Malgrat que Trump sembla que ara vulgui recular i desescalar la guerra, el flux de soldats estatunidencs cap a la regió continua. El president estatunidenc va negar divendres que enviaria més tropes a la regió, però està previst que uns 2.000 marines hi arribin divendres, la data límit perquè l'Iran reobri l'estret d'Ormuz. Segons han revelat fonts de l'exèrcit dels EUA al Wall Street Journal, els marines, juntament amb el vaixell amfibi d'assalt USS Tripoli i el de desembarcament amfibi USS New Orleans també han posat rumb cap a la zona. Així mateix, el Pentàgon ha ordenat la mobilització d'una altra unitat de marines: l'11a unitat expedicionària, que va a bord del grup amfibi liderat pel vaixell USS Boxer. El grup, però, no sortirà fins d'aquí unes setmanes i no arribaria a la regió fins més tard.
Trump atura els atacs a la infraestructura energètica i diu que està negociant amb l'Iran, però el règim ho nega
El republicà posposa cinc dies els bombardejos a les plantes iranianes i assegura que està parlant amb una figura important del país que no és el líder suprem
Washington/BarcelonaEls ultimàtums de Donald Trump se'ls emporta el vent, arrossegats per la realitat. Després d'haver tingut el món en suspens des que dissabte donés un termini de 48 hores a Teheran per reobrir el pas de petroliers per l'estret d'Ormuz, sota l'amenaça de bombardejar les seves centrals elèctriques i nuclears, el president dels EUA se n'ha desdit via xarxes socials. En un missatge a Truth Social ha assegurat aquest dilluns que després d'haver mantingut dos dies de converses "molt bones i productives" amb l'Iran, ha ordenat als militars que ajornin qualsevol atac contra infraestructures energètiques iranianes, almenys durant cinc dies, és a dir, fins divendres. Aquests dies serviran per continuar negociant.
En declaracions als periodistes mentre abandonava Palm Beach per anar a un acte a Memphis, Trump ha afegit que el seu gendre, Jared Kushner, i l'enviat especial Steve Witkoff estan liderant les converses amb l'Iran i que els aiatol·làs han acordat no desenvolupar una arma nuclear. Segons el magnat, les negociacions continuaran, ja que el tàndem Kushner-Witkoff està parlant amb una persona "molt important" de Teheran, però no ha revelat de qui es tracta. Trump sí que ha dit que no és el nou líder suprem. L'Iran ha trigat minuts a celebrar la decisió de Trump com una reculada i les agències estatals iranianes han negat que el règim estigui negociant res amb Washington.
Israel, que en les darreres hores ha seguit atacant infraestructures energètiques de l'Iran, sembla que s'ha mostrat favorable a aquestes negociacions. En un nou vídeo publicat a les xarxes, el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, ha explicat que ha parlat amb Trump per telèfon, el qual li ha exposat que veu possible "aprofitar" els avenços militars contra l'Iran per "aconseguir els objectius de la guerra amb uns acords". Així i tot, Netanyahu ha ignorat l'ordre del seu homòleg estatunidenc d'aturar els atacs a les infraestructures energètiques iranianes i ha deixat clar que seguirà atacant el sud del Líban i l'Iran. "Preservarem els nostres interessos vitals en tota la situació", ha dit Netanyahu.
Les paraules de l'israelià subratllen com els interessos de Washington i els de Tel-Aviv es distancien cada cop més, a mesura que avança la campanya militar. La setmana passada ja es van albirar les primeres discrepàncies públiques entre els dos socis. Si bé Trump va estar disposat a implicar-se en el conflicte de bracet de Netanyahu, sembla que ara l'israelià no està disposat a aturar-se quan el seu homòleg dels EUA l'hi demani.
Continua la mobilització de tropes americanes
L'ultimàtum de Trump, que havia de vèncer aquesta matinada, suposava una escalada en l'enfrontament. Com a resposta, alts càrrecs polítics i militars iranians havien amenaçat d'atacar les infraestructures energètiques de tota la regió i tancar totalment el pas de vaixells per Ormuz, un coll d'ampolla marítim per on circulava el 20% del trànsit mundial de petroli fins que el 28 de febrer Israel i els Estats Units van atacar l'Iran. El Consell de Seguretat Iranià amenaçava aquest dilluns al matí de minar l'estret, on fins ara permet el pas d'alguns vaixells de països aliats. Amb aquest panorama, els mercats asiàtics havien obert amb fortes pèrdues la setmana, i el preu del barril de Brent s'havia enfilat fins als 114 dòlars. Teheran també havia amenaçat les petromonarquies del Golf de jugar una carta molt perillosa: atacar les dessalinitzadores de la regió de les quals depèn el subministrament d'aigua. L'anunci posterior de Trump, però, capgirava de nou els mercats: l'alleujament era immediat i la baixada del barril de cru se situava per sota dels 100 dòlars.
Del missatge de Trump, però, no queda clar com es pot arribar a una sortida al conflicte, que dissabte va entrar a la quarta setmana, el termini fixat per Washington inicialment per a un objectiu que ha anat canviant amb el pas dels dies: des de l'aposta inicial per un canvi de règim amb l'assassinat del líder suprem Ali Khamenei, fins a l'eliminació del programa nuclear i de míssils balístics iranià i la reducció de l'amenaça que suposa per a Israel i els interessos estatunidencs a la regió.
Els objectius s'han anat rebaixant a mesura que les accions de l'Iran apujaven el cost econòmic de la guerra per als Estats Units i els seus aliats a la regió, tant Israel com sobretot les petromonarquies del golf Pèrsic. Ara, en realitat, Trump diu que està parlant amb el mateix règim que fa tres setmanes assegurava que tenia les hores comptades. I és que el règim dels aiatol·làs ha sobreviscut a l'assassinat dels seus líders i quadres militars i d'intel·ligència i encara té cartes militars per provocar una crisi energètica global.
El front militar no dona treva
Mentrestant, els atacs han continuat a tota la regió. L’exèrcit israelià ha afirmat que ha llançat una onada d’atacs a gran escala contra infraestructures a Teheran. S’han sentit fortes explosions al centre, el sud i l'est de la capital i també a la ciutat de Karaj, a l'oest. A la ciutat portuària de Bandar Abbas, una emissora de la radiotelevisió estatal ha estat atacada i ha mort un treballador. També hi ha hagut un bombardeig contra edificis residencials a la ciutat d’Urmia, al nord-oest de l’Iran, i els equips de rescat busquen persones sota la runa, segons l’agència estatal Nour News. El comandament central dels Estats Units assegura que ha destruït una planta de producció de motors de turbina a la província de Qom, al centre de l’Iran, que asseguren que s’utilitzava per fabricar components de drons i avions per a la Guàrdia Revolucionària.
Per la seva banda, l'Iran ha continuat atacant els països del Golf, amb dos míssils balístics en direcció a Riad, un dels quals ha estat abatut i l'altre ha caigut en una zona desèrtica. Un portaveu de la Guàrdia Revolucionària ha afirmat que les seves forces van atacar la base aèria Prince Sultan a l’Aràbia Saudita i la base de la cinquena flota dels Estats Units a Bahrain. També s'han interceptat míssils iranians als Emirats Àrabs i Kuwait. A Israel hi ha hagut alertes a Jerusalem i explosions al centre del país, i el balanç de víctimes de l'atac iranià de dissabte a les ciutats de Dimona (on hi ha la principal planta nuclear del país) i Arad puja fins als 180 ferits.
En la guerra que en paral·lel lliura Israel al sud del Líban, que ja ha provocat almenys 1.029 morts segons les autoritats locals –un centenar dels quals són infants– s'han intensificat els bombardejos israelians en preparació d'una ja anunciada invasió terrestre.
