Les gasistes del cas Montoro s'han estalviat fins a 51 milions d'euros en impostos en només deu anys

Barcelona / MadridEn un principi, les empreses gasistes es van trobar amb un no rotund. L'octubre del 2013 es va aprovar una llei que permetia a certs sectors una reducció del 85% en la base liquidable de l'impost sobre l'electricitat. Alguns fabricants de gas van trucar a la porta del ministeri d'Hisenda, a qui van demanar que ells, com a indústria en què l'electricitat que es consumeix suposa més d'un 50% del cost del producte que fabriquen, també es poguessin acollir a aquest descompte. Llavors, la resposta del ministeri va ser que les "limitacions que imposa el restrictiu marc pressupostari" ho feien impossible. Fins i tot l'Agència Estatal de l'Administració Tributària (AEAT) va concloure que estendre la rebaixa fiscal a aquesta tipologia d'empreses seria de "difícil control".

Tal com recull el sumari del cas Montoro, al qual ha pogut accedir l'ARA, les gasistes no van desistir. Coordinades a través de l’Associació de Fabricants de Gasos Industrials i Medicinals (AFGIM), van intentar posar-se en contacte amb parlamentaris catalans, van fer altres accions de lobi, van demanar reunions amb la cúpula d'Hisenda... però davant els pocs fruits que van obtenir van arribar a una conclusió: "El més fàcil no és influir els parlamentaris catalans, és posar-se en contacte i pagar a Equipo Económico (EE), que tenen vincle directe amb el ministre Cristóbal Montoro", admet en un correu un dels directius d'una gasista. A partir d'aquest moment, tot va canviar.

El despatx fundat per l'exministre d'Hisenda, amb connexió directa amb la cúpula d'Hisenda, va començar a negociar la reforma i l'actitud del ministeri va virar: hi va haver una reunió de les gasistes amb el mateix ministre i la porta a la reforma va passar a estar oberta. Del sumari es desprèn que suposadament les cinc empreses haurien pagat un total de 270.000 euros al despatx econòmic per un breu informe tècnic de 12 pàgines. "Equipo Económico va ser contractat per la seva capacitat d'influència" i no per l'informe, conclouen els Mossos. Segons els càlculs aproximats fets per l'Agència Tributària el juny del 2023, va ser un negoci més que rendible per a aquestes cinc gasistes (Air Liquide, Carburos Metálicos, Messer, Linde i Praxair). Amb aquella reforma de l'impost sobre l'electricitat que van aconseguir l'any 2014 (i que va entrar en vigor el 2015), els investigadors fan una extrapolació del benefici acumulat que haurien obtingut les gasistes afectades al cap de deu anys (el moment de redacció de l'informe) i conclouen que escala fins als 41 milions d'euros. Uns diners, doncs, que haurien perdut les arques públiques.

Però la cosa no acaba aquí. Al cap d'uns anys, en concret el 2018, el sumari recull un moviment similar. En aquest cas, el tribut afectat és l'impost d'activitats econòmiques (IAE) i en la seva modificació tornen a entrar en joc Equipo Económico i AFGIM. Finalment, ho van aconseguir a través d'un canvi incorporat als pressupostos generals de l'Estat del 2018. En aquest cas, de la investigació es desprèn que l'estalvi acumulat per les cinc gasistes al cap de cinc anys és presumptament d'uns 10,5 milions d'euros. Amb les dues modificacions legals, doncs, suposa que les cinc empreses haurien deixat de pagar més de 51 milions d'euros que l'Estat va deixar de recaptar. "Segons els mateixos càlculs interns de les empreses, una sola de les gasistes investigades, Carburos Metálicos, experimentaria un estalvi anual de 438.276,50 euros", es recull al sumari.

Implicació en el redactat

Una de les revelacions del sumari és que les mateixes gasistes haurien participat en el redactat de la reforma de les lleis, en particular pel que fa a l'impost sobre l'electricitat. El que es va aprovar finalment es va diferenciar poc d'un esborrany plantejat per elles mateixes, segons els Mossos, que ho qualifiquen d'una possible "substitució indeguda en l'exercici de potestats normatives". Segons la policia catalana, el despatx econòmic tenia "suficient influència no només per aconseguir el canvi legislatiu, sinó per participar activament en el desenvolupament reglamentari" de la norma.

En un any la reforma ja estava aprovada i l'efecte va ser immediat: l'Agència Tributària va admetre que en un sol any havia deixat de recaptar 20 milions d'euros per l'entrada en vigor de la reforma, tal com es desprèn en l'Informe Anual de Recaptació Tributària 2015 de l'organisme. És a dir, aquesta exempció de l'impost elèctric ja estava en vigor el 2014 i va suposar 39 milions menys per a les arques públiques. L'any següent, quan ja s'havia aprovat la reforma feta a mida per a les gasistes (a la qual, però, s'hi podien adherir més empreses), l'Estat va veure esfumar-se 59 milions d'euros en recaptació.

Aquesta dada, però, inclou altres empreses que ja es beneficiaven anteriorment de la deducció del 85%. Pel que fa únicament a les gasistes que van contractar Equipo Económico, un informe de l'Agència Tributària aproxima que des del moment de l'aprovació de la norma fins al moment de la confecció d'aquest informe, un transcurs de 10 anys, les gasistes es van estalviar 41 milions d'euros. A aquest benefici, però, encara falta sumar-hi la rebaixa de l'impost sobre activitats econòmiques (IAE).

El segon impost

Feia anys que les mateixes empreses del sector gasístic reivindicaven un canvi en el decret que recollia les tarifes a pagar per l'IAE. En concret, les cinc companyies buscaven una tributació més laxa per a aquest tribut, en contra del criteri dels ajuntaments, que en són els titulars. En aquest cas hi havia una distinció entre la fabricació de gasos liquats/industrials a baixa pressió i la fabricació de gasos comprimits. Aquesta última referència era més costosa per a les gasistes, que demanaven la tarifa que afectava els gasos liquats/industrials.

La demanda es remunta, almenys, a l'any 1999. Fins al 2017, però, les gasistes no havien aconseguit fer prou pressió perquè Hisenda ho valorés. Després de l'èxit anterior amb l'impost sobre l'electricitat, van decidir tornar a acudir a Equipo Económico –amb un pagament que podia ascendir als 360.000 euros si aconseguien la reforma– i en un any la mesura es va fer realitat. De nou, els Mossos sospiten en el sumari que les gasistes van participar en el redactat i fins i tot van veure els pressupostos de l'Estat abans que les cambres legislatives.

L'Agència Tributària calcula, amb dades de les mateixes empreses, que l'estalvi que van aconseguir en cinc anys (des de l'aprovació de la reforma el 2018 fins al moment d'elaboració de l'informe) s'aproxima als 10,5 milions d'euros. Ho calculen a través d'una projecció d'estalvi d'una de les gasistes i ho fan aproximant que totes estarien en igualtat de condicions. És a dir, que les dues reformes impositives haurien pogut permetre a les empreses, de manera aproximada, estalviar-se 52 milions d'euros que van deixar de recaptar les arques públiques.