Trump vol augmentar un 40% la despesa militar dels EUA en plena guerra contra l'Iran

WashingtonDesprés d'adreçar-se a la nació per demanar més temps i paciència per acabar la guerra contra l'Iran, Donald Trump mira ara al Congrés per demanar més diners. La Casa Blanca ha presentat aquest divendres un pressupost per gastar 1,5 bilions de dòlars en defensa el 2027. Si s'aprova, es tractaria de la partida més alta de la història moderna, amb un augment del 40% respecte als comptes d'aquest any. Tot i que el paquet no està directament vinculat amb el conflicte a l'Orient Mitjà, coincideix amb el primer mes de guerra. Es calcula que només les primeres 100 hores de campanya –que va començar el 28 de febrer– Washington havia gastat un mínim de 3.700 milions de dòlars, és a dir, uns 888 milions de dòlars cada dia.

La previsió del govern republicà seria compensar l'increment amb una retallada de 73.000 milions de dòlars, que implicaria eliminar alguns programes sobre temes com el canvi climàtic, el servei meteorològic, l'habitatge i l'educació. Trump va tornar a la Casa Blanca amb la promesa de l'America first i prioritzar els estatunidencs, però ara vol desinvertir en ajudes per als seus ciutadans i dedicar-les a conflictes exteriors.

Els dies previs a presentar el pressupost, Trump ja havia comentat als seus assessors en un dinar privat la necessitat de convertir la despesa militar en una prioritat nacional. Encara que fos a expenses de programes socials com el Medicaid i Medicare, destinats a ajudar a pagar l'assegurança mèdica. "No ens podem ocupar de les llars d’infants, Medicaid, Medicare i totes aquestes qüestions individuals. Ho poden fer a escala estatal. Som un país gran [...] Estem lliurant guerres. No podem ocupar-nos de les llars d'infants", va dir el president. Les declaracions fetes durant la trobada les va compartir la Casa Blanca per error al seu canal de YouTube i que després va eliminar.

El president ja ha desmantellat bona part de l'agència d'emergències meteorològiques, la FEMA, i ha provocat neguit pel que fa a la capacitat del país de prevenir futurs desastres meteorològics. El 2025 va estar marcat per les inundacions mortals de Texas amb almenys 119 morts i més de 160 desapareguts. D'altra banda, el president ja ha reduït bona part dels programes d'ajudes socials del departament d'Educació.

Pel que fa a l'habitatge, una de les poques mesures que ha aplicat Trump per intentar solucionar la crisi que pateixen els estatunidencs és aprovar un decret llei que prohibeix que els gegants de Wall Street comprin edificis per llogar-los. Ara bé, deixa un buit legal que sí que els permet construir habitatge per dedicar-lo a lloguer. En els darrers anys als EUA s'ha vist com les grans firmes de capital privat com Blackstone ja havien deixat d'apostar per la compra d'edificis i s'havien passat directament a la construcció amb finalitat de lloguer.

Retallada de programes socials

La retallada de programes socials per incrementar la despesa de defensa per a l'any fiscal 2027 se sumaria també a la sagnia que va provocar Trump l'any passat amb la seva Big Beautiful Bill. Es calcula que aquesta llei fiscal deixarà més d'11 milions d'estatunidencs sense cobertura mèdica per al 2034. Com que el president volia prorrogar les rebaixes d'impostos per a les empreses que va aprovar durant el seu primer mandat, havia de retallar d'algun lloc. I per això va retallar aproximadament un bilió de dòlars del Medicaid –un dels programes per poder rebre assistència mèdica en un país sense sistema de salut pública– i va reduir les ajudes alimentàries per als més vulnerables.

La One Big Beautiful Bill ja preveia augmentar el deute públic en més de 3,3 bilions de dòlars, i, ara, el pressupost de defensa que ha presentat Trump amenaça amb inflar-lo encara més. Per no parlar de com el dèficit que ha creat el primer mes de guerra també impactarà en el deute del país. Una de les altres promeses de campanya del republicà era reduir el deute públic dels Estats Units, i sota aquesta suposada premissa Trump va deixar que Elon Musk passés la motoserra per les agències federals els primers mesos de govern. Una onada d'acomiadaments que també van servir per purgar el funcionariat.

Hegseth destitueix el cap de l'Estat Major de l'exèrcit

La purga, però, ha continuat. Dijous, el Pentàgon va confirmar que el secretari de Defensa, Pete Hegseth, havia acomiadat el cap de l’Estat Major de l’Exèrcit dels Estats Units, Randy George. La destitució es produeix en un moment en què la guerra de l'Iran ja s'ha allargat més del previst i en el que ja s'han desplegat tropes especialitzades en operacions terrestres a la regió. Malgrat que fer rodar caps és costum sota les presidències de Trump, destituir el cap d'una branca militar en temps de guerra és un fet poc habitual.

George se suma a la llista de cessaments liderats per Trump i Hegseth dins de l'esquelet militar. Fa un any el president i el seu secretari de Defensa ja van fer caure el general de les forces aèries Charles Q. Brown, que també era el cap de l'estat major conjunt; l'almirallessa Lisa Franchetti, la primera dona a dirigir la marina; el general James C. Slife, vicepresident de les forces aèries; així com els principals assessors jurídics de l'exèrcit de terra, la marina i les forces aèries. A les destitucions també s'hi han de sumar les renúncies: enmig de les execucions extrajudicials contra suposades narcollanxes al mar Carib, l'almirall Alvin Holsey va dimitir com a cap del Comandament Sud (SOUTHCOM). Holsey feia poc més d'un any que havia assumit el càrrec.