El Pakistan busca erigir-se en mediador entre Trump i l'Iran
Dependència energètica, vulnerabilitat econòmica, religió i criptodivises expliquen l’ofensiva diplomàtica d'Islamabad
LondresCriptomonedes, religió, tasques de xèrif a la zona, la diàspora i raons econòmiques i històriques expliquen per què el Pakistan s'ha volgut situar en les últimes setmanes com un actor central en els intents de desescalada de la guerra entre els Estats Units i l'Iran. L'activitat diplomàtica d'aquest cap de setmana ha estat tan intensa en aquest sentit com els riscos a què fa front el país.
Riscos que han tingut una imatge que molts podrien interpretar com a premonitòria en el preàmbul de la reunió entre els ministres d'Exteriors d'Egipte, l'Aràbia Saudita, Turquia i l'amfitrió pakistanès, celebrada a Islamabad. El responsable de la diplomàcia del Pakistan, i viceprimer ministre del país, Ishaq Dar, va relliscar i va caure a terra mentre rebia el seu homòleg egipci, Badr Abdelatty, al ministeri d'Exteriors.
Més enllà de l'anècdota, l'actiu principal del país és una "credibilitat inusual", en paraules d'Adam Wenstein, del Quincy Institute –un think tank dels Estats Units que intenta promoure una política exterior menys intervencionista de la Casa Blanca–, que deriva d'una combinació de relacions funcionals amb els dos actors. Alhora, també hi ha una història de desconfiança amb Washington que li atorga una certa equidistància als ulls de Teheran. Islamabad, al seu torn, conserva vincles sòlids amb l’Aràbia Saudita, Turquia o Egipte, cosa que li permet articular iniciatives multilaterals. L'equilibri, però, és molt delicat. Fins i tot més fràgil que el del seu ministre d'Exteriors. I com més s’allargui la guerra, més difícil serà aquest joc de funambulisme.
La implicació pakistanesa no s'entén sense el factor econòmic. Segons les dades més recents de l'Agència Internacional de l'Energia (AIE) i de l'Oficina d'Estadística del Pakistan, el país depèn de la regió del golf Pèrsic per a aproximadament el 80% del cru que consumeix i el 99% del gas natural liquat (GNL) que importa. Aquesta dependència se centra principalment en l'Aràbia Saudita i els Emirats Àrabs Units com a proveïdors de petroli i en Qatar com a subministrador de gas. El 30% de la factura total de les importacions del país es destina als recursos energètics que transiten per l'estret d'Ormuz. I si el cost d'aquesta factura augmenta, les reserves de divises cauen i la inflació interna es dispara.
Entre 4,5 i 5 milions de pakistanesos treballen als països del Golf. Qualsevol augment de la desestabilització de la zona, ja molt tensionada, pot afectar les remeses de divises cap al país, clau per a l'economia. Fonts diplomàtiques d'Islamabad citades per la cadena Al-Jazeera conclouen que, "si la guerra continua, el Pakistan serà un dels països més perjudicats". No debades, en la declaració final després de la trobada d'Islamabad, el ministre Dar va dir diumenge que "el conflicte en curs és extremadament desafortunat pel seu impacte devastador sobre les vides i els mitjans de subsistència a tota la regió. Aquesta guerra no afavoreix ningú i només comportarà mort i destrucció".
Impacte econòmic
Al factor econòmic s'hi suma una dimensió interna religiosa molt delicada. El Pakistan és el segon país amb més població xiïta del món, després de l'Iran. La guerra ha provocat protestes i tensions socials, especialment després de la mort de líders iranians durant els primers atacs. El risc de desestabilització no és només polític o religiós. Les autoritats temen un efecte de contagi regional, especialment tenint en compte que el país ja està immers en un conflicte amb els talibans afganesos. Una escalada amb l'Iran podria obrir un nou front en un context de seguretat ja molt deteriorat.
El paper actual del Pakistan també s'explica per l'acostament estratègic als Estats Units sota la segona presidència de Donald Trump. El cap de l'exèrcit, Asim Munir, ha teixit una relació directa molt estreta amb el president republicà en un intent de superar anys de desconfiança. En un dels seus habituals elogis per afalagar els interlocutors, Trump va dir que era el seu "mariscal de camp preferit", durant una visita a Mar-a-Lago el desembre passat. Un apel·latiu que s'ha fet realitat quan el Pakistan ha pres el paper de xèrif de l'Àsia central, mantenint sota control els talibans, després de l'abandonament dels Estats Units del país, l'estiu del 2021. Un xèrif en favor de Washington.
El vincle entre Islamabad i Washington no és només polític, sinó també financer. I inclou una dimensió econòmica i tecnològica, amb acords en el camp de les criptomonedes. El Pakistan ha signat un pacte amb una empresa vinculada a la família Trump, World Liberty Financial, per utilitzar la criptomoneda estable USD1 en pagaments transfronterers, un moviment que apunta a una aposta per noves infraestructures financeres en un context de restriccions de divises.
Entre Teheran i Riad: una posició de risc
Malgrat el rumb vers els Estats Units, el Pakistan manté una relació funcional amb l'Iran, amb qui comparteix una frontera delicada a la província de Balutxistan de 909 quilòmetres. Tot i episodis de tensió –com els atacs creuats del 2024–, els dos països han cooperat en matèria de seguretat.
Alhora, Islamabad està vinculat a l'Aràbia Saudita per un acord de defensa mútua que podria obligar-lo a intervenir si el conflicte s'intensifiqués. El mateix ministre Ishaq Dar ha admès aquesta tensió i ha recordat a Teheran la signatura del pacte amb Riad el setembre del 2025.
Aquest intent de protagonisme diplomàtic respon, tanmateix, a una voluntat de projecció internacional i de recuperació d'un paper històric. Islamabad ja va tenir una funció similar el 1971, quan va facilitar l’acostament entre els Estats Units i la Xina que va desembocar en el viatge de Richard Nixon i l'anomenada diplomàcia del ping-pong.
"Acollir converses entre els EUA i l'Iran representaria una millora significativa de la posició estratègica del Pakistan", apunta al seu torn Kamran Bokhari, d'un altre think tank de Washington especialitzat en anàlisi de política exterior, el New Lines Institut. Després de dècades associat a una profunda inestabilitat, el país busca presentar-se com un actor capaç d’articular solucions.
