El Pentàgon llança un nou atac contra un vaixell al Pacífic que deixa quatre morts

BarcelonaEl Pentàgon ha llançat aquesta matinada un nou atac mortal contra una embarcació al Carib que, presumptament, transportava estupefaents i que ha matat quatre homes. Ho ha anunciat el comandament sud dels Estats Units a través d'un comunicat que sostenia que "l'atac cinètic legal" s'havia dut a terme contra un vaixell "operat per una organització terrorista designada". "Els serveis d'intel·ligència van confirmar que el vaixell transportava estupefaents il·lícits i transitava per una ruta coneguda de narcotràfic al Pacífic Oriental. Quatre narcoterroristes masculins a bord del vaixell van ser assassinats", afegia el text emès a través de les xarxes socials.

Es tracta del 22è atac que l'exèrcit nord-americà duu a terme contra embarcacions al Carib i el Pacífic, cosa que eleva el nombre de morts en aquesta "campanya" en almenys 87 persones des del setembre, quan van començar els atacs.

Aquestes execucions es produeixen mentre el Pentàgon està sota el punt de mira per l'atac del 2 de setembre, i coincidint amb la compareixença al Congrés dels seus responsables directes. Aquell dia, un míssil va impactar sobre la suposada narcollanxa, però a mesura que el fum s'esvaïa, els militars van veure que hi havien quedat dos supervivents. Va ser aleshores que el comandant de l'operació hauria ordenat un segon atac, seguint les consignes del secretari de Defensa, Pete Hegseth: "Mateu-los a tots". En total, 11 persones van morir acusades de ser narcotraficants, en la que seria la primera acció de l'administració de Donald Trump en la declarada "guerra" contra el narcotràfic.

Aquesta reconstrucció dels fets –feta pel diari nord-americà The Washington Post a partir de fonts de primera mà– ha obert molts interrogants sobre la legalitat del segon atac. En un inhabitual trencament amb Trump, diputats republicans dels comitès de serveis armats del Senat i de la Cambra de Representants es van sumar als demòcrates per sol·licitar una investigació conjunta a fons sobre l'atac. Aquest dijous s'espera que comparegui al Congrés l'almirall Frank M. Bradley, que era el cap del Comandament Conjunt d'Operacions Especials en aquell moment. En una sessió a porta tancada haurà de respondre als neguits dels diputats, que tindran accés a vídeos, xats interns i les presumptes comunicacions de ràdio de les embarcacions en què, segons fonts del New York Times, un dels supervivents hauria demanat ajuda.

Des que aquest assumpte ha acaparat atenció mediàtica, el Pentàgon s'ha afanyat a justificar que l'acció tenia com a objectiu destruir del tot l'embarcació i no la tripulació, emparant-se en un memoràndum que els donaria cobertura legal. De totes maneres, Hegseth va assegurar dimarts que havia vist el primer atac dels EUA en temps real però que no havia vist els supervivents a l'aigua ni el segon atac letal, que va dir que s'havia dut a terme en "la boira de la guerra". Ara bé, va defensar l'acció del seu subordinat, a qui havia delegat la direcció de l'operació: "L'almirall Bradley va prendre la decisió correcta d'enfonsar finalment el vaixell i eliminar l'amenaça", va dir. Trump va fer pinya amb els seus homes, però va assegurar que no s'havia assabentat del segon atac i que si ho hagués sabut no hauria volgut que es produís.

El que fa aquest cas diferent de la resta és que diversos experts asseguren que podria constituir un crim de guerra. Fins ara l'administració dels Estats Units ha justificat les execucions sumàries a alta mar argumentant que s'emmarquen en una "guerra" contra els càrtels de la droga, qualificats de grups armats. Sota aquest pretext, rebutjat per molts experts, consideren que les persones sospitoses de contraban de drogues són "combatents" i, per tant, objectius militars legítims. És a dir, que els poden eliminar sense detenir-los o jutjar-los prèviament, com si fossin al camp de batalla.

Però el segon atac del 2 de setembre podria escapar-se d'aquesta lògica legal que ha construït l'administració nord-americana. Matar nàufrags, encara que siguin enemics, és considerat un crim de guerra segons el dret internacional. "Aquest és l'únic atac que coneixem en què, fins i tot si acceptem la posició de l'administració segons la qual els Estats Units estan en un conflicte armat amb aquests càrtels de la droga, [l'atac] encara seria il·legal segons les lleis de conflicte armat, perquè els individus no estaven lluitant i eren nàufrags, i per tant mereixien protecció", argumentava Todd Huntley, director del programa de dret de seguretat nacional del Centre de Dret de la Universitat de Georgetown, en una entrevista a The New Yorker. Si es demostrés que els homicidis van ser il·legals es podrien presentar càrrecs per assassinats o crims de guerra contra líders militars o civils, que podrien arribar a ser processats.

Primera denúncia formal

Paral·lelament, aquesta setmana la família d'un home colombià que va ser assassinat en un dels bombardejos dels Estats Units ha denunciat l'atac a la Comissió Interamericana de Drets Humans. La denúncia, efectuada dimarts per l'advocat de drets humans Dan Kovalik, al·lega que el pescador colombià Alejandro Carranza va morir quan els Estats Units van atacar el seu vaixell davant la costa de Colòmbia el 15 de setembre. L'atac, segons l'advocat, és un assassinat extrajudicial en violació dels drets humans de Carranza. Pete Hegseth apareix com a presumpte autor de l'ordre, i es considera que va ser "responsable d'ordenar el bombardeig de vaixells com els d'Alejandro Carranza Medina i l'assassinat de tots els que hi eren". Kovalik també afirma que la conducta del secretari de Guerra va ser ratificada pel president dels Estats Units.

Trump va afirmar que l'atac del 15 de setembre havia matat tres "narcoterroristes de Veneçuela" que transportaven drogues als Estats Units. Però Kovalik sosté que Carranza, un ciutadà colombià, només estava pescant marlí i tonyina quan va morir en l'atac: "Això és el que feia. Era la seva professió i la seva vocació".