"Quan veuen un vaixell només amb dones ens pregunten on són els homes"

BarcelonaJa fa anys que per Setmana Santa, un estol de veles blanques omple el Mediterrani rumb a Eivissa. La Ruta de la Sal, la regata d'altura amb més mariners del Mediterrani, ja fa més de trenta anys que mou milers d'embarcacions de vela que s'apunten a una competició nascuda per recordar un fet històric oblidat. El 1846, quan els carlistes van aconseguir bloquejar Barcelona durant la primera guerra carlina, un home de negocis barceloní va oferir diners a tots els mariners que s'oferissin per anar fins a Eivissa per anar a buscar sal i portar-la a Barcelona, ja que s'estava acabant. S'explica que una goleta anomenada Halcón Maltés, capitanejada pel grec Andrea Potrus, va ser la més ràpida en trencar el bloqueig.

Aquell veler del 1846 estava fet a una drassana nord-americana, com el Charisma, un preciós veler que aquest any s'ha apuntat a la regata amb una tripulació especial: tot dones, moltes de les quals marineres que han après a navegar quan ja eren adultes. El vaixell va ser donat a la Fundació Barcelona Capital Nàutica, que el cedeix a aquest equip format només per dones a qui la Fundació dona suport per demostrar que les dones tenen "tant a dir al mar com els homes", tal com defensa Natàlia Via-Dufresne, dos cops campiona olímpica de vela. L’equip competirà a bord del Charisma en la categoria Salina amb una tripulació de set dones. La patrona serà l'experimentada Pilar Pasanau, que acaba de tornar d'Antigua i Barbuda, on fa pocs dies va finalitzar en la quarta posició a la Mini Globe Race, una volta al món en solitari amb vaixells de menys de sis metres. 

La tripulació està formada per un grup de dones que ha fet del mar la seva vida, com Gráinne Costigan, una irlandesa que ja fa anys que viu a Barcelona treballant com a científica de dades. "El meu pare navega a Dublín, tenia la casa davant del mar. Poder navegar em feia sensació de confiança, era una noia tímida i navegant em sentia forta. I pensa que a Irlanda tenim mala mar sempre. Així que navegar em va fer forta, especialment quan vaig fer el salt a navegar sola. Va ser un repte", diu una dona que ha travessat l'Atlàntic en solitari.

"Tenia referents com la Djemila Tassin. Dones que han navegat soles i em semblaven astronautes pel que feien. I després les vaig conèixer i eren dones normals", afegeix en referència a aquesta canària filla de belgues que va estudiar ciències del mar i ha participat en algunes de les millors regates mundials, algunes individuals com la Mini Transat. Tassin ara serà companya d'equip de la Gráinne a bord del Charisma. "Serà especial, crec que a bord serem un grup de dones interessant que ha lluitat fort. Quan veus tots els equips professionals o competitius, sempre veus homes. Si ets dona saps que et tocarà lluitar més per arribar al seu nivell", afegeix la dublinesa.

A bord també hi haurà Cecilia Zorzi, una italiana que ha estudiat patrimoni cultural i és de totes les tripulants, la que més experiència té en vela de competició, sumant títols mundials. Però a molts equips de vela en què la Cecilia ha estat és frustrant quan presenten els mariners. A tots els presenten per la seva funció i d'ella diuen què és la dona a bord. Una quota femenina. "Sempre has d’estar demostrant la teva vàlua, si comets una errada et perjudica molt més", diu Costigan. "Què podem fer? Doncs coses com aquesta regata! Poder fer equips tal com ho fan elles. És important fer comunitat, ens dona més energia, ens permet ajudar-nos. Només volem ser navegants. No volem ser les dones navegants. Però ara encara ens cal crear referents i reivindicar-ho, encara no hem arribat aquí", afegeix.

Mentre la Gráinne parla, la Martina Bernabai l'escolta. Italiana d'origen que fa anys que resideix a Catalunya, és una d'aquelles dones que va atrevir-se a navegar quan ja era adulta. "He començat fa quatre anys! Vaig anar de vacances amb un amic que tenia un vaixell, no havia navegat mai. I vivint a Barcelona, vaig pensar que podia fer-ho i vaig aprendre a navegar a l’escola... que ara dirigeixo, la MásNavega", explica. De no saber navegar, en pocs anys ha passat a competir al circuit català d’altura, sent patrona d'un petit vaixell, la Rateta, amb dos tripulants. "Tenir el teu propi vaixell et permet aprendre més. I m’estic animant a navegar en solitari, per veure com ho puc fer. M'hi estic atrevint. Falten referents femenins per animar les dones a navegar. Quan nosaltres naveguem amb una tripulació de dues dones... saps què ens diuen els homes amb qui ens trobem? Ens pregunten si estem soles. Ens veuen a les dues i els surt dir «esteu soles?». Ho diuen perquè esperen veure un home a bord", comenta.

La tripulació la culminen la bretona Marie Gillier, una marinera experimentada, i l'Auxi Roselló, que també ha travessat l’Atlàntic en solitari amb el seu vaixell Gintònic, una altra dona que no venia del món de la vela i és autodidacta i reivindica que es pot fer navegació d’altura formant-te de gran. Juntament amb la Cecilia Zorzi, la Djemila Tassin, la Martina Bernabai, la Gráinne Costigan i la Pilar Pasanau, es posaran al timó del preciós Charisma, aquest vaixell que ha fet la volta al món i ara viurà una nova aventura.