Jordi Merino: "No té sentit caminar quatre hores fins a un refugi de muntanya, fer-hi un botellot i destrossar-lo"

BarcelonaJordi Merino fa quinze anys que presideix la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya. A la seu de la FEEC de la Rambla, just davant de la plaça Reial de Barcelona, Merino rep l'ARA i admet que aquests anys "han semblat mig segle", ja que les coses han canviat molt. Quan Merino va arribar a la presidència cap dels esports que són sota el seu paraigua eren olímpics. Ara ja ho són dos, l'escalada i un esquí de muntanya que dona medalles. Però també han canviat coses en negatiu, especialment la relació de moltes persones amb la muntanya. A la FEEC ho saben prou bé, ja que alguns dels refugis que gestionen han estat destrossats últimament, com aquell de Besiberri (Alta Ribagorça).

Què falla quan algú destrossa un refugi de muntanya?

— No té cap mena de sentit. Sembla part d'una tendència provocada en part per les xarxes socials. La gent explica amb vídeos que han trobat un refugi amb vistes precioses, dient que pots fer-hi nit gratis. TikTok i Instagram en va ple. Especialment sabem de tres persones que han fet difusió i que han provocat que molta gent vulgui anar-hi a fer una festa. La gent a les xarxes fins i tot pregunta si algú hi anirà, com si fos un hotel, per decidir si hi van per estar dos o tres dies fent un botellot. Estem contactant amb influencers per veure si podem fer campanyes per conscienciar la gent, intentar fer servir les mateixes armes que ens fan mal, però a favor. Perquè per anar al refugi de Besiberri cal caminar quatre hores, eh? No és que una persona de pas decideix fer-hi una festa. Caminar quatre hores per fer-hi un botellot i destrossar-ho no té sentit.

Aquest refugi el gestioneu vosaltres. El cost econòmic de mantenir-lo l'assumiu completament.

— Nosaltres gestionem dotze refugis on hi ha un guàrdia i set de lliures, sense vigilància. Cada refugi lliure té una associació que fa com de padrí, que el controla i el cuida. Del de Besiberri se n'encarrega la Societat Amics de la Muntanya de Tremp, que se'l va trobar vandalitzat. Ens van trucar i jo era a Montserrat en l'acte de renovació de la Flama de la Llengua Catalana i no m'ho podia creure. Molta gent no entén que un refugi té una funcionalitat. No és un lloc per tirar-se una setmana de festa. És un refugi d'emergència, amb un sistema que permet avisar els bombers si algú té un accident.

Heu intentat contactar amb aquests influencers que no ajuden?

— Els hem enviat missatges però no contesten. Com pots controlar el que passa a les xarxes? Aquest últim cas s'ha fet viral perquè ha estat la destrossa més bèstia, però hem tingut molts més casos de gent fent botellots als refugis. Com que aquest cas s'ha fet viral hem rebut suport dels agents rurals. Hem pogut anar en helicòpter ràpid per arreglar-ho tot i treure les deixalles, però les despeses les paguem nosaltres. Estem estudiant com optar a subvencions i estem parlant amb les autoritats per veure què cal fer. Tenim idees com ara posar càmeres a fora... però nosaltres no podem fer-ho tot amb els nostres recursos, que surten de les llicències. Aquí tenim casos en què el guàrdia d'algun dels refugis vigilats apaga la càmera per no gastar energia quan marxa, perquè cal estalviar.

En un context de canvi climàtic, on ara tens un hivern sec i un altre amb nevades que sorprenen, tenir refugis llestos pot salvar vides.

— Això del canvi climàtic afecta el dia a dia nostre de la muntanya i com bé dius, el temps canvia tan de pressa que els refugis, situats estratègicament al Pirineu, poden ser clau. La gent que fa muntanya ho sap i els cuida. Però el problema és que després de la pandèmia les coses han canviat. La gent vol anar a la natura més que abans i malauradament arriba gent sense coneixements. Ho veiem en com s'han incrementat els rescats de muntanya perquè arriba gent poc preparada. O quan vas a un gorg o un llac de muntanya massificat, que trobes gent que hi va amb flotadors i altaveus... a paratges protegits, eh? Nosaltres intentem informar. Per exemple vam crear una web amb el Servei Meteorològic de Catalunya molt detallada en la qual pots fer un bon seguiment del clima molt fiable. Molt més fiable que no pas mirar-ho al teu telèfon de bon matí... El problema és que no arribem a aquestes persones que van a la natura amb una idea diferent. Tot el que fem nosaltres acaba arribant a gent que ja està convençuda, ens cal suport de les administracions per fer arribar encara més el missatge. Hi ha una fractura evident entre gent formada que estima la natura i una nova fornada de gent que no té cultura de muntanya. Un estudi del 2023 deia que un milió de persones sortien a fer activitat al medi natural. Però d'aquests, només tenim 95.000 persones federades i formades...

És un fenomen global?

— Sí. Però als Alps, per exemple, tenen polítiques diferents i gaudeixen de més recursos de l'administració. A Àustria els refugis lliures funcionen amb un codi d'entrada. Diria que tenen més respecte que aquí, però la tensió existeix, ja que la muntanya s'ha massificat. En alguns llocs ja es tanca l'accés a qui no està federat o a qui no pot pagar una entrada. És un debat complicat. Si prohibeixes o dificultes l'entrada a la natura, deixes fora els brètols, però també molt bona gent que no en té la culpa.

Anem a les bones notícies. La FEEC s'ha encarregat de cuidar i potenciar l'esquí de muntanya fa anys, quan encara no era un esport olímpic. I ara han arribat els fruits amb l'or d'Oriol Cardona.

— Nosaltres vam apostar pel Centre de Tecnificació d'Esquí de Muntanya de Catalunya ja el 1997, impulsat pel Jordi Canals. Fa trenta anys. A Catalunya estem en un nivell superior a altres països europeus gràcies a aquesta aposta. Pensa que potser la primera cursa d'esquí de muntanya d'Europa documentada que no fos de caràcter militar es va fer els anys vint a La Molina. Venim de lluny. Els últims anys les medalles en Copes del món les ha guanyat Espanya, però la feina s'ha fet a Catalunya posant recursos perquè els esportistes es formin. I tothom ho sap, allà als Jocs ens felicitaven. Es va ser molt valent quan es va crear aquest centre que va pactar amb els francesos poder tenir els nostres joves entrenant a Font Romeu, on tenen instal·lacions de primer nivell. Una feinada que ara dona resultats... i el que vindrà, perquè podríem dir que tenim una nova generació que puja per sota molt forta.

Podem dir que vindran més èxits després de l'Oriol Cardona.

— Segur. En quatre anys tindrem més gent amb opcions de ser olímpica i és una gran satisfacció. Nosaltres som una federació que combina la part més tradicional de l'excursionisme amb una de més competitiva. Ara tenim dos esports olímpics, com l'escalada i l'esquí de muntanya. I en els dos la major part d'esportistes els hem format nosaltres. L'or de l'Oriol Cardona no és un bolet, arriba després de dècades de feinada. Parlem de noms com Kilian Jornet, Mireia Miró, Marc Pinsach... referents que animen els joves a seguir el seu camí.

Es pot somiar en tenir una seu física pròpia per aquest centre de tecnificació en el futur?

— Seria la idea. Estem treballant-hi. No deixa de ser anormal tenir un centre de tecnificació sense seu física, treballant a Font Romeu, gràcies als francesos. És fins i tot estrany, ja que les ajudes oficials que rebem pel centre en part es destinen a pagar els francesos. I allà, és clar, no podem enviar-hi tants esportistes com voldríem, ells ens deixen un espai, però és limitat, que no sigui que es trobin que tothom els parla català (somriu).

Per cert, com va anar la polèmica a Bormio per la retirada d'estelades i senyeres?

— Segurament algú va veure per televisió totes les banderes catalanes i es va activar alguna cosa, perquè inicialment no hi havia cap problema. Vam passar el control de seguretat, els carabiners veien les banderes i no passava res. Però de sobte van aparèixer persones dient "catalan flag, catalan flag". Jo vaig amagar la meva i al final vaig poder treure la senyera amb els medallistes tal com la consellera andalusa va treure la seva bandera.

Tindria sentit reivindicar una selecció oficial d'esquí de muntanya?

— Amb la llei de l'esport actual es podria. Perquè la nostra federació és més antiga per data de fundació que no pas l'espanyola, com passa al rugbi, però no hi hauria suport polític a la Generalitat.