191 dies fent la volta al món amb un vaixell menut: "M'encantaria estar així la resta de la meva vida"

Barcelona"Després de tants mesos navegant amb un vaixell tan petitet, la meva ment encara està navegant. El cap encara no està a terra, perquè m'entenguis", explica Pilar Pasanau (Barcelona, 1968) parlant per telèfon des d'Antigua i Barbuda, al Carib. Amb 58 anys, la barcelonina va finalitzar fa uns dies en la quarta posició la Mini Globe Race, una volta al món en solitari amb vaixells de menys de sis metres. El seu vaixell, el Peter Punk de 5,80 metres d’eslora, ha fet un total de 24.000 milles nàutiques, més de 44.000 quilòmetres en 191 dies. "Estic en un punt d'equilibri emocional, mental i físic molt dolç, molt agradable. M'encantaria estar així la resta de la meva vida, és a dir, amb un control total de mi mateixa", explica a l'ARA la primera dona a la classificació final d'una prova creada el 2020 per l'aventurer australià Don McIntyre, que va imaginar una cursa per fer la volta al món amb aquests vaixells menuts. De moment segueix a Antigua ja que necessita trobar els diners per poder enviar de tornada el vaixell cap a casa. Enamorada del mar, la Pilar no ha tingut cap mena de dubte a l'hora d'endeutar-se per poder fe realitat el seu somni. "Era ara o mai. Ja els tornarem" diu riallera.

La prova es dividia en etapes ben llargues que afrontaven els quinze competidors, dels quals només han finalitzat onze. L'inici va ser a Antigua, inici i final del periple, el 23 de febrer del 2025, fa més d'un any, ja que després de les etapes llargues es permetia als participants descansar i agafar forces unes setmanes a terra. “Estic molt feliç per haver acabat aquesta volta al món i pel Bernand Stitelmann", explica sobre el suís, el guanyador absolut de la prova. La primera etapa va ser entre Antigua i el canal de Panamà, la segona entre Panamà i Fiji, la tercera anava fins a Durban (a Sud-àfrica) i la quarta, fins a Recife (població del Brasil).

Pasanau portava anys somiant en poder viure una experiència com aquesta. "Vaig enamorar-me del mar quan tenia catorze anys i amb la mare vam comprar una planxa de vela durant els estius a la platja de Sitges. Aixecava la vela i el que vaig descobrir em va fascinar. Com es movia, com es desplaçava... Aquí va començar tot". Ja no va sortir de l'aigua. Ha competit, ha treballat en la marina mercant i ha navegat amb Òscar Camps a missions d'Open Arms. Sempre dalt de vaixells i sempre amb el somni de fer la volta al món en solitari. Sòcia del Reial Club Marítim de Barcelona, la Pilar ja havia travessat l’Atlàntic diverses vegades, algunes en solitari, però fer la volta al món era més complicat.

"És un repte en tots els sentits perquè és un vaixell molt petitet i les condicions no són gens fàcils. Però era el somni de la meva vida. Ho he intentat de diverses maneres i finalment ho he hagut d'aconseguir ara que soc més gran fent aquesta regata. Sabia que potser era la meva última oportunitat, necessitava fer-ho... però calia trobar els diners. Així que vaig contactar amb la família i els amics. Vaig explicar a tothom que volia fer-ho i que si d'alguna manera em podien donar un cop de mà deixant-me els diners, estaria agraïda. I així anava aconseguint mil euros per aquí, 500 per allà... També vaig rebre el suport de les amigues que havia fet fent ioga arhatic, que m'ha ajudat molt. I així ho hem fet realitat. Ara tinc un deute econòmic que anirem tornant a aquestes persones que m'han acompanyat, però també tinc un agraïment personal. Quan era navegant sabia que era realitat gràcies a aquestes persones. Sense ells no seria aquí. Jo no m'he sentit sola, ja que tenia el seu suport. Espiritualment he fet la volta al món rodejada d'un munt de gent", explica la marinera, que també ha rebut el suport de la Fundació Barcelona Capital Nàutica.

Durant aquests mesos, la Pilar les ha vist de tots colors. "Al ser un vaixell petit, quan et colpeja una onada tot es mou. Vas de banda a banda. Quan vaig sortir d'Austràlia i me'n vaig anar cap a les Illes de Cocos a l'Índic, va ser molt dur. És un lloc que m'encanta, però tant aïllat que part del menjar que podies comprar estava caducat. Un lloc preciós, però la mar va ser molt dura, amb onades que semblava que donarien la volta al vaixell. Cada sis o set segons tenia una onada que ho movia tot. Però per sort estic en un moment personal que puc afrontar aquests reptes. Em conec i conec el vaixell", explica una dona que durant molts anys va competir en diferents modalitats de vela, fins a anar-se especialitzant en la navegació en solitari. "Vaig ser campiona d'Espanya en solitari i he competit a molts llocs, de França a Itàlia, del nord de l'Àfrica a altres llocs per agafar experiència i tenir milles", diu.

Pasanau ha afrontat aquest repte amb el seu vaixell Peter Punk, batejat per ella mateixa. "Peter Pan és com un àngel de la guarda que m'acompanya, que em recorda aquesta idea que vols ser nena sempre, però ens fem grans. I vaig canviar el Pan per Punk per fer-ho més divertit, amb més energia". "A dalt del Peter Punk he viscut més moments bons que no pas dolents. Cada dia que el sol sortia per l'horitzó era un regal. He fet vídeos i fotos preciosos, per recordar-ho, perquè la sensació de poder veure com surt el sol al mig del mar, tu sola, és un moment que no es repetirà mai més d'aquesta forma, perquè el mar i el cel sempre es mouen. Et connecta amb la natura i l'univers", explica.

Ara Pilar Pasanau necessita descansar i encarar tasques igualment complicades, ja que necessita trobar els diners per poder enviar cap a casa el vaixell amb un transport especial. La idea és vendre el vaixell quan torni i decidir què fer, ja que no tornarà a la marina mercant. "Prefereixo fer unes feines que siguin més enriquidores a nivell personal", conclou.