El pacte Estat-Generalitat pel finançament deixa en l’aire l’ordinalitat i la recaptació de l’IRPF el 2026

BarcelonaEstat i Generalitat es comprometen a tirar endavant el nou model de finançament pactat entre el PSC i ERC per investir Salvador Illa. La Comissió Bilateral ha formalitzat aquest dilluns el pacte al qual van arribar fa un any socialistes i republicans perquè fos la Hisenda catalana la que recaptés tots els impostos i pagués una quota de solidaritat a l'Estat. Un sistema, això sí, que serà extrapolable a la resta de comunitats autònomes que ho demanin. El model haurà de passar pel Consell de Política Fiscal i Financera, que el govern espanyol preveu convocar després de l'estiu, i també pel Congrés dels Diputats. A continuació, detallem "els principis" del nou model, encara sense xifres i en què l'Estat no es compromet a un dels principis que l'havien de regir, l'ordinalitat, i on tampoc es garanteix que la hisenda catalana recapti l'IRPF el 2026. ERC ja ha avisat que, tot i que el pacte li "sona bé", li falta "concreció". "Necessita menys escenificació i molta més concreció", ha afirmat el portaveu dels republicans, Isaac Albert, en roda de premsa. "No hi haurà més acords si no es compleixen acords", ha insistit sobre els pressupostos catalans i espanyols. Fonts republicanes asseguren a l'ARA que han traslladat el malestar per l'acord al PSOE.

L'acord entre l'Estat i la Generalitat sobre el finançament

Ordinalitat

Una de les qüestions clau de l'acord d'investidura era el respecte a l'ordinalitat. Això vol dir que, a l'hora de repartir els recursos, Catalunya no baixi posicions en el rànquing d'autonomies respecte al que ha aportat. Per exemple, si fos la segona que més diners aportés, hauria de ser la segona també que més en rebés. Tant el PSC com ERC ho han defensat sense matisos, però han topat amb les resistències del PSOE.

Finalment, aquest principi no apareix en els punts de l'acord segellat a la Comissió Bilateral, sinó que tan sols es menciona en el preàmbul del pacte. Es defensa que el nou finançament ha d'incloure que Catalunya "contribueixi de forma solidària" en forma de recursos a la resta de l'Estat, i s'afegeix: "Catalunya considera que aquesta aportació ha de ser calculada, de manera transparent, amb criteris objectius i és condició necessària que la seva aplicació no desvirtuï el principi d'ordinalitat en el resultat final". És a dir, l'Estat no assumeix el compromís de garantir l'ordinalitat, sinó que se situa com una de les peticions que fa la Generalitat. Els republicans, però, avisen que l'ordinalitat és "innegociable".

El "cistell de tributs"

A diferència del model actual, l'objectiu és que la Hisenda catalana recapti tots els impostos i després els transfereixi a l'Estat. Quina quantitat? Això és el que definirà el "cistell de tributs", que fixarà l'aportació de Catalunya a les despeses de l'Estat, i que es calcularà amb "criteris objectius i comprovables", tot i que no s'especifiquin quins seran. Per exemple, ara la Generalitat compta amb el 50% de l'IRPF, que li transfereix l'Estat a través de bestretes un cop l'ha recaptat la Hisenda espanyola. Amb el nou model seria la Generalitat qui recaptaria tot l'IRPF, i després s'hauria de determinar el percentatge que es queda aquí i el que va a l'Estat. Amb aquest canvi de model, doncs, quedaria eliminat el sistema de bestretes i es passaria a un de transferències actualitzat.

Solidaritat

Serà un cop s'hagi fet aquest repartiment a través del cistell de tributs que es calcularà la quota de solidaritat que Catalunya haurà d'aportar a la resta de comunitats autònomes. Una quota que, segons ERC i el PSC, hauria d'estar limitada pel principi d'ordinalitat. Per ara, però, no s'ha reflectit en el pacte entre els dos governs. És a dir, el "nou paradigma" que van pactar els republicans per a la investidura de Salvador Illa, a l'espera del PSOE, hauria d'implicar que sigui l'Agència Tributària de Catalunya (ATC) la que gestioni els tributs i que, d'aquí, en surti el finançament de la Generalitat i també una quota de solidaritat per contribuir a la caixa comuna de l'Estat.

Singularitat

El PSC i ERC van acordar que el nou model seria "singular". Tanmateix, això no vol dir que sigui un finançament únic per a Catalunya, sinó que serà generalitzable a totes les comunitats autònomes. Què implica, doncs, la singularitat? El pacte passa perquè es tinguin en compte, a l'hora de calcular el repartiment de recursos, les competències que té cada comunitat autònoma.

Això vol dir que, en el cas de Catalunya, el model inclouria un "finançament addicional" que serviria per pagar les seves "singularitats" competencials, com ara els Mossos d'Esquadra i el sistema penitenciari propi.

La recaptació de l'IRPF

L'altre pilar del model és que l'ATC recaptarà els impostos. Ara bé, això necessita la modificació de com a mínim tres lleis: la Lofca (llei orgànica del finançament de les comunitats autònomes), la llei sobre el finançament de règim comú de les comunitats autònomes i la llei de cessió de tributs a Catalunya. Unes normes que necessitaran l'aval dels socis parlamentaris de Pedro Sánchez, i alguns d'ells hi són reticents, com ara Compromís. Per intentar avançar en la redimensió de l'ATC –tenint en compte que el pacte sobre el model sencer pot trigar a arribar–, socialistes i republicans treballen en una primera reforma de les tres lleis només per habilitar que l'ATC pugui recaptar l'IRPF i la resta dels impostos.

Precisament, aquesta norma és el que ha encallat les converses amb ERC els últims dies. Si no hi ha acord amb els socialistes aquest mes, ERC presentarà la seva pròpia proposició de llei al Congrés mentre continua negociant amb el PSOE. Els republicans assumeixen que hi ha d'haver "coordinació" amb l'Agència Tributària estatal, però no volen que l'ATC tingui una posició de supeditació. En l'acord entre els dos executius, s'estableix que l'ATC assumirà competències de gestió "dins d'un model en xarxa" on hi ha d'haver la participació de la hisenda espanyola, i es comprometen a tirar endavant un grup de treball per implantar aquesta gestió compartida.

Sense l'horitzó del 2026

L'acord d'investidura establia que el 2026 la Hisenda catalana havia de recaptar tot l'IRPF. Una qüestió a la qual, fins fa poques setmanes, la consellera d'Economia, Alícia Romero, encara es comprometia però que ara el mateix Govern ja descarta per la manca d'efectius de l'ATC –actualment té uns 850 treballadors, i en farien falta entre 1.000 i 1.500– i també perquè tècnicament encara no estarà preparada. En l'acord, de fet, aquest compromís ja queda en l'aire perquè s'estableix: "Les dues administracions es comprometen a analitzar la cobertura convencional i, si s’escau, legal, necessària perquè, al llarg del 2026, i previ acord de la Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals i sens perjudici de la seva extensió a la resta de les comunitats autònomes que ho desitgin, s’impulsin els canvis necessaris perquè es puguin presentar les declaracions de l’IRPF 2025 davant l’Agència Tributària de Catalunya".

Contra el dúmping fiscal

El nou model també preveu "ampliar la capacitat normativa en matèria fiscal", sempre dins els límits de la legislació europea, per introduir "mecanismes addicionals per limitar la competència fiscal a la baixa". Un missatge dirigit a contrarestar el dúmping fiscal de Madrid, del qual el Govern sempre s'ha queixat.