Terratrèmol Montoro: les claus d'una trama al cor de l'Estat

Barcelona / MadridL'exministre d'Hisenda Cristóbal Montoro, del nucli dur del govern del PP durant la presidència de Mariano Rajoy, està a l'ull de l'huracà per haver traficat amb lleis des del ministeri i, segons el sumari de la causa al qual ha tingut accés l'ARA, els investigadors sospiten que s'ha enriquit de forma il·lícita a través de testaferros. Un terratrèmol que ha impactat de ple la política espanyola i que és tot un torpede a l'estratègia de l'actual líder del PP, Alberto Nuñez Feijóo, que en les últimes setmanes havia posat tota la pressió contra el govern de Pedro Sánchez pels casos que també esquitxen el PSOE, sobretot la causa de Cerdán.

Com funcionava la trama? Diverses empreses de sectors estratègics –des de les gasistes fins a constructores passant per les elèctriques i tabaqueres– havien obtingut els canvis normatius que buscaven, entre els quals hi ha beneficis fiscals, després d'haver contractat els serveis d'Equipo Económico (EE), un despatx d'assessoria fundat el 2006 pel mateix Montoro. Però la trama no s'acaba aquí: alhora, EE estava vinculat a diverses societats que els investigadors consideren pantalla, algunes d'elles amb lligams en paradisos fiscals, per dificultar el rastreig dels diners d'origen il·lícit. Els investigadors creuen que, al final del circuit, hi podria haver l'exministre del PP i diversos ex alts càrrecs d'Hisenda de la seva època, que estarien ocultant diners.

Així es desprèn d'un dels informes de la fiscal del cas, el 5 de desembre del 2019, quan demanava al jutge prorrogar el secret de sumari, ara ja aixecat. "El mateix entramat societari creat i la informació que tenim sobre els càrrecs que ocupava una de les administratives d'Equipo Económico deixen clar que els veritables propietaris de la societat haurien pogut recórrer a l'ús de testaferros i empreses pantalla per allunyar el guany del seu origen il·lícit i ocultar la seva inversió", s'explica en l'informe.

La fiscal i els investigadors sospiten que l'exministre d'Hisenda és un dels beneficiaris de la trama, ja que malgrat accedir al govern, podria haver seguit formant part d'EE perquè els documents notarials de desvinculació de l'entitat haurien estat "ficticis". Aquest cas el van iniciar els Mossos d'Esquadra l'any 2017 a Tarragona –per això el jutge instructor és d'allà– i va ser per causalitat: en el marc d'una altra causa van interceptar correus del director tècnic de Messer Ibérica de Gases S.A., Rubén Folgado, en què descrivia les accions dutes a terme per l’Associació de Fabricants de Gasos Industrials i Medicinals (AFGIM) amb l’objectiu d’obtenir un canvi legislatiu que els proporcionés beneficis fiscals, mitjançant la rebaixa de l’impost elèctric. Entre aquests correus, constava la contractació d'Equipo Económico, fundat per Montoro. "La via més directa, com sempre, és pagar a aquest equip econòmic que té contacte directe amb el ministre Cristóbal Montoro", deia un dels correus.

En total, la trama involucra 28 persones i 6 empreses a qui l'instructor del cas atribueix set delictes: suborn, frau contra l'administració pública, prevaricació, tràfic d'influències, negociacions prohibides, corrupció als negocis i falsedat documental. La Fiscalia i els Mossos també creuen que hi pot haver delictes de blanqueig de capitals.

Al llarg del 2019, els Mossos d’Esquadra van indagar no només amb les empreses que havien contractat els serveis d'Equipo Económico per tenir "via directa" amb el ministeri de Montoro i aconseguir els canvis legislatius que volien, a canvi de pagar informes a l'ús, sinó que també van seguir el rastre dels diners que havien anat a parar a EE. Així, identifiquen que hi ha diverses societats que treballen només per Equipo Económico i que estan vinculades a socis d'aquesta societat i al mateix exministre.

En un informe de la fiscal el mateix 2019 s'afirma: "La investigació efectuada pels Mossos d'Esquadra revela que la societat Equipo Económico (EE) ha estat sent utilitzada pels seus socis, i indiciàriament també per altres persones que van participar veladament en el repartiment dels guanys il·lícits de la societat, entre els quals hi havia Cristóbal Montoro, [...] per introduir al nostre ordenament jurídic reformes legislatives que van afavorir empresaris disposats a pagar". I els investigadors, afegeixen, en un altre punt de la causa: "Aquest sistema d’enginyeria fiscal els permetia obtenir beneficis fiscals (per la seva menor tributació) a més de dificultar la identificació dels destinataris finals dels fons".

Les empreses pantalla

Els Mossos tenen molt identificada la xarxa d'empreses pantalla que servia als propietaris d'Equipo Económico per desviar els diners que cobraven de les empreses a canvi d'influir en el ministeri d'Hisenda. Es desgrana la facturació d’aquestes societats (Econodos SL, Tutman Fiscalia SL, Consultoria y Diagnóstico SL, i Plataforma de Soluciones Jurídicas SL), que oscil·la entre els tres milions i els 800.000 euros entre el 2008 i el 2017.

Per exemple, el que era president d'Equipo Económico, Ricardo Martínez Rico, que va ser secretari d'estat de Pressupostos amb José María Aznar i, per tant, mà dreta de Montoro al ministeri, era al mateix temps administrador únic de l'empresa Econodos, que entre el 2009 i el 2015 va rebre 3.511.925,42 euros en pagaments d'Equipo Económico.

Els Mossos afirmen que, en definitiva, la trama tenia dues maneres de repartir-se els guanys. La primera era pagant uns sous inusualment elevats als seus socis i la segona, a través d'empreses pantalla. Martínez Rico va cobrar en nòmines, per exemple, l'astronòmica quantitat d'11.053.029 euros.

A partir del 2015, després que apareguessin les primeres informacions sobre tràfic d’influències de Montoro, Equipo Económico trasllada la seva activitat a l’empresa Global Afteli SL.

El vincle amb paradisos fiscals

Moltes d'aquestes empreses pantalla, fins i tot EE, van enviar diners a l'estranger a paradisos fiscals i és en aquest punt on ara la investigació està aturada a l'espera de rebre informació d'aquests països. "Així les coses, considerant probable el fet que els diners es podrien haver situat fora d'Espanya, s'ha posat de manifest la sortida de fons tant d'EE/Global Afteli com de Limacar a diferents països europeus amb els quals haurien mantingut operacions intracomunitàries. Així mateix, s'ha posat en relleu, per un costat, l'entrada de divises a EE i Anvalia 7 procedents de Colòmbia, Panamà, els Estats Units i el Regne Unit, i per un altre, la sortida de divises de Limacar i Tutman Fiscalía amb destinació a Irlanda i Luxemburg", afirma l'Agència Tributària.

En el cas concret de Montoro, se sospita de la manera com es va deslligar suposadament del despatx que ell mateix va fundar el 2006 com a Montoro & Asociados i que després es va convertir en Equipo Económico. En concret, els Mossos assenyalen que va vendre les seves accions per un valor inferior al que marquen els criteris de l'AEAT (també el seu germà, Ricardo Montoro, i Luis de Guindos, exministre d'Economia amb Mariano Rajoy, ambdós també socis d'Equipo Económico). Per això creuen que en realitat hi mantenia un lligam. I com que no han trobat res irregular en els comptes i propietats formals de Montoro, ara la investigació se centra en traçar l'itinerari dels diners que van entrar a Equipo Económico i després es van desviar a l'estranger. L'objectiu és trobar el testaferro que, suposadament, estaria amagant els diners de l'exministre del PP.

Les reformes legislatives

Les empreses pagaven a EE, vinculada directament a Montoro, per obtenir mesures legislatives favorables. Els Mossos fan un recull de les que es van fer en el temps de Rajoy de president, en concret entre el 2012 i el 2014, com per exemple la rebaixa de l'impost elèctric del 85% per a les activitats industrials si l'electricitat que consumien representava més del 50% del cost del producte. Un canvi normatiu fàcil amb la majoria absoluta del PP i que, segons els investigadors, "obeïa més a l’interès de EE que a l’interès general".

Sobre aquest cas, s'explica que les empreses gasistes, en quedar fora d'una exempció impositiva el 2013 per a processos electrolítics, de reducció química, mineralògics i metal·lúrgics, van començar a maniobrar, sobretot dirigides per l'Associació de Fabricants de Gasos Industrials i Medicinals (AFGIM). Arriba un moment que diuen que la via efectiva "és pagar a l'equip econòmic que té contacte directe amb el ministre Montoro". Se celebren les reunions i finalment acorden pagar en total (cada empresa, no des de l'associació) 270.000 euros a EE per un informe de 12 pàgines. "EE va ser contractada per la seva capacitat d'influència", conclouen els Mossos. Després d'una reunió amb el mateix Montoro, tot desemboca en el vistiplau d'Hisenda per aprovar aquest benefici fiscal. L'aprovació va fer caure profundament la recaptació (tres milions menys a Tarragona el 2015, per exemple) i Hisenda va concloure que havia tingut un impacte negatiu.

Alhora, expliquen com es va gestar la modificació de l’impost sobre activitats econòmiques (IAE) a petició d’empreses gasistes. Primer es van posar en contacte amb una empresa perquè fes de lobi i influís al ministeri d’Hisenda perquè acceptés aquesta modificació i l'incorporés a la llei de pressupostos. No se’n van sortir perquè un dels arguments que li donava el ministeri era que no estava garantida l’aprovació dels comptes. Les gasistes van decidir obrir la via d’Equipo Económico per intentar que prosperés la mesura. A través del bufet de Montoro, la reforma va prosperar i EE va facturar-los, pels serveis, 360.000 euros.

La policia catalana també fa referència a una altra modificació sobre com abordar el problema del creixent dèficit tarifari, que va propiciar el xoc entre el mateix Montoro i el llavors també ministre d’Indústria José Manuel Soria. Si bé aquest darrer volia que s’eliminessin les primes a les renovables i va mirar d’aplicar un impost "progressiu" al sector elèctric, que castigava aquestes empreses; Montoro advocava per limitar l’eliminació de les primes a les renovables i va aconseguir decantar la càrrega impositiva a les elèctriques tradicionals, diuen els Mossos. Una de les empreses d'energia renovable beneficiades pels tractes amb EE seria Solaria, de qui més va facturar el despatx fundat per Montoro.

Ferrovial, Red Eléctrica i Abengoa

La investigació dels Mossos s’inicia amb el sector de les gasístiques i segueix amb les renovables, però també es fixa amb la relació que tenia EE amb empreses concretes, com Red Eléctrica, participada amb un 20% per la SEPI, el braç d’inversió pública de l’Estat; Abengoa (d’on destaquen l’estreta relació amb el poder polític de tots colors); Madrid Network vinculat a la Comunitat de Madrid, i també amb Ferrovial. La policia catalana diu que Red Eléctrica, que recorden que és la companyia que controla en monopoli totes les xarxes de transport d’electricitat a Espanya, va contractar serveis d’EE per un valor d’1,3 milions d’euros entre el 2010 i el 2015. Sobre Ferrovial, recullen informació d’una denúncia anònima –entrada a la causa el 2019– en què s’explica que aquesta empresa va mantenir una reunió amb Antonio Beteta, secretari d’Estat d’Administracions Públiques durant el govern Rajoy, i que aquest li va suggerir que per impulsar les seves intencions de reforma sobre el marc regulador contractés el despatx de Montoro, que va acabar facturant 300.000 euros d'aquesta empresa.

D’altra banda, la policia catalana també incideix en una ramificació a la Comunitat de Madrid, a través de Madrid Network, una associació privada d’impuls de projectes innovadors però que gestionava diners públics. Com? Arran d’un conveni fet per Cristina Garmendia, ministra amb José Luis Rodríguez Zapatero (PSOE), que va traspassar diners a la Comunitat de Madrid i que alhora va firmar un conveni amb Madrid Network perquè s’encarregués de finançar els projectes que considerés. Equipo Económico va facturar-hi 2 milions d’euros. Antoni Beteta també va presidir aquesta entitat i va ser conseller d’Economia a la Comunitat de Madrid. Els Mossos, alhora, assenyalen que aquesta entitat va fer préstecs a empreses vinculades a l’exministra Garmendia.

Finalment, la policia també cita la relació entre EE i Abengoa, amb qui el despatx de Montoro va facturar més de 3 milions d’euros. En tot cas, constaten que la relació va més enllà de la contractual i aquí la figura clau és Ricardo Martínez Rico, que era soci d'EE, contractat per aquesta empresa a "fi de procurar-se una connexió directa amb el ministri d’Hisenda". Alhora, Rico és el germà del director de gabinet de Montoro quan era ministre, Felipe Martínez Rico.

Philip Morris i les empreses del joc

Les tabaqueres també van acudir a EE i a Montoro per aconseguir la legislació que volien i, en concret, Philip Morris apareix com una de les empreses que més diners va pagar, amb 1,3 milions d'euros. Consta a la instrucció que hi va haver reunions entre la tabaquera i funcionaris d'Hisenda en relació amb la fiscalitat de tabac i també que Ricardo Montoro Romero, germà de l'exministre, va percebre rendiments de Philip Morris, també el 2016, per cursos i conferències.

Al mateix temps, les empreses del joc havien acudit a EE i en concret, Codere SA, abans de l'entrada en vigor de la llei del joc. En aquest punt, apareix un altre nom vinculat al PP, l'exministre de Justícia Rafael Catalá, que havia treballat amb socis d'Equipo Económico quan va formar part del ministeri d'Hisenda de Montoro i estava vinculat a Codere per relacions laborals anteriors. L'operació va ser: les empreses del joc espanyoles pressionaven per posar obstacles a les de capital estranger i, després de Codere convertir-se en client de EE, Hisenda va imposar a les societats del joc de fora tributar pels guanys obtinguts durant els quatre anys anteriors a l'aprovació de la llei si volien obtenir una llicència a Espanya.

Accedir a informació tributària

Montoro també va utilitzar la seva posició per accedir a informació tributària de polítics, periodistes o famosos, a informació "sensible i legalment protegida", segons l'Agència Tributària. Els Mossos ho acrediten amb diversos correus que demostren que el cap de gabinet de l'exministre, Felipe Martínez Rico, estava informat per part de l'exdirector de l'Agència Tributària, Santiago Menéndez, de la situació tributària de determinades persones. Va passar amb l'expresidenta madrilenya Esperanza Aguirre o també amb la família Pujol. Menéndez va demanar explícitament conèixer el contingut dels informes que es demanaven en el marc de la causa judicial sobre els Pujol abans d'enviar-los al jutge. Una petició que també va fer en el cas de la trama Gürtel, de la qual Martínez Rico estava al cas de la causa.