Israel aprova condemnar a la forca els palestins acusats d'atacs terroristes mortals

JerusalemEl Parlament israelià ha aprovat aquest dilluns una de les lleis més polèmiques dels últims anys: permet la pena de mort a la forca per als palestins condemnats per delictes de terrorisme en què hi hagi hagut víctimes mortals. La mesura ha estat durament criticada com a discriminatòria per països europeus i organitzacions de drets humans. El nou text legislatiu, anomenat “pena de mort per a terroristes”, introdueix canvis profunds al Codi Penal: permet als tribunals imposar la pena capital sense necessitat d'una sol·licitud prèvia de la Fiscalia i sense que hi hagi unanimitat entre els jutges; n’hi ha prou amb una majoria simple. Els jutges tampoc hauran de tenir ara rang militar superior. A Israel ja existia la pena capital per a crims de guerra, crims contra la humanitat o crims contra el poble jueu. A la pràctica, però, les poques sentències de mort que s'hi han dictat s'han acabat substituint per cadenes perpètues.

El text legal, impulsat pel partit d’extrema dreta Otzma Yehudit, liderat pel ministre de Seguretat Nacional, Itamar Ben-Gvir, ha estat aprovat amb 62 vots a favor –entre els quals el del primer ministre, Benjamin Netanyahu– i 48 en contra. L’objectiu és clar: “Establir la pena de mort per a terroristes que hagin perpetrat atacs mortals”, segons diu literalment el text. Així, qualsevol persona que “causi intencionadament la mort d’una altra amb l’objectiu de fer mal a un ciutadà o resident d’Israel, i amb la intenció de negar l’existència de l’Estat d’Israel, podrà ser condemnada a mort o a cadena perpètua”, afegeix.

La llei serà aplicable a qualsevol territori sota control efectiu d’Israel i estableix un doble circuit judicial: un per als tribunals civils dins d’Israel i un altre per als tribunals militars a Cisjordània, que jutgen exclusivament palestins segons el dret militar.

Als tribunals militars israelians de Cisjordània, els presos palestins condemnats per operacions armades que causin la mort d’un israelià s’enfrontaran a la pena de mort obligatòria, tret que es detectin circumstàncies excepcionals que permetin aplicar una cadena perpètua. A la pràctica, la legislació convertirà la pena de mort en el càstig per defecte, segons els analistes. Als tribunals civils israelians, en canvi, la pena pot ser de mort o de cadena perpètua. En tot cas, els condemnats seran reclosos en instal·lacions separades, sense dret a visites excepte del personal autoritzat, i les consultes legals es faran només per videoconferència. Pel que fa a les execucions, es duran a terme en un màxim de noranta dies des de la sentència.

Sense vies per apel·lar

Diverses organitzacions, com la Societat de Presoners Palestins, la Comissió d’Afers dels Detinguts, l’Associació Addameer de Suport als Presoners i Drets Humans i l’Associació pels Drets Civils a Israel, denuncien que aquest marc legal consolida un sistema que aplica la pena capital de manera específica als palestins i elimina vies clau d’apel·lació o indult.

“La llei sotmet els presos palestins a una maquinària de matar draconiana i racista”, explica a l’ARA Sari Bachi, directora executiva del Comitè Públic Contra la Tortura a Israel (PCATI). “La pena de mort s’aplica explícitament als palestins, però no als jueus. S’aplica als que maten amb la motivació de negar l’existència de l’Estat d’Israel, és a dir, als palestins. Si un colon jueu mata un palestí per motius nacionalistes, no pot ser condemnat a mort i serà jutjat en tribunals civils amb garanties perquè no nega l’estat israelià. En el cas d'un palestí, la pena de mort és el càstig per defecte dins d’un sistema militar amb una taxa de condemna del 99%. Això institucionalitza un règim de supremacia jueva sobre els palestins”, afegeix.

En la mateixa línia, altres organitzacions israelianes i palestines –com Adalah, el Centre HaMoked per a la Defensa de l’Individu, Physicians for Human Rights Israel, B’Tselem, Parents Against Child Detention o Zazim– també alerten que la llei vulnera el dret internacional, especialment el dret a la vida, així com les normes que regulen l’ocupació. Recorden que, segons el Reglament de la Haia, Israel no té autoritat sobirana per legislar sobre la població de Cisjordània i que ha de tractar dignament les persones que viuen sota l’ocupació, fins i tot si han estat acusades de cometre crims.

“Des d’una perspectiva de drets humans, la llei contradiu en gran mesura la llei israeliana sobre la dignitat i la llibertat. A més, el termini de noranta dies des del veredicte final fins a l’execució, sense pràcticament cap marge per sol·licitar una revisió o altres vies, va directament en contra dels principis legals internacionals”, detalla a l’ARA Karen Saar, de l’Associació per als Drets Civils a Israel (ACRI).

Després dels atacs de Hamàs del 7 d’octubre del 2023, diversos legisladors israelians d’extrema dreta van començar a pressionar per a l'aprovació d'aquesta llei. El ministre de Seguretat, Ben-Gvir, ha justificat que la pena de mort pot actuar com a element dissuasiu. No obstant això, Amnistia Internacional assegura que no hi ha proves que la pena capital sigui més efectiva que la cadena perpètua per reduir la criminalitat.

En els últims anys, organitzacions de drets humans han denunciat un augment significatiu dels casos d’abusos i tortura en presons i centres de detenció militars. Al desembre, l’agència israeliana Walla! va assegurar que 110 presoners palestins havien mort sota custòdia israeliana entre el 23 de gener del 2023 i el 25 de juny passat.

Abans de la votació final del text legislatiu, la llei ja havia generat una forta oposició tant interna com internacional. Experts del Consell de Drets Humans de l’ONU van advertir que la norma vulnerava el dret a la vida i podia constituir un càstig cruel, inhumà i degradant. La Unió Europea també va expressar preocupació, i els ministres d’Exteriors d’Alemanya, França, Itàlia i el Regne Unit van alertar que la llei podria “minar els compromisos democràtics d’Israel”.