Cesc Gay: “Prefereixo que la meva pel·lícula s’estreni directament a Netflix”

BarcelonaLes històries de Cesc Gay (Barcelona, 1967) tornen a viatjar de l’escenari a la pantalla. Després de Sentimental, que adaptava el seu debut com a dramaturg (Els veïns de dalt), el director ha convertit 53 diumenges, l’obra que va estrenar al Teatre Romea el 2020, en la seva primera pel·lícula original de Netflix: 53 domingos, que arribarà a la plataforma aquest divendres. La trama i els personatges es mantenen gairebé intactes: tres germans miren de trobar-se un dia per decidir què han de fer amb un pare que comença a repapiejar i la dona d’un dels germans, que gaudeix amb l’espectacle de veure’ls discutir. El que sí que canvia és el repartiment: Javier Cámara, Carmen Machi, Javier Gutiérrez i Alexandra Jiménez interpreten els papers que al teatre feien Pere Arquillué, Marta Marco, Lluís Villanueva i Àgata Roca.

Si Els veïns de dalt va néixer arran d’una anècdota de Gay –el furor orgàsmic d’una veïna–, l’origen de 53 diumenges és l’interès del director per les discussions en què s’enreden sovint els germans. “Jo tinc molt bona relació amb els meus, però sempre m’ha semblat curiós com es poden arribar a discutir els germans, i que hi hagi tanta gelosia i retrets en un vincle tan proper i que ve de tan lluny —explica Gay—. Hi ha conflictes dels 10 anys que encara hi són als 60 i que es magnifiquen quan apareixen temes seriosos com cuidar els pares”. La pel·lícula, com el personatge de Jiménez, observa amb evident delit les picabaralles i estira-i-arronses dels germans, i esprem el suc còmic de les situacions. “Els amics es poden emprenyar i no tornar-se a veure, però els germans no poden –assenyala Gay–. És com una ex quan hi ha fills en comú, no trenques mai del tot. I això és el que m’interessava, aquest no poder barallar-te, que et porta a dissimular. I aquesta cosa tan burgesa de fer veure que no passa res, però que un petit comentari pugui provocar un incendi”.

Que les dues pel·lícules de Gay escrites pensant primer en el teatre siguin les més directament còmiques del director té una explicació molt simple. “El cinema s’ha tornat molt seriós i intens –diu–. La gent va al cinema buscant una certa solemnitat”. Per això, en lloc d’assajar el discurs resignat de tants directors, Gay celebra que 53 domingos s’estreni en una plataforma. “M’encanta que la meva pel·lícula no s’estreni als cinemes, prefereixo que s’estreni directament a Netflix –assegura–. Les plataformes són ideals per a un tipus de pel·lícula com aquesta, que duren 70 minuts i tenen un to ideal per veure a casa”. Evidentment, subratlla, el que funciona per a 53 domingos no ha de servir per a totes les pel·lícules. A Gay li hauria sabut molt greu que Mi amiga Eva no es projectés en cinemes. Però en el cas del seu nou film, insisteix, una estrena en plataformes li sembla “molt adequada, sense desmerèixer la pel·lícula en cap sentit”.

A 53 domingos repeteix Javier Cámara, actor habitual de Gay que també apareixia a Sentimental. El seu paper als dos films és justament el que feia Pere Arquillué en les obres de teatre. “Són dos còmplices, dos actors amb energies diferents, però al mateix temps molt similars i una capacitat brutal per a la comèdia –apunta Gay–. I em va semblar interessant traslladar aquesta repetició d’actor al cinema”. El director reconeix que el repartiment va sorgir de la “carta als Reis” que fa per a totes les pel·lícules, i que en aquesta ocasió es va fer realitat. “Hem tingut molta sort”. Pel que fa a la dificultat per encertar el to de la pel·lícula, Gay subratlla el treball amb Javier Gutiérrez i el seu personatge de germà triomfador. “Ja em va passar al teatre amb Lluís Villanueva, que feia el mateix paper, a qui vaig insistir que la clau era que ell era una d’aquestes persones que no s’adonen del mal que et fan amb les coses que et diuen. Recordo un amic que, quan es va estrenar Mi amiga Eva, em va dir: «Demà vaig a veure la teva pel·lícula, a veure si m’agrada més que l’anterior». El típic comentari fet des de la més absoluta innocència que a mi no em deixarà dormir durant dos dies”.

Un 'remake' milionari

El cinema de Cesc Gay també està d’actualitat gràcies a l’èxit que va tenir a Sundance The invite, el remake de Sentimental amb Olivia Wilde, Seth Rogen, Penélope Cruz i Edward Norton en el repartiment, que va ser adquirida per A24 per més de 10 milions d’euros. “Tinc amics que quan va sortir la notícia es pensaven que ara soc milionari, però no, els 10 milions són per als productors americans”. El director encara no ha vist el remake, tot i que n’ha parlat amb Penélope Cruz i Olivia Wilde, també directora de la cinta. “El productor em va explicar l’altre dia que s’estrenarà el 27 de juny als Estats Units, i aquí la distribuirà Elastica”, diu Gay, que sí que ha pogut veure alguns dels set remakes que s’han fet de la pel·lícula i està completament fascinat. “És curiosíssim veure altres versions de la teva pel·lícula. La coreana em va deixar al·lucinat –diu–. El director sabia clarament el que tenia entre mans, però, de sobte, va trobar un filó en un diàleg del Javier i la Griselda i es va dedicar a fer plans i plans del paio tocant el cul de la dona”.

El director sospita que l’èxit internacional de la història té a veure amb la facilitat d’adaptar-la. “Els productors la veuen i s’adonen de seguida que és barata: quatre actors i un decorat –apunta–. I té un text molt sòlid en el sentit que són com fitxes de dominó: no pots canviar ni una frase, l’una et porta a l’altra”. 53 diumenges també ha començat a fer recorregut internacional i s’ha representat en un parell de països sud-americans i, el mes vinent, a Múnic. Gay espera que l’estrena de l’adaptació a Netflix faci créixer l’interès pel text, però assumeix que l’èxit serà molt inferior al de la seva primera obra. “Aquesta és una història una mica més complexa i, a diferència d’Els veïns de dalt o Sentimental, no s’alimenta del sexe, que és un ingredient que sempre ven molt”, assenyala.