Trump canvia el nom del departament de Defensa a departament de Guerra
El president dels Estats Units justifica el canvi perquè representa millor els valors del seu govern
WashingtonLes flexions orwellianes dels conceptes s'acumulen sota el govern de Donald Trump. El president que assegura que es mereix el premi Nobel de la pau –i que remuga que mai l'hi donaran– ha rebatejat aquest divendres el departament de Defensa com a departament de Guerra. El nom concorda amb el nou lema trumpià de "Pau a través de la força", que recorda molt a l'afirmació de 1984 "Pau és Guerra". La decisió del canvi, segons el president, és alinear la missió de les forces armades posant fi al nom que s'ha fet servir des del final de la Segona Guerra Mundial. Fa setmanes que Trump ha estat anunciant aquest canvi sota l'argumentació que el terme defensa és massa correcte i que "departament de Guerra" sona millor.
"Criarem guerrers, no només defensors", ha celebrat el secretari de Defensa, Pete Hegseth, que estava al costat de Trump al Despatx Oval al moment de la signatura de l'ordre executiva. El republicà ha argumentat el canvi recordant "l'èxit" del bombardeig contra les instal·lacions nuclears de l'Iran. "Vam guanyar la Primera Guerra Mundial, vam guanyar la Segona Guerra Mundial. Vam guanyar-ho tot abans i entremig. I després vam decidir tornar-nos “woke” i vam canviar el nom a departament de Defensa", ha dit Trump. Tot i que el terme no existia a finals dels quaranta quan el Congrés va decidir posar el nom de departament de Defensa, ara el president considera que el país es va tornar woke llavors.
Originalment, el departament de Defensa era el departament de Guerra. El va crear George Washington el 1789 poc després que la Constitució fos ratificada i ell esdevingués president. No va ser fins després de la Segona Guerra Mundial, quan es va canviar el nom a departament de Defensa a través de la llei de seguretat nacional del 1947. Dos anys després que el president Harry Truman signés la norma, el Congrés va aprovar una modificació en què rebatejava l'Establiment Nacional Militar com a departament de Defensa. Per això, com tantes altres ordres executives que ha signat Trump, no està del tot clar que realment el republicà tingui poders per tornar a canviar el nom.
Una de les raons que donava Trump aquests dies per justificar el canvi de nom és per recuperar l'esperit dels Estats Units que van guanyar les dues guerres mundials. “Tenim una història de victòries increïble quan era el departament de Guerra”, va dir el president a l'agost, quan va plantejar per primer cop la idea. “La defensa és massa defensiva –va afegir–. I volem ser defensius, però també volem ser ofensius si cal.”
Sota el nom del departament de Guerra, els EUA també ha viscut la guerra civil, i les guerres contra Espanya, Anglaterra i les Filipines. El departament de Guerra també va ser testimoni de la invasió estatunidenca a Mèxic, quan es van annexionar la meitat nord del país, incloent-hi els territoris que ara ocupen Califòrnia, Texas i Nou Mèxic. Que ara Trump recuperi aquest nom, enmig del fantasma d'una possible intervenció militar a Llatinoamèrica sota el pretext de la guerra contra el narco, segurament farà esborronar Mèxic. L'autorització secreta perquè el Pentàgon pogués intervenir en territori estranger per combatre el tràfic de drogues va desenterrar de la memòria mexicana l'imaginari de la guerra amb els Estats Units.
Tot i que Trump va prometre treure els Estats Units dels grans conflictes internacionals, les seves aspiracions expansionistes sobre Groenlàndia i el canal de Panamà apunten en una altra direcció, com també el desplegament d'una flotilla amb més de 4.500 marines al límit de les aigües territorials de Veneçuela. La nova administració sembla disposada a convertir la seva guerra contra el narco –on ha requalificat determinats càrtels com a organitzacions terroristes– en una eina de pressió encoberta sobre els governs llatinoamericans perquè s'alineïn amb la seva agenda. És el mateix esquema que ja ha estat seguint amb els aranzels. De la pressió econòmica a la militar.
Dimecres, després que l'exèrcit matés onze persones que anaven a bord d'una suposada narcollanxa que havia sortit de Veneçuela, Rubio va afirmar que hi hauria més atacs com aquest per combatre el narco. Aquest divendres el Pentàgon ha denunciat que dos avions caça F-16 han sobrevolat un destructor de la marina nord-americana, el USS Jason Dunham, un dels vaixells de guerra que formen part de la flotilla desplegada davant les aigües veneçolanes. "Avui dos avions militars del règim de Maduro han volat a prop d'un vaixell de l'armada dels Estats Units en aigües internacionals", recollia un comunicat, que qualificava el moviment d'"altament provocador".
La Casa Blanca ha emès un avís contundent a Caracas que recomanava al "càrtel que dirigeix Veneçuela" que no faci res per "obstruir, dissuadir o interferir en les operacions antinarcòtiques i antiterroristes dutes a terme per l'exèrcit dels Estats Units". Poc després ha ordenat el desplegament de deu avions de combat F-35 a un aeròdrom de Puerto Rico per dur a terme operacions contra els càrtels de la droga, segons fonts de l'agència Reuters.
Més enllà dels dubtes legals que planteja l'ordre executiva, també hi ha els costos. Els canvis de noms oficials no són barats i el rètol de departament de Defensa està present a centenars d'instal·lacions i edificis. Per no parlar dels segells a documents i publicacions de tots els serveis militars. Durant l'administració de l'expresident Joe Biden, canviar el nom de les instal·lacions militars que honoraven els confederats de l'època de la Guerra Civil va costar més de 60 milions de dòlars.
