Municipalisme

Els alcaldes de Junts a Girona es conjuren per endurir la seguretat a un any i mig de les municipals

Alcaldes i regidors del partit de Puigdemont demanen un pla específic contra la multireincidència a la demarcació i més presència dels Mossos d’Esquadra

La vicealcaldessa de Girona, Gemma Geis i l'alcalde de Figueres, Jordi Masquef, amb diversos representants municpials de Junts a Girona.
10/11/2025
3 min

GironaJunts continua amb la qüestió de la seguretat entre cella i cella. És el principal cavall de batalla dels alcaldes i regidors del partit de Carles Puigdemont, que, a un any i mig de les eleccions municipals, focalitzen els seus esforços a combatre la delinqüència als municipis. Aquest dilluns al matí, diversos càrrecs del món local de la demarcació gironina, entre els quals la vicealcaldessa de Girona, Gemma Geis, i l’alcalde de Figueres, Jordi Masquef, s’han reunit per parlar d’inseguretat i multireincidència. "És un tema que la ciutadania ens demana que abordem. Cal parlar-ne des del rigor i sense caure en l’alarmisme. Que et puguin robar el mòbil o estirar la bossa al carrer genera molta sensació d'inseguretat", explica Gemma Geis, davant de la nova comissaria del barri gironí de Santa Eugènia.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Els representants municipals gironins demanen a la Generalitat de Catalunya un "pla específic" per fer front a la multireincidència a la demarcació. Una espècie de Pla Kampai aplicat a la realitat gironina. "A Figueres tenim 16 multireincidents que alteren el bon veïnatge, amb més de 250 procediments oberts. Els alcaldes prenem la temperatura i el pols de la gent i dels cossos policials, que no poden entendre certes conductes del Codi Penal, que són descoratjadores", defensa Jordi Masquef, un dels homes forts de Junts i alcalde amb majoria absoluta a Figueres. I afegeix: "Feta la llei, feta la trampa. Hi ha persones que han convertit aquesta pràctica en el seu modus operandi i modus vivendi".

Les demandes de Junts al departament d'Interior es produeixen un mes i mig després que la consellera Núria Parlon, arran de la inauguració de la nova comissaria de Santa Eugènia, reconegués que la mà dura contra els reincidents a Barcelona provocava que aquests es traslladessin cap a Girona i la Catalunya Central. "Demanem un pla per a la demarcació; falta aquest suport. La setmana passada es van presentar les dades a Barcelona i aquí no tenim informació sobre com s'està aplicant el pla integral", reclama Geis. Els càrrecs municipals de Junts també demanen més presència deld Mossos d'Esquadra, per tal de descarregar les tasques de les policies municipals i perquè, en pobles petits com Quart, sense cos policial propi, els efectius dels Mossos sovint hi arriben només un cop comès el delicte, sense fer patrullatge preventiu.

Pactar a Madrid un enduriment del Codi Penal

Més enllà de la Generalitat, els alcaldes de Junts també apunten a Madrid i demanen que Pedro Sánchez tramiti una llei per endurir el Codi Penal contra la multireincidència, ja presentada al Congrés per Junts però que el PSOE ha posposat en diverses ocasions. Independentment del trencament anunciat per Míriam Nogueras, els batlles volen arribar a acords amb l'executiu espanyol en aquesta qüestió. De fet, aquest cap de setmana, en una entrevista a l'ARA, Masquef apostava fins i tot perquè negociessin pressupostos.

Amb aquesta nova compareixença, Junts reforça novament la seva preocupació per aquest tema, just en un moment d'auge electoral de l'extrema dreta d'Aliança Catalana. Gemma Geis, per exemple, fa setmanes que en parla públicament, i es desmarca dins de la coalició de govern tripartit format per l’alcalde Lluc Salellas, de Guanyem, i Esquerra, amb temes com les ocupacions o el control del padró municipal. De moment, però, malgrat la proliferació de perfils de xarxes socials que denuncien la situació de brutícia i inseguretat a la ciutat, el balanç de Fires ha estat positiu, sense dades d’incidents notables.

stats