Mor als 86 anys Chuck Norris, el primer heroi d'acció del cinema

BarcelonaChuck Norris, heroi incombustible del cinema i la televisió durant més de cinc dècades, ha mort aquest divendres a Hawaii, on va ser hospitalitzat un dia abans. Campió d'arts marcials i professor de karate, va ser un dels primers actors que va donar forma a l'arquetip d'heroi d'acció en el cinema modern amb pel·lícules com Delta Force, Desaparegut en combat i El furor del drac, en què s'enfrontava a Bruce Lee. En la televisió, el seu paper més popular va ser a la sèrie Walker, Texas Ranger. La família de Norris ha anunciat la seva mort amb un comunicat: "Va viure la seva vida amb fe, propòsit i un compromís irrompible amb la gent que estimava. A través del seu treball, disciplina i amabilitat, va inspirar milions de persones arreu del món i va deixar un impacte durador en moltes vides".

Norris, que va néixer el 1940 a Ryan, Oklahoma, és un dels primers exponents de la gran tradició d'esportistes de disciplines de lluita convertits en estrelles de Hollywood. En el seu cas, el pas per les arts marcials no va ser anecdòtic: Norris tenia el cinturó negre de karate, Tang Soo Do i taekwondo i guanyar diversos torneigs de karate. El seu èxit esportiu el va portar a obrir una cadena d'escoles de karate amb moltes celebritats de Hollywood com a clients. La seva amistat amb Bruce Lee, que també era campió d'arts marcials, li va obrir el camí per debutar en el cinema amb El furor del drac (1972), que culminava en un espectacular combat entre Norris i Lee. La gran acollida de la pel·lícula, la més taquillera de Bruce Lee fins aquell moment, va posar els fonaments per a la futura carrera de Norris.

Encoratjat per Steve McQueen, a qui donava classes d'arts marcials, Norris va fer classes d'interpretació i va intervenir en alguna producció d'arts marcials, però el seu protagonista va ser El poder de la força (1977), una cinta de venjança que comença a definir la identitat com a heroi cinematogràfic de l'actor: un home solitari, que recorre a la violència quan ho creu necessari i que imparteix justícia allà on la llei no arriba. Un tipus de vigilant en la tradició feixistoide del Charles Bronson d'El justicier de la ciutat (1974). I com Bronson, Chuck Norris va acabar fitxant per la productora que més va explotar l'interès per aquest tipus de pel·lícules: Cannon Films. Desaparegut en combat (1984), sobre un coronel que viatja al Vietnam per rescatar presoners nord-americans, va acabar la imatge de Norris com a heroi cinematogràfic: d'una masculinitat clàssica i sense fissures, indestructible en combat i de conviccions morals i polítiques diguem-ne que tradicionals.

Norris havia passat uns anys a l'exèrcit abans de provar sort en les arts marcials, així que se sentia com a casa en el cinema violent, justicier i militaritzat de la Cannon, liderada pels productors israelians i sionistes Menahem Golan i Yoram Globus. En l'altre gran èxit de Norris de l'època, Delta Force (1985), l'actor formava equip amb Lee Marvin com a líders d'un grup d'operacions especials que rescata els ostatges d'un grup de terroristes palestins –dos de cada tres dolents a les pel·lícules de la Cannon eren terroristes palestins–. A Invasion USA (1985), Norris és un antic agent de la CIA que s'enfronta a guerrillers cubans que introdueixen drogues als Estats Units per comprar armes i enviar Florida. La imatge de Chuck Norris armat fins a les dents fent esclatar enemics de la pàtria és segurament la representació més fidel del gir cap a la dreta que va fer el cinema popular nord-americà durant la dècada dels 80.

Estem treballant per ampliar aquesta informació