Trump es desdiu del seu ultimàtum per forçar l'Iran a reobrir Ormuz i diu que està negociant amb el règim

Washington/BarcelonaEls ultimàtums de Donald Trump se'ls emporta el vent, arrossegats per la realitat. Després d'haver tingut el món en suspens des que dissabte va donar un termini de 48 h a Teheran per reobrir el pas de petroliers per l'estret d'Ormuz, sota l'amenaça de bombardejar les seves centrals elèctriques i nuclears, el president se n'ha desdit via xarxes socials. En un missatge a Truth Social ha assegurat aquest dilluns que, després d'haver mantingut dos dies de converses "molt bones i productives" amb l'Iran, ha ordenat als militars que ajornin qualsevol atac contra infraestructures energètiques iranianes, almenys durant cinc dies. Aquests dies serviran per continuar negociant.

En declaracions als periodistes mentre abandonava Palm Beach per tornar a Washington, Trump ha afegit que el seu gendre, Jared Kushner, i l'enviat especial Steve Witkoff estan liderant les converses amb l'Iran i que els aiatol·làs han acordat no desenvolupar una arma nuclear. Segons el magnat, les negociacions continuaran aquest dilluns per telèfon i que el tàndem Kushner-Witkoff està parlant amb una persona "molt important" de Teheran, però no ha revelat qui. El magnat, però, ha dit que no es tracta del nou líder suprem. L'Iran ha trigat minuts a celebrar-ho com una reculada i agències estatals de Teheran han negat que el règim estigui negociant res amb Washington.

L'amenaça de Trump suposava una escalada i alts càrrecs polítics i militars iranians havien amenaçat d'atacar les infraestructures energètiques a tota la regió i tancar totalment el pas de vaixells per Ormuz, un coll d'ampolla marítim per on circulava el 20% del trànsit mundial de petroli fins que el 28 de febrer Israel i els Estats Units van atacar l'Iran. El Consell de Seguretat Iranià amenaçava aquest matí de minar l'estret, on fins ara permet el pas d'alguns vaixells de països aliats. Amb aquest panorama, els mercats asiàtics han obert amb fortes pèrdues la setmana, mentre que el preu del barril Brent s'ha arribat a enfilar fins als 114 dòlars, mentre els analistes calculaven que es podria enfilar fins als 150 o 200 si l'escalada no es frena. Teheran havia amenaçat també les petromonarquies del Golf de jugar una carta molt perillosa: atacar les dessalinitzadores de la regió de les quals depèn el subministrament d'aigua.

L'ultimàtum s'acabava a la mitjanit de dilluns a dimarts, hora catalana, les tres la matinada a Teheran. L'anunci de Trump –al qual han respost els mercats immediatament amb alleujament i una baixada del barril de cru per sota dels 100 dòlars– també ha deixat oberta la porta a una "total i completa solució a la guerra". Ràpidament, l'agència de notícies iraniana ha celebrat la "marxa enrere" de Trump i l'ambaixada iraniana a Kabul l'ha atribuïda a "les contundents amenaces de l'Iran". Teheran fins i tot ha desmentit Trump sobre les suposades converses obertes i ha dit que "no hi ha cap connexió directa ni indirecta" entre l'Iran i els Estats Units.

Del missatge de Trump tampoc queda clar com es pot arribar a una sortida al conflicte, que aquest dissabte va entrar en la quarta setmana, el termini fixat per Washington inicialment per un objectiu que ha anat canviant amb el pas dels dies: des de l'aposta inicial per un canvi de règim amb l'assassinat del líder suprem l'aiatol·là Ali Khamenei, fins a l'eliminació del seu programa nuclear i de míssils balístics fins a la reducció de l'amenaça que suposa per a Israel i els interessos estatunidencs a la regió.

Els objectius s'han anat rebaixant a mesura que les accions de l'Iran apujaven el cost econòmic de la guerra per als Estats Units i els seus aliats a la regió, tant Israel com sobretot les petromonarquies del golf Pèrsic. Ara, en realitat, Trump diu que està parlant amb el mateix règim que fa tres setmanes assegurava que tenia les hores comptades. I és que el règim dels aiatol·làs ha sobreviscut a l'assassinat dels seus líders i quadres militars i d'intel·ligència i encara té cartes militars per provocar una crisi energètica global. L'últim gir de Trump indicaria que ara està buscant una pista de sortida de la guerra, quan no ha pogut reunir una coalició de països disposats a ajudar-lo a obrir militarment l'estret.

El front militar no dona treva

Mentrestant, els atacs han continuat a tota la regió. L’exèrcit israelià ha afirmat que ha llançat una onada d’atacs a gran escala contra infraestructures a Teheran. S’han sentit fortes explosions al centre, el sud i l'est de la capital i també a la ciutat de Karaj, a l'oest. A la ciutat portuària de Bandar Abbas, una emissora de la radiotelevisió estatal ha estat atacada i ha mort un treballador. També hi ha hagut un bombardeig contra edificis residencials a la ciutat d’Urmia, al nord-oest de l’Iran, i els equips de rescat busquen persones sota la runa, segons l’agència estatal Nour News. El comandament central dels Estats Units (CENTCOM) ha dit que ha destruït una planta de producció de motors de turbina a la província de Qom, al centre-nord de l’Iran, que, segons diu, s’utilitzava per fabricar components de drons i avions per a la Guàrdia Revolucionària, el cos pretorià del règim.

L'Iran ha continuat atacant els països del Golf, amb dos míssils balístics en direcció a Riad, un dels quals ha estat abatut i l'altre ha caigut en una zona desèrtica. Un portaveu de la Guàrdia Revolucionària ha afirmat que les seves forces van atacar la base aèria Prince Sultan a l’Aràbia Saudita i la base de la cinquena flota dels Estats Units a Bahrain. També s'han interceptat míssils iranians als Emirats Àrabs o Kuwait. A Israel hi ha hagut alertes a Jerusalem i explosions al centre del país, i el balanç de víctimes de l'atac iranià de dissabte a les ciutats de Dimona (on hi ha la principal planta nuclear del país) i Arad ha pujat fins als 180 ferits.

En la guerra que en paral·lel lliura Israel al sud del Líban, que ja ha provocat almenys 1.029 morts segons les autoritats locals, un centenar de les quals són infants, s'han intensificat els bombardejos israelians en preparació d'una invasió terrestre.