Els EUA s'emparen en la lluita contra el narco per justificar futures accions militars a l'Amèrica Llatina

WashingtonEl secretari de Defensa, Pete Hegseth, ha advertit aquest dimecres que hi haurà més accions similars a l'atac de dimarts contra una llanxa que sortia de Veneçuela i que, presumptament, transportava droga. “Tothom que trafiqui en aquestes aigües i que sapiguem que és un narcoterrorista designat afrontarà el mateix destí”, ha dit Hegseth en declaracions a la cadena Fox. Més tard, des de Mèxic, el secretari d'Estat, Marco Rubio, ha repetit el mateix missatge i ha afirmat que atacs com aquest "tornaran a repetir-se". El cap de la diplomàcia assegura que això és només el principi d'una operació més gran a la regió.

La cantarella per justificar una campanya militar sostinguda a l'Amèrica Llatina sota el pretext de la lluita contra el narcotràfic sembla entonar les mateixes notes que les justificacions de principis del 2000 en la lluita contra el terrorisme.

“Tenim recursos a l’aire, recursos a l’aigua, recursos en vaixells perquè aquesta és una missió extremadament seriosa per a nosaltres, i no s’aturarà només amb aquest atac”, ha afegit el secretari de Defensa, que encara no ha donat més detalls sobre les onze persones que va matar ahir l'exèrcit estatunidenc. Tant Rubio com el president, Donald Trump, van assegurar que tenien informació que confirmava que es tractava de membres de la banda criminal El Tren de Aragua i que estaven transportant droga cap als EUA.

Mentrestant, el govern de Veneçuela nega els fets. El ministre d'Interior del país, Diosdado Cabello, ha assegurat que les autoritats de Washington "s'han inventat" el presumpte atac en una embarcació que transportava drogues en el marc de l'estratègia de "sempre", amb l'objectiu de propiciar "un canvi de règim a Veneçuela" i fer que el país "surti de la revolució bolivariana a través de mentides". Per a Cabello, encara queden molts interrogants oberts sobre el suposat atac: "No està clar", ha assegurat.

El president Nicolás Maduro considera que el desplegament militar al mar del Carib és una "embestida" per part dels Estats Units, i sosté que Veneçuela seguirà "dempeus" i amb la "fe infrangible en la victòria". "Avui l'imperialisme llança una envestida nova, no és la primera ni l'última, només una altra envestida, i Veneçuela està dreta, i els dic (que) Veneçuela seguirà dempeus, amb serenitat, amb fermesa, amb fe indestructible en la victòria i en pau", va dir dimecres a la nit a la televisió estatal.

Falta de detalls

Més enllà de la versió dels estatunidencs no s'ha pogut esclarir ni la nacionalitat dels individus ni si realment pertanyien a El Tren de Aragua. La primavera passada, després d'una llarga batalla judicial, el govern estatunidenc va reconèixer que havia deportat per "error" el salvadorenc Kilmar Ábrego García, a qui també acusaven de pertànyer a una banda criminal.

Hegseth tampoc ha donat més detalls de quins mitjans es van fer servir per realitzar l'atac i va dir que es tractava d'informació classificada. No se sap si l’embarcació va ser destruïda amb un dron, un míssil o quin tipus de projectil es va disparar. El Pentàgon no ha fet públics els detalls sobre la tripulació ni per què va decidir matar els ocupants. Trump s'ha limitat a respondre aquest dimecres des del Despatx Oval que la nau portava "molta droga".

El govern dels Estats Units encara no s'ha acollit públicament a cap llei per defensar l'operació militar, ni tan sols ha dit quines drogues hi havia a bord que justifiquessin l'acció. L'únic codi en què sembla estar emparant-se el govern estatunidenc per justificar aquesta campanya militar és l'ordre executiva que Trump va firmar el 20 de gener passat en què designava tot un seguit de càrtels (inclosos els veneçolans El Tren de Aragua, El Cartel de los Soles i els salvadorencs MS-13) com a organitzacions terroristes. La signatura del decret va fer saltar les alarmes perquè al requalificar els narcotraficants com a terroristes s'obria la porta a accions militars fora del territori estatunidenc en favor de la lluita contra el terror. El mes de juliol passat Trump va signar una ordre secreta que autoritza el Pentàgon a mobilitzar soldats per lluitar contra els narcos.

A diferència de l'atac contra l'Iran, en el qual Trump va citar una autoritat per poder dur a terme l'acció, l'administració no ha dit quin poder ha invocat per prendre l'acció. En la publicació que el president estatunidenc va compartir ahir a xarxes i en la qual es veia la gravació de l'atac, Trump va fer notar que l'acció havia estat en "aigües internacionals".

El mes d'agost passat els Estats Units ja van començar el seu setge contra el règim de Nicolás Maduro desplegant una flotilla amb més de 4.500 marines al límit de les aigües territorials de Veneçuela. “L'única persona que hauria de preocupar-se és Nicolás Maduro, que és, efectivament, un cap d’un estat narcotraficant”, ha dit Hegseth. A Caracas la tensió no ha fet més que augmentar. Tot i que Maduro manté perfil baix, el ministre de Comunicació veneçolà, Freddy Ñáñez, ha suggerit en una publicació a xarxes que el vídeo de l'atac havia estat creat amb intel·ligència artificial.

Rubio defensa anar més enllà

L'escalada sense precedents contra Veneçuela també coincideix amb el tour que Rubio per l'Amèrica Llatina. Aquest dimecres s'ha reunit amb la presidenta mexicana, Claudia Sheinbaum, que també està sortejant les erràtiques exigències del govern de Trump perquè posi fi al tràfic de drogues. Ha sigut en la reunió on ha defensat l'operació contra l'embarcació. El secretari d'Estat ha argumentat que els anteriors esforços per interceptar operacions del narcotràfic a l'Amèrica Llatina no han funcionat, i per això calen accions més dures. “Els aturarà que els facis explotar, que te'n desfacis”, ha dit. I ha afegit que "el president té dret a eliminar aquest tipus d'amenaces".

També plana la por a una possible intervenció militar en territori mexicà, especialment quan a l'altra banda de la frontera els EUA tenen desplegats des del gener milers de tropes per frenar la immigració i l'entrada de droga. Quan a l'agost es va saber l'autorització secreta al Pentàgon, Sheinbaum va haver de sortir a calmar la població i assegurar que no hi hauria cap intervenció militar.

La presidenta mexicana s'ha esforçat a remarcar que ella cooperarà amb el govern de Trump, però que no s'hi sotmetrà. Es tracta d'un equilibri molt delicat enmig de les pressions aranzelàries i la realitat mexicana, en el qual el narco té molt de poder i és fàcil que una confrontació directa es converteixi en un polvorí. Només cal recordar el Culiacanazo del 2019, quan el càrtel de Sinaloa pràcticament va sotmetre a setge la ciutat de Culiacán (a Sinaloa) arran de la detenció d'Ovidio Guzmán, un dels líders de Los Chapitos i fill de Joaquín Guzmán, conegut com El Chapo.

En un exemple més recent de la complexa realitat mexicana, hi ha les declaracions d'Ismael Zambada García –conegut com El Mayo– que durant la seva declaració de culpabilitat va dir que havia operat lliurement a Mèxic gràcies a anys de suborns a polítics, policies i militars. Una advocada de l'anterior govern del PRI explicava a aquesta periodista que una de les grans traves per posar fi al narco a Mèxic és el fet de tenir de veí el consumidor més gran de droga.