Què i qui hi ha darrere el compte a Instagram que ja condiciona la política a Girona?

GironaEn menys de tres mesos, un compte a Instagram pretesament ciutadà que assegura no tenir cap vincle amb els partits però un administrador vinculat a Vox, segons una investigació de l’ARA, s’ha colat a l’agenda política a Girona fins a condicionar-la. En una ciutat de 107.000 habitants, ja acumula més de 25.000 seguidors –un 28% dels quals, sospitosos de ser falsos o bots segons webs especialitzades–, i amb l’usuari @girona_perduda i el nom “Girona ja no m’enamora” està canalitzant el malestar ciutadà en aspectes com la neteja i recollida d’escombraries i la seguretat als carrers vinculant immigració a delinqüència. Ho fa a través d’una barreja de fotos, vídeos i dades certes, d'altres exagerades i encara d'altres que són directament desinformacions i notícies falses en què presenta una ciutat que governada per Lluc Salellas “s’ha enfonsat en la misèria i la vergonya”.

Els missatges d’alarmisme, la forma de comunicar i la proximitat a ideologies d’extrema dreta com les de Vox i Aliança Catalana preocupa tant els tres partits de govern a la ciutat com també el principal de l’oposició, el PSC, que reconeix que tot i coincidir en la “percepció” del rumb que ha agafat Girona, no comparteix i es desvincula totalment "de les formes”. Tot plegat en un context en què el partit de Sílvia Orriols es dispara al darrer baròmetre del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) fins a empatar amb Junts com a tercera força i sent la primera a les demarcacions de Girona i de Lleida, on sedueix els votants a les comarques “més desateses”.

Per als experts consultats per l’ARA, el compte Girona Perduda és un exemple més d’un “fenomen global” a les xarxes socials amb un objectiu clar: crear un estat d’ànim de desconfiança cap a les institucions i poders públics venent-se com a comunitats apartidistes que expliquen el que suposadament els mitjans no volen explicar. “Una fórmula que hem vist a altres llocs i que aquí l’extrema dreta utilitza amb la intenció de monopolitzar l’opinió pública”, explica el professor de sociologia de la Universitat de Barcelona i expert en extrema dreta Jordi Bonet.

Vinculació partidista

El que va començar sent un compte anònim amb un manifest fundacional en castellà ha passat a comunicar-se sobretot en català i a difondre vídeos de Sílvia Orriols i del seu univers comunicatiu, com Arnau Borràs d’E-Notícies, i a fer d'altaveu del jove que presumptament l’administra sense dir-ne mai el nom. Es tracta de Travis Agustín Gómez Mora, que aquest inici de curs s'ha fet passar per estudiant de dret a la Universitat de Girona (UdG) –va penjar cartells per la facultat perquè els estudiants seguissin Girona Perduda–, i que en les darreres setmanes ha decidit donar-se a conèixer apareixent per primer cop al ple municipal, gravant-se fent una entrevista i obrint el seu perfil personal a Instagram.

En aquestes manifestacions, però, obvia sempre una cosa: els seus vincles amb Vox. Si bé al ple municipal del novembre no va saludar el portaveu municipal de la formació ultradretana, Xavier Domínguez, en el vídeo de dos actes del partit aquest 2025 hi apareix participant de forma activa. El darrer Sant Jordi, a la plaça del Vi, surt dins de la carpa de Vox darrere un vídeo de TikTok del diputat al Parlament i president provincial de Vox a Girona, Alberto Tarradas. I l'estiu passat, durant un dinar del partit a Castelló d’Empúries, se’l veu en un vídeo d'Empordà Televisió a Facebook amb el mòbil gravant el que semblaria un vídeo de promoció del secretari general de Vox, Ignacio Garriga.

Una vinculació que, en una reorganització dels seus canals de difusió, ha esborrat les darreres setmanes dels seus perfils públics. Gómez Mora ha blindat el canal de LinkedIn, on s’exhibia en una fotografia al costat de Garriga i Tarradas a Castelló d’Empúries assegurant que havia “compartit taula amb dos homes que entenen la política com una missió, no com un paper”. I també ha tancat un canal de YouTube on havia fet reportatges dels disturbis a Salt al març. A Instagram, ha deixat el seu nom enrere, l’ha substituït per les sigles TAGM i ha passat a anomenar-se @fromgirona. 

L'ARA va parlar dimecres al migdia amb Domínguez, l’únic regidor de Vox a Girona, que va assegurar que “no té vinculació directa” amb el gestor de Girona Perduda i que no sabia si és militant del partit. “No t’ho puc dir: sé que de vegades s’ha acostat a les carpes, però hi ha molta més gent que s’hi ha acostat”, va explicar. També va dir que no tenia constància que li arribés una petició per parlar per Instagram i organitzar una manifestació a Girona. Tota la resta de partits contactats per aquest diari assenyalen que han rebut peticions de Girona Perduda.

Al cap de mitja hora de la trucada d’aquest diari a Vox, i sense que l’ARA es dirigís a Girona Perduda, el compte d’Instagram va publicar un comunicat oficial insistint que “no està ‘vinculat’ a cap partit polític” i menys que sigui “un partit de dretes". “És completament fals”, va dir, i va afegir que el canvi de llengua de castellà a català és un "debat absurd i desgastat" perquè són "idiomes oficials que utilitzem i tots entenem". I es va referir directament a la fotografia que fins fa poc tenia al perfil públic de LinkedIn amb Garriga i Tarradas a Castelló d’Empúries i que encara no s’ha esborrat al cercador d’imatges de Google. Assegura que està feta “fa més d’un any”, quan es tracta d’un acte al juny. “Girona Perduda no és una eina de cap partit”, insisteix.

Una de les conclusions de l'últim baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) és que els votants d'Aliança Catalana i els de Vox "cada cop s'assemblen més", segons va afirmar la setmana passada el director de l'organisme, Joan Rodríguez Teruel. De fet, una de les tendències que marca aquest últim sondeig és que els votants del partit d'Ignacio Garriga se senten cada cop més atrets per la formació de Sílvia Orriols: un 70% dels simpatitzants de Vox aproven la líder d’Aliança Catalana. En aquest sentit, Jordi Borràs, fotoperiodista especialitzat en extrema dreta, detalla que "de rerefons estem veient una competència des de Vox per retenir el vot que fuig cap a la formació de Sílvia Orriols amb missatges islamòfobs més forts, sigui amb l'ús de senyeres o del català".

El poder dels vídeos

Aquest dimecres mateix, Gómez Mora es tornava a gravar al Parc Central de Girona, sota les vies, ensenyant el matalàs on havia dormit un sensesostre. Juntament amb les imatges de contenidors, la difusió de persones dormint al carrer i racialitzades és part del contingut habitual del compte, que presenta Lluc Salellas com a antagonista. 

Per al sociòleg Jordi Bonet, l’ús emotiu d’imatges explica molt bé el fenomen. “La gent que difon la informació a Instagram no és necessàriament d’extrema dreta, però en bona part perquè el compte es presenta com a apartidista –reflexiona–. És el poder de la imatge i del vídeo, la gent els dona credibilitat malgrat que estiguin descontextualitzats o siguin els segons d’una baralla abans no arribi la policia”.  Bonet detalla que el contingut, a més, es retroalimenta a partir de la “versemblança” de “pseudomitjans”. El dia que el gestor de Girona Perduda va anar al ple municipal, el va entrevistar el digital Girona Notícies, el mateix que va difondre un vídeo fet amb IA de Sílvia Orriols vestida completament de negre trepitjant el cadàver del president Carles Puigdemont.

En el cas de Girona Perduda, el compte va difondre un àudio de l’alcalde de Girona, Lluc Salellas, parlant amb un ciutadà mentre era al parc amb les seves filles. La gravació de la conversa no era consentida i després de la denúncia de Salellas per X es va eliminar. També ha difós de forma reiterada que l’alcalde de Girona s’està construint amb la seva família una casa al barri de Montilivi, fet que el batlle desmenteix de forma categòrica.

La seguretat, al centre del debat 

El compte ha condicionat de tal manera el clima polític a la ciutat que la seguretat ha passat a situar-se al centre del debat, amb el Parc Central i el viaducte de les vies com a epicentre. La vicealcaldessa de Girona i portaveu de Junts, Gemma Geis, va fer un vídeo davant del campament de migrants que hi havia a tocar de l’estació per denunciar la situació després de mesos de picabaralles amb la subdelegació del govern espanyol perquè els donés cita a estrangeria. El PSC, cap de l’oposició, va celebrar un míting dissabte titulat “Girona, seguretat i progrés” per “denunciar la situació absolutament insostenible que viu Girona sota el govern de Salellas i Geis”. 

També la regidora de Convivència i Seguretat, Sílvia Aliu, va difondre el 25 de novembre a través d’Instagram un vídeo en què denunciava que hi ha una “campanya de l’extrema dreta i d’alguns pseudomitjans per escampar que Girona és una ciutat insegura i que és culpa de la immigració i de l’Ajuntament”. “Estem farts de sentir mentides i no volem que es propagui el discurs de la por”, va afegir. 

Tot i no mencionar Girona Perduda, Gómez Mora va rebatre amb un altre vídeo tots els arguments del seu discurs i va tornar a utilitzar dades descontextualitzades: va mostrar l’augment en les denúncies per violacions al conjunt de les comarques gironines com si fos de Girona ciutat. Sobre aquest assumpte, Geis assenyala a l’ARA que no deixaran que “un compte d’Instagram marqui l’agenda d’aquesta ciutat ni que distorsioni la percepció de la realitat”. Fonts del partit fan “un punt d’autocrítica” i admeten que “han de comunicar millor les seves posicions, també dins del govern municipal”, com han fet el darrer mes i mig.

Al seu torn, fonts de Guanyem assenyalen que han canviat la forma de comunicar-se dins del govern d’ençà de l’aparició d’aquest fenomen. També a les xarxes. Sobretot per respondre al clima creixent de percepció d’inseguretat. Durant les Fires de Girona, en què es va alimentar que la de barraques era una zona de risc, es va reforçar el punt de convivència i seguretat amb dos agents més i la festa major es va saldar amb un 30% de robatoris violents menys. Al costat de la Policia Municipal, es va denunciar el “relat fals” que es feia de la seguretat de les Fires. 

El risc de les cambres d'eco

Per a Anaïs Varo, professora de ciència política de la UdG, el fenomen que viu Girona és de les “cambres d’eco en què una sèrie d’actors es van retroalimentant”. Per una banda, la generació Z a les xarxes i, per l’altra, una generació boomer “poc alfabetitzada en l'àmbit digital” que replica missatges “sense vergonya” d’expressar-se.

En el cas del PSC i el nou líder d’ERC a Girona, Marc Puigtió –que no té cap peu a l’ajuntament tot i que els republicans formen part del tripartit de govern–, coincideixen d’alguna manera en el diagnòstic de ciutat, però no en la resposta i el missatge destructiu. “Està clar que un ajuntament ha d’estar per sobre de tot això”, assegura el també representant de Moviment Gironí. Al seu torn, Marc Lamuà, diputat gironí del PSC al Congrés, assevera que ells fan política "a cara descoberta”. 

Ara bé, Varo recorda que comptes similars en altres ciutats han servit a l’oposició per guanyar força. És el cas de la capital de l'Alt Empordà, en què el relat de Figueres Oscura va servir a Jordi Masquef per conrear una majoria absoluta en les darreres eleccions, però que en arribar a l’Ajuntament va suposar una incomoditat i va desaparèixer després d’un suposat intent d’extorsió.

Girona Perduda ha donat bola als discursos dels actors a l’oposició, que se’n desmarquen, igual que Carles Ribas, exregidor de Junts a l’Ajuntament de Girona, amb un discurs molt crític a les xarxes socials i que està sospesant si es presenta amb la candidatura d’algun partit en les pròximes municipals.

A la trinxera d’Instagram i TikTok és on es construeix la política del futur. L’any passat, el Fòrum Econòmic Mundial va situar com a principal risc per al 2026 la misinformation i la desinformation, dos conceptes complementaris que en català traduiríem com a informació errònia, o contingut fals sense intenció, i desinformació creada amb l’objectiu de manipular. En el rànquing del prestigiós organisme, de tall conservador i neoliberal, no apareixia en cap punt la inseguretat als carrers i les migracions voluntàries, dues de les qüestions que més agiten l’agenda pública actualment.