Els talibans ja ocupen el palau presidencial de Kabul després de la marxa de Ghani

Els insurgents i el govern asseguren que volen una "transició pacífica" i que es permetrà que qui vulgui abandoni la ciutat

5 min
Províncies i capitals sota control talibà.

BarcelonaLes primeres imatges dels talibans al palau presidencial publicades per Al-Jazira posen rostre i forma a una realitat que ha arribat a l'Afganistan molt més ràpid del que s'esperava. Després que aquest matí encerclessin la capital i forcessin la marxa del president, Aixraf Ghani, després d'una setmana en què han conquerit capitals com qui aixafa un full de paper dins el puny, després de vint anys d'ocupació dels Estats Units, els radicals tornaran a controlar la vida dels afganesos. I, molt probablement, a sentenciar les dones afganeses que no puguin fugir –cosa que no serà fàcil– a un règim d'esclavitud, amb casaments forçosos i prohibició d'estudiar i treballar, una vida limitada als designis del radicalisme islamista. La marxa de les tropes nord-americanes ha posat la catifa als talibans per derrotar un exèrcit desmotivat, desorganitzat i víctima de la corrupció dels seus governants.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

El president de l'Afganistan, Aixraf Ghani, ha abandonat aquest diumenge a la tarda el país acompanyat de col·laboradors, segons la cadena afganesa Tolo News, poc després de l'entrada dels talibans a la capital. Reuters diu que se'n va cap al Tadjikistan. Els talibans, un cop confirmada la seva marxa, a mitja tarda han donat el vistiplau a l'entrada total a Kabul "per tal d'evitar saquejos", segons ha informat Reuters, ja que els policies han desertat de les seves feines. Unes hores després, arribaven les primeres imatges dels talibans al palau presidencial amb els seus fusells.

La reconquesta talibana és ja gairebé una realitat a Kabul, amb la promesa d'un portaveu dels radicals que serà "una transició pacífica". Fins al moment, no hi ha notícies d'enfrontaments a la capital, més enllà d'un comunicat de l'ambaixada nord-americana assegurant que "la situació de seguretat empitjora per moments" a l'aeroport, des d'on s'organitzaven les evacuacions. Un vídeo filtrat presumptament des de l'aeròdrom mostrava també alguns trets i altres fonts oficials parlaven d'un petit incendi dins el recinte. Informacions totes que segueixen en l'aire a hores d'ara, sense confirmació, desmentits ni ampliacions.

Els soldats insurrectes han envoltat al matí la capital, cosa que els ha garantit l'opció d'accedir al centre des de tots els costats possibles. Els insurgents, que han conquerit fins a 26 capitals de província després d'una fulgurant ofensiva final en poc més d'una setmana mentre les tropes nord-americanes abandonaven el país, han assegurat que no tenen intenció de prendre el poder per la força, i els líders han ordenat als soldats que es mantinguin a les portes de la ciutat, segons informava Al-Jazira, mentre permetien l'evacuació pacífica de qui volgués marxar-ne. Així ho reconeixien des de Doha, on fa mesos que els dos bàndols mantenen converses que no han frenat el conflicte. Ho permetran creant un corredor de sortida de la ciutat, segons Reuters.

Per ara, qui ja ha evacuat les seves ambaixades per via aèria són els Estats Units i el Regne Unit. Dissabte a la nit, el president dels Estats Units, Joe Biden, amenaçava els talibans dient que si posaven en perill la seva missió d'evacuació rebrien "una resposta militar ràpida i forta", i mantenia la seva convicció de marxar de l'Afganistan 20 anys després de la seva entrada l'any 2001 per derrocar el règim que protegia el terrorista Bin Laden, responsable dels atemptats de l'11 de setembre del 2001, dels quals es compliran dues dècades el mes que ve, segurament amb els talibans de nou al poder.

Quan el 14 d'abril Biden va anunciar la retirada de les tropes de l'Afganistan, va defensar que els afganesos havien de defensar-se "per si mateixos" i va assegurar que la caiguda d'un exèrcit que fa anys que és entrenat i armat pels Estats Units era "poc probable". La realitat del terror talibà ha aniquilat el seu optimisme: les forces governamentals afganeses han oposat una resistència gairebé nul·la als punts conquerits pels talibans i Biden es conformava dissabte a la nit amb la possibilitat que els Estats Units mantinguin "la capacitat d'enfrontar-se a futures amenaces terroristes a l'Afganistan", conscient del risc d'exportació del terror més enllà de les fronteres de l'Orient Mitjà, com va passar amb l'Iraq quan Estat Islàmic en controlava gran part. L'acord amb els talibans per a la retirada de tropes que ja va signar l'any 2020 el president Trump, tanmateix, incloïa que l'Afganistan no servís de plataforma i refugi per al terrorisme internacional.

Lluny del confort dels despatxos de Doha i Washington, milers d'afganesos, sobretot dones i nens, s'han refugiat els últims dies a Kabul, a mesura que les seves regions eren conquerides. "No tenen cap lloc més on anar si la violència esclata a Kabul", concloïa a Twitter Sharif Hassan, reporter de The New York Times. Per la seva banda, el govern del Pakistan ha tancat el pas fronterer de Torkham quan la banda afganesa de la frontera ha sigut ocupada pels talibans. A conseqüència de la caòtica situació, s'espera una crisi de refugiats sense precedents provinent d'un país que té 38 milions d'habitants. La Unió Europea encara es debatia els últims dies entre la deportació i l'acceptació de les demandes d'asil, i a Turquia creixia un discurs xenòfob per l'arribada d'afganesos, després d'haver sigut el país que més refugiats sirians va acollir durant la guerra.

El retrògrad, masclista, violent i autoritari règim dels talibans amenaça la llibertat dels ciutadans i sobretot els drets fonamentals de les dones, a qui no permeten tenir feina, estudiar o sortir soles al carrer i a les quals sovint sotmeten a casaments forçosos, violacions, lapidacions i assassinats.

La conquesta, divendres, de la segona ciutat del país, Kandahar, accelerava un setge al país que ha sigut molt més ràpid del que s'esperava. Fa només sis dies, impactava que haguessin aconseguit el poder en vuit capitals en menys d'una setmana. Avui, amb Kabul envoltada i a punt de caure, ja són 26, i la immensa majoria dels territoris urbans i rurals. Les últimes conquestes abans de Kabul també han sigut claus: Jalalabad, Gardez i Nili, poc després que caigués amb facilitat Mazar-e-Xarif, al nord del país i tradicionalment lloc de resistència als talibans per la fortalesa de l'aliança del nord.

El president afganès, Aixraf Ghani, encara es mostrava optimista dissabte assegurant que la seva prioritat era "remobilitzar les tropes" i dient que havia tingut "importants consultes" que tindrien una resposta ràpida. Però ara mateix, amb Kabul a punt de caure més per rendició d'un govern afeblit i unes forces militars desmotivades que no pas per KO, les preguntes sobre què ha passat i què passarà no inclouen la possibilitat d'unes mínimes llibertats al país. El que queda per saber és fins on arribarà el terror talibà i com podran justificar els Estats Units una sortida que els afganesos i sobretot les afganeses viuen com un abandonament, i no perquè estiguessin contents amb una presència nord-americana que no ha tingut una estratègia clara i ha fracassat en l'entrenament de l'exèrcit local.

Mirant enrere, falta molt per saber què ha passat amb aquestes forces afganeses que han rebut milers de dòlars en armes i entrenament, com s'han rearmat els talibans, com han preparat aquesta ofensiva i quin paper hi han tingut altres països.

stats