àrea d’Investigació Criminal (AIC) dels Mossos de Tarragona com a policia judicial, sense saber que d’allà en trauran documentació que els portarà fins a Montoro.

D’aquell registre en treuen piles d’informació. L’ordenen i l’analitzen. Una de les parts més minucioses és la de desgranar els correus; destriar el gra de la palla. Buscar paraules clau és un filtre que ajuda: “pagar”, “concepte”, “euro” [...]. Un agent de l’Àrea Investigació Criminal de Tarragona hi té la mà trencada, una vista especial –diuen els que l’han vist treballar– que no li va fallar en aquesta ocasió. Troba un filó, a banda de la causa central, que apunta a una de les persones més poderoses d’aquell moment, el ministre d’Hisenda del govern espanyol. És el que se’n diu, en termes jurídics, una “troballa casual” que, tot i ser una via restrictiva per evitar investigacions prospectives, permet a la policia obrir noves línies si hi ha indicis de delicte. Va ser el cas d’aquesta causa.

La “via directa” cap a Montoro

Eren les 8:30 hores del 5 de desembre del 2013. Rubén Folgado, director tècnic de Messer Ibérica, clica el botó d’enviar. És un correu dirigit a Karl Hauck, subsecretari de la mateixa empresa, i diu: “La via més directa, com sempre, és pagar a aquest equip econòmic que té contacte directe amb el ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro”. En el marc de l’anàlisi de tota la documentació, l’investigador dels Mossos llegeix aquest correu i sospita. Es parla d'un membre del govern espanyol, de pagaments, i d'un despatx que resultarà ser Equipo Económico. El moment no pot ser més complicat: provisionalment, el cap del cos en aquell moment és Ferran López, i Josep Lluís Trapero està imputat per sedició a l'Audiència Nacional juntament amb la resta de la cúpula de la policia. La Generalitat està intervinguda pel 155, cosa que implica que de facto Montoro forma part del govern del qual pengen els Mossos, com a conseller d'Economia.

Amb la més absoluta discreció, l’investigador que ha trobat el correu el comenta amb els seus superiors de l’AIC de Tarragona. Després viatgen a Sabadell, al Complex Central dels Mossos, i comparteixen la informació amb els caps d’investigació criminal. L'escrit només és una petita evidència i convenen que necessiten més informació. Volen saber si hi ha base per anar més enllà i sol·licitar al jutge obrir una peça separada. Revisen tot l’historial de correus i veuen que entre Folgado i Hauck es parla de la modificació de l’impost elèctric: busquen una exempció fiscal del 85% que fa anys que persegueixen, i Equipo Económico (EE), un despatx fundat pel mateix Montoro, apareix com la “via directa” per aconseguir aquesta exempció milionària. A partir de fonts obertes, com notícies als diaris, els Mossos busquen context sobre la llei, sobre què va passar aquell 2013 i com aquesta modificació es va acabar aprovant després del pagament a EE. Són setmanes de treball intensiu i el 20 d’abril del 2018 la policia catalana li presenta tot al jutge que investiga el cas de Mésser Ibérica perquè obri una nova carpeta.

“Il·lustríssim senyor magistrat jutge [...]. L’objecte del present escrit és informar-lo sobre uns fets, detectats en el marc de la investigació relacionada amb les seves diligències prèvies, que haurien de ser objecte d’investigació, ja que presenten caràcters d’infracció penal”, diuen els Mossos, a més d’informar que aquesta peça separada la passaria a liderar la Unitat Central d’Anticorrupció de la policia catalana, enquadrada en la divisió d’investigació criminal, llavors pilotada per l'intendent Toni Rodríguez, que tres anys després serà cessat, quan arribi ERC a Interior. Paral·lelament al cas secret de Montoro, la mateixa unitat també investigarà més o menys en la mateixa època el cas de l'exconsellera Laura Borràs pel seu rol en la Institució de les Lletres Catalanes i, més tard, l'extitular d'Interior Miquel Buch per l'escorta de Puigdemont.

Un jutge 'rara avis'

Aquest filó que apuntava a Montoro, llavors el totpoderós ministre d’Hisenda del govern de Mariano Rajoy, no era el primer cop que sobrevolava els jutjats. El 2017 la Fiscalia Anticorrupció de Madrid va rebre una denúncia que apuntava a un tràfic de lleis per part del dirigent del PP, però es va arxivar. Què feia pensar que en aquell moment, des de Tarragona, un jutge sí que tiraria endavant la investigació? Si ha estat possible és perquè el magistrat al capdavant, Ruben Rus Varela, és una rara avis.

“Molt discret”, “sense ànim de protagonisme” i de “tracte exquisit”, apunta un professional que hi ha tractat. "De poques pulsacions", comenta un altre. En definitiva, un outsider de la carrera judicial que estranyament porta corbata i que acostumava a sortir fumar a les portes del jutjat de Tarragona. Quan veu les evidències dels Mossos sobre Montoro, no li tremola el pols. Decideix donar l’aval als Mossos en un escrit el 2 d’agost del 2018.

Els últims pressupostos

El PP no sap el que li venia a sobre, però ja ho estava passant malament. La condemna pel cas Gürtel porta, el 31 de maig del 2018, a una moció de censura inèdita de les forces d’esquerres i plurinacionals contra Mariano Rajoy que acaba amb Pedro Sánchez a la Moncloa. Ara bé, pel cas que ocupa els Mossos, abans de marxar d’Hisenda, Montoro fa una cosa rellevant per a les gasistes: aprova el projecte de llei dels pressupostos, el 24 de maig al Congrés, que les ajudarà a tornar-se a estalviar diners després d’haver contractat Equipo Económico. Per entendre-ho cal anar uns mesos enrere.

El 16 d’octubre del 2017 és un dia que Jordi Sànchez i Jordi Cuixart no oblidaran mai. A primera hora del matí, acudeixen a l’Audiència Nacional i ja no en surten: ingressen a presó preventiva. El mateix dia, es reuneix l’Associació de Fabricants de Gasos Industrials i Medicinals (AFGIM), que respiren alleugerits. Des d’Equipo Económico els havien avisat que la situació a Catalunya podia “contaminar” l’aprovació dels pressupostos estatals, però en aquella trobada constaten que, malgrat tot, hi haurà la modificació fiscal que reclamen. Camuflat entre els comptes hi ha un canvi en l’impost sobre activitats econòmiques (IAE) per rebaixar-los la pressió fiscal. Feia anys que ho intentaven sense èxit (des de principis de segle) i, després de l’operació de l’impost elèctric, decideixen tornar-ho a provar amb Equipo Económico i els hi torna a sortir bé. Malgrat la moció de censura, els pressupostos de Montoro s’aproven al Senat i definitivament al Congrés el 28 de juny del 2018. Ja com a exministre —la titular llavors és Maria Jesús Montero—, Montoro celebra la llum verda a la bancada de la cambra espanyola, aplaudint dret. Amb els pagaments milionaris a Equipo Económico, les gasistes s'estalviaran 51 milions d'euros en impostos.

Nits sense dormir

Amb l’aval judicial el 2 d'agost del 2018, comença formalment una de les investigacions més intenses que ha assumit mai el cos dels Mossos. Es passen el dia revisant correus, comunicacions, informes sol·licitats a l’Agència Tributària dels comptes d’EE i dels seus implicats. També escolten discursos de Montoro de l’època al Congrés i s'estudien la legislació fiscal, a més de comptar amb una denúncia anònima del 2017 i aportada a la causa el 2019 que inclou informació sobre el modus operandi del dirigent del PP. Tal és la dedicació, que a les nits costa dormir i oblidar-se de la presumpta trama corrupta.

Les fonts documentals es combinen també amb entrevistes a fonts humanes. Parlen amb diputats de l'època, periodistes amenaçats per Montoro, amb experts en moure's entre bambolines al Congrés i amb els habituals dels despatxos de la Moncloa i les empreses de Madrid. No sempre són benvinguts per fer preguntes, però de tot plegat en surten noves línies d’investigació: veuen que hi ha operacions similars en el cas d'elèctriques, tabaqueres, empreses de joc, renovables, de purins… Segueixen el fil dels diners, que entren a Equipo Económico i surten del despatx a altres empreses pantalles, localitzen presumptes testaferros, etc.

La investigació flueix fins al punt que els Mossos només tenen una opció per continuar: acudir al ministeri d’Hisenda i a les oficines d’Equipo Económico. I aquí la limitació és absoluta perquè, com a policia de Catalunya, no poden operar més enllà de les fronteres administratives del Principat.

Carmen García Cerdá és la fiscal del cas, i de moment ha donat ales a la investigació. És una professional experimentada en casos de corrupció, ja que ha treballat en el cas Púnica i Lezo. “S’apassiona pels temes” –diuen els que la coneixen–. Arribats a aquest punt de la instrucció, necessiten col·laboració dels altres cossos de seguretat de l‘Estat i és ella la que decideix encomanar-ho a la Guàrdia Civil com a policia judicial, en lloc de la Policia Nacional. Ja hi ha treballat prèviament i decideix confiar en l’UCO, que capitaneja Antonio Balas (un nom que ha saltat recentment a primera línia mediàtica pel cas Leire Díez).

Tensió amb la Guàrdia Civil

Per entendre la dificultat de l’empresa, cal tornar a fer referència al context. Els Mossos i la Guàrdia Civil es veuen abocats a col·laborar en un moment en què els carrers de Catalunya cremen per les protestes postsentència del Procés (fins a 13 anys de presó per sedició arran de l'1-O) i quan encara cueja la desconfiança entre les dues policies per la tardor del 2017. Antonio Balas assisteix a reunions a la seu central dels Mossos uniformat fins al darrer detall, i no ha de passar gaire temps perquè les tensions entre l’institut armat i la policia catalana comencin a aflorar. Tensió per com portar la investigació i tensió perquè la Guàrdia Civil no es creu el cas en la mateixa mesura que ho fan els Mossos. Es desprèn del mateix sumari: la fiscal ha d'insistir a la policia espanyola que entregui immediatament els resultats del buidatge dels comptes bancaris i targetes dels investigats. Una part clau, si bé alguna font del cas apunta que no és imprescindible, per acreditar si hi ha hagut enriquiment de Montoro i del seu equip d’Hisenda (els resultats d'aquest tràmit tot just s'han aportat a la causa, amb informació poc preuada, segons algunes fonts).

Paral·lelament, el xoc dins la Fiscalia va in crescendo. El cap d'Anticorrupció a l’Estat, Alejandro Luzón, acota el marge d’actuació de la representant del ministeri públic en el cas, García Cerdá. Un exemple: la fiscal informa favorablement a intervenir telefònicament cinc investigats. Les escoltes dels Mossos, malgrat que són pocs dies, donen fruits, però Luzón no ho veu clar i demana tirar enrere l’aval judicial. L’Audiència de Tarragona li donarà la raó.

També queda en l’aire una altra part de la investigació sobre la filtració de dades fiscals de famosos per part de Montoro: Rafa Nadal, la baronessa Thyssen, Jordi Pujol, la Gürtel… en aquest cas, el jutge Rus no hi veu delicte i decideix centrar-se en les altres parts de la investigació. I així arribem al 16 de juliol d'aquest any, quan el jutge decideix imputar Montoro i tots els implicats i aixecar una part del secret de sumari. El terratrèmol polític i econòmic provocat per la causa que es va iniciar per l'ull clínic d'un agent és d'una gran magnitud. Tot i així, la investigació encara continua i falten moltes incògnites per resoldre. Però no hi ha dubte que, per als Mossos, tantes vegades qüestionats, ha suposat un gran injecció d'autoestima.