L'arribada d'Arcadi España dona una "oportunitat" a la negociació amb ERC
Els republicans veuen amb bons ulls el nomenament del nou ministre d'Hisenda i els socialistes en destaquen el tarannà dialogant
BarcelonaCarlos Cuerpo i Arcadi España han pujat un esglaó al govern espanyol després de l'adeu de María Jesús Montero. La fins ara número dos de l'executiu espanyol, però, no només els traspassa la vicepresidència primera i el ministeri d'Hisenda, sinó també el poder negociador amb l'anomenada carpeta catalana. En concret, Arcadi España és qui tindrà sobre la taula la patata calenta de materialitzar el nou finançament i reobrir les converses amb Esquerra després que descarrilés el traspàs de l'IRPF. España va ser un dels homes forts del govern valencià de Ximo Puig i les persones que el coneixen el defineixen com un federalista i valencianista convençut, a més de ser un ferm defensor d'un nou finançament autonòmic. De fet, avala la reforma que va pactar Montero amb ERC. I què en pensen PSC i ERC del nou ministre? Els republicans el veuen amb bons ulls per donar una nova "oportunitat" a la negociació. A Palau també es miren esperançats el nou ministre, a qui una veu dels socialistes catalans descriu com a "receptiu" a les demandes de Catalunya, moltes d'elles coincidents amb les del País Valencià.
"Arcadi és la socialdemocràcia feta polític, el diàleg fet governant, la sensatesa feta persona", escrivia en un missatge a X l'expresident valencià Ximo Puig després de fer-se públic el seu nomenament. En declaracions a l'ARA, s'hi referma: "És una persona amb un tarannà obert, sense dogmatismes tancats, amb capacitat d'escoltar i empatia". España va ser cap de gabinet de Puig durant la seva etapa a Madrid, també quan va ser secretari general del PSPV i quan va presidir la Generalitat Valenciana, i posteriorment va ser conseller de Política Territorial i també d'Hisenda. "El federalisme forma part de la seva cultura política", defensa Puig, que recorda que és una de les persones que més ha defensat un nou finançament autonòmic dins del PSOE. De fet, aquesta és una de les qüestions que valoren des d'Esquerra.
Més enllà de les seves conviccions federalistes, dues de les persones que el coneixen de ben a prop, perquè van treballar amb ell durant la seva etapa al govern valencià, també el descriuen com "molt bon negociador". "Té un tarannà molt obert, és dialogant i pacient", apunta una d'aquestes persones, que recorda que España va ser un dels interlocutors amb Compromís i Podem durant l'etapa del govern del Botànic. "És un negociador nat, un valor i un actiu enorme", s'hi referma una altra veu que el coneix de ben a prop. "És el millor hereu que podia tenir María Jesús Montero", afegeix.
Els precedents de la relació amb el PSC són bons: "Vam treballar el finançament en el darrer congrés del PSOE i allà ja vam comprovar que és un polític i gestor molt solvent, que cuida molt les formes i que aposta sempre pel diàleg", explica a l'ARA la consellera d'Economia, Alícia Romero. Per a Montero també té bones paraules, malgrat el pols amb els republicans que va acabar condicionant la negociació de pressupostos. La descriu com una política "audaç, intel·ligent i una treballadora incansable", i afable en el tracte de tu a tu. "Negociar amb ella és tot un aprenentatge, en el sentit que defensa molt bé les seves posicions", reconeix la consellera, que, tot i això, subratlla que Montero es va convertir en "aliada" de Catalunya en la negociació del finançament, conscient del dèficit de recursos que arrossega.
El factor Montero
Precisament, España té sobre la taula el repte de reobrir la negociació amb ERC després que descarrilés en el traspàs de la recaptació de l'IRPF arran del no de María Jesús Montero. Els republicans consideren que el seu perfil "pot ajudar" a la negociació, però també admeten que el moment polític "és el que és", apunten fonts de la cúpula. Esquerra havia posat Montero a la diana en la negociació perquè la veien com l'obstacle per al traspàs de la recaptació de l'IRPF, després de la primera enganxada que hi van tenir en la negociació per a la condonació del FLA. Els republicans, però, ja fa setmanes que van assumir que el problema no era estrictament la ministra d'Hisenda, sinó que la seva posició era del conjunt de l'ala socialista del govern espanyol, precisament, pel pes polític que hi tenia Montero, ara candidata del PSOE a les andaluses. "Mana molt", apunta una persona que hi ha negociat.
Els qui s'han assegut a la taula de negociació amb ella –tant del PSC com d'ERC– coincideixen que és "dura" a l'hora de defensar les seves posicions, però també que va de cara. L'exemple més clar ha estat amb l'IRPF: Montero n'era reticent des de l'inici i, mentre ella ha tingut la batuta d'aquest traspàs, ha estat inflexible. Esquerra va intentar obrir la carpeta de l'IRPF ja l'estiu passat, però la va haver de guardar en un calaix perquè va constatar que a l'altra banda hi havia un mur, que encara no han aconseguit saltar.
De fet, mentre negociaven el nou model de finançament, van intentar obrir aquesta carpeta diverses vegades sense èxit. Durant mesos, el ministeri d'Hisenda ni tan sols va incorporar aquest punt a l'ordre del dia. "Ella fixava les línies vermelles de caràcter polític", explica una veu negociadora, que admet que també era "franca" a l'hora de marcar fins a on podia arribar. "La complexitat no la crea Montero, sinó que és la definició de l'estat espanyol. Ella ha expressat els límits de les costures de l'Estat: arriben fins aquí", apunta la mateixa veu.
"Les carpetes econòmiques venien rebaixades o amb contrapropostes", apunta una font coneixedora de les negociacions de l'anterior direcció d'ERC. De fet, Montero ja va tancar la porta a l'IRPF quan Esquerra el va posar sobre la taula com una condició per negociar la investidura de Pedro Sánchez el 2023. L'acord que es va assolir va passar, entre d'altres, per la condonació de part del deute del Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA). En aquell moment Esquerra també va posar sobre la taula la reforma del model de finançament, però els socialistes no van voler ni entrar-hi. Ara bé, a diferència de la interlocució que l'actual direcció mantenia amb Montero, la cúpula que pilotava Marta Rovira la derivava als mateixos socialistes perquè consideraven que era feina seva parlar-hi.
¿Canviarà la negociació entre els socialistes i els republicans ara que Montero no hi és? "Veurem si realment [la ja exministra] era una raó de pes en el fet que no es mogués absolutament res en relació a més sobirania per a Catalunya, o era l'excusa fàcil per carregar el mort a algú altre", deia aquesta setmana la portaveu d'ERC al Parlament, Ester Capella.
