Trump torna a allargar l'ultimàtum a l'Iran, ara fins al 6 d'abril: "Les negociacions van molt bé"

WashingtonQuan faltaven menys de 24 hores perquè s'esgotés l'ultimàtum que Donald Trump havia imposat a l'Iran, el president estatunidenc ha tornat a ampliar-lo deu dies més. El magnat posposa la seva amenaça d'atacar les infraestructures elèctriques del país fins al 6 d'abril a les vuit del vespre, hora de Washington, si Teheran no obre abans l'estret d'Ormuz. La decisió l'ha comunicat a través de Truth Social, on ha publicat un missatge "a petició del govern iranià" com una "prova" que no escalarà l'ofensiva fins a la data acordada. Malgrat que el règim iranià ha negat en reiterades ocasions qualsevol mena de diàleg amb els Estats Units, el president estatunidenc ha plantejat el nou termini com una petició dels seus interlocutors i ha assegurat que les converses "estan anant bé". "Les negociacions continuen i, malgrat declaracions errònies en sentit contrari per part dels mitjans de fake news i d’altres, van molt bé", ha escrit aquest dijous a la tarda.

L'allargament de l'ultimàtum al règim dels aiatol·làs es produeix en un moment en què els Estats Units estan reforçant la seva presència militar a la regió. A hores d'ara, el Pentàgon ja ha mobilitzat uns 7.000 soldats addicionals a la regió: dues unitats de marines MEU (Marine Expeditionary Unit, en anglès) d'uns 2.200 efectius cada una, i els paracaigudistes d'elit de la 82a divisió aerotransportada. Aquests últims estan preparats per poder ser a lloc en un termini de 18 hores, i els marines que van a bord dels vaixells amfibi USS Tripoli i USS New Orleans tenen previst arribar-hi aquest divendres, just quan expirava la primera ampliació de l'ultimàtum. L'altre contingent, a bord de l'USS Boxer, encara té unes quantes setmanes de navegació per arribar a lloc i poder actuar en cas que fos necessari.

Aquestes anades i vingudes en les amenaces i els temps que marca la Casa Blanca recorden molt els mesos previs a la guerra. El president va estar un mes i mig llançant missatges contradictoris contra el règim, mentre aprofitava per anar construint el desplegament militar que després faria servir per atacar l'Iran el 28 de febrer. Mentre es dilataven les negociacions amb els aiatol·làs a Suïssa i Trump enviava amenaces confuses a través de Truth Social, el president guanyava un temps preuadíssim perquè primer el portaavions Abraham Lincoln i després el Gerald Ford poguessin guanyar posicions. Amb aquest precedent, i tenint en compte que els dos cops que Washington ha atacat l'Iran els dos països estaven negociant, als iranians se'ls fa difícil confiar en la paraula dels estatunidencs. Especialment, després que aquest dijous el secretari de Defensa, Pete Hegseth, tornés a defensar la "diplomàcia de les bombes".

Hegseth ha fet aquestes declaracions durant la primera reunió de gabinet que celebra el govern des que va començar la guerra. Hegseth i el secretari d'Estat, Marco Rubio, eren les dues figures que flanquejaven aquest matí Trump durant la trobada. Un cop més el republicà insistia que l'enemic havia "estat derrotat" i que "està suplicant un acord". Amb aquestes paraules, afegia (almenys, de cara a la galeria) encara més pressió al règim perquè acceptés el seu pla de pau, advertint-lo que si no ho feia els continuarien "aniquilant".

Però el cert és que una de les qüestions que més està esquitxant Trump en aquest el conflicte –ara a punt de complir un mes– és el bloqueig de l'estret d'Ormuz, que ha fet enfilar el preu del barril Brent a màxims des del 2022. Recentment, Teheran ha deixat passar per aquest coll d'ampolla marítim deu petroliers amb bandera pakistanesa. El republicà ho ha volgut interpretar com un senyal que els iranians volen negociar i ho ha qualificat de "regal" de Teheran. El règim, però, fa temps que diu que permetrà navegar per aquest pas marítim tots els vaixells de països "no hostils" amb Teheran.

El Pakistan, juntament amb Turquia i Egipte, és un dels països que està fent de pont entre les dues parts. L'enviat especial de Trump, Steve Witkoff, confirmava aquest dijous que els estatunidencs estan negociant amb els iranians a través dels canals diplomàtics pakistanesos i que van ser aquests els que van fer arribar la proposta de 15 punts a l'Iran. Un pla que el règim va rebutjar públicament amb un comunicat clar: "No anomeneu acord la vostra derrota".

El relat de la Casa Blanca continua sent que la capacitat de l'Iran ha quedat "pràcticament destruïda". El vicepresident JD Vance, que gairebé no ha parlat des que va començar el conflicte, ha emergit com el possible negociador de Washington de cara a unes negociacions vis-a-vis amb membres del règim. Vance ha admès que hi ha converses i possibles vies de negociació, però ha insistit que qualsevol decisió estarà orientada a garantir que l'Iran no arribi a tenir armament nuclear. "Quan parlem d’opcions, és important que el poble nord-americà entengui per a què. Són opcions per assegurar que l'Iran no tingui mai una arma nuclear”, ha dit.