L'objectiu de Trump: foragitar la Xina de l'Amèrica Llatina

Washington"Cooperar sí, però sense sotmetre'ns". La presidenta mexicana, Claudia Sheinbaum, no fa més que repetir aquesta frase mentre navega les erràtiques exigències de Donald Trump. L’afirmació entronca amb la memòria col·lectiva llatinoamericana i amb un temor que l'administració estatunidenca ha revifat ara amb la seva guerra contra el narco: Washington vol recuperar el pati del darrere. La promesa del secretari d'Estat, Marco Rubio, de dur a terme noves accions militars similars a l'atac de dimarts contra una embarcació que suposadament transportava droga al mar del Carib obre una nova fase en la campanya de la Casa Blanca per "recuperar l'hegemonia dels Estats Units a l'hemisferi", segons alerta Manuel Balcázar, investigador del Centre d'Estudis sobre Seguretat, Intel·ligència i Governança.

En la nova guerra contra les drogues de l'administració Trump hi ha molta més geopolítica que narcòtics. L'ús de l'amenaça militar és una expressió més de la doctrina Monroe que ha reeditat el president nord-americà. Trump considera prioritari en la política exterior dels Estats Units controlar determinades regions per garantir la seguretat del país. Ja sigui un control militar o econòmic. En el cas de l'Amèrica Llatina, Washington la veu com una àrea d'influència natural.

"És una diplomàcia recarregada, en què el secretari d'Estat utilitza la pressió militar per aconseguir una alineació amb l'agenda econòmica dels Estats Units i que passa necessàriament per acotar la creixent presència de la Xina en molts països llatinoamericans. No només portuària, sinó en molts altres sectors com l'automobilístic", apunta el politòleg. L'exdirector del Diàleg Interamericà i professor de Georgetown, Michael Shifter, assegura que Trump "ho utilitzarà com a tàctica de pressió", però a diferència de la política del pati del darrere del segle XX, "és molt poc probable que intenti un canvi de règim en aquests països".

A l'inici de mandat, Trump ja va deixar clares les seves intencions quan va expressar la seva voluntat d'annexionar-se al canal de Panamà davant la creixent influència de les empreses xineses sobre la infraestructura. "Van fer pressió diplomàtica perquè els xinesos deixessin d'influir en el canal amb el projecte de la Ruta de la Seda", assenyala Balcázar. Tot i que l'atac militar de dimarts va suposar un punt d'inflexió i una escalada sense precedents en les tensions amb Veneçuela, Mèxic ja fa temps que conviu amb la política del pal econòmic i del pal militar, en lloc del pal i la pastanaga. Només arribar al poder, el president estatunidenc va desplegar milers de soldats a la frontera sud, mentre redactava els aranzels del 25% per a Mèxic que, de moment, estan congelats fins a l'octubre.

L'escalada actual amb Veneçuela és un missatge indirecte a tota la regió i no és casual. Irònicament, per poder complir amb les promeses de campanya, apunta Shifter, Trump també depèn dels governs llatinoamericans. "Per a Trump, els principals temes són la seguretat, les drogues i la Xina, i tots tres són rellevants a l'Amèrica Llatina. L’interès renovat a la regió s’explica en termes de política interna. Intentar mantenir satisfets els seus votants projectant força i poder a la zona, dominant i intimidant països més petits i vulnerables", afegeix Michael Shifter.

L'ordre executiva en què es reetiquetaven els càrtels com a organitzacions terroristes va ser signada al gener, però no ha sigut fins ara que el president l'ha fet servir. Els tempos no són casuals. "Per fer realitat la seva agenda, si parlem de frenar la immigració, Trump necessita recuperar l'hegemonia sobre les capacitats econòmiques, polítiques i socials de l'hemisferi. Dins dels Estats Units ja no pot anar molt més enllà: ha desplegat la Guàrdia Nacional en algunes ciutats i està escalant les batudes d'immigració. Ara vol replicar aquesta dinàmica cap a l'exterior amb la projecció de força militar i l'amenaça de fer-la servir, encara que per justificar l'atac de dimarts, el dret internacional s'haurà d'estirar molt", destaca Balcázar.

La jurista especialitzada en dret internacional Mary Ellen O'Connell és categòrica sobre l'atac de dimarts: "El que van fer els Estats Units va ser il·legal. No existeix cap dret legal per fer servir la força, i molt menys un atac amb míssils contra persones sospitoses de delictes". L'experta ho considera un precedent molt perillós. "He estat professora de dret internacional durant gairebé 40 anys i mai he vist aquest terme de narcoterroristes. No existeixen narcoterroristes en el dret internacional", afegeix. Sobre l'anunci dels Estats Units de noves accions militars en el futur, Shifter ho té clar: creu que cal "prendre seriosament les amenaces de Trump".