"Ni durant la pandèmia estava tan buit": una Setmana Santa sense fidels a Jerusalem

JerusalemLa Ciutat Vella de Jerusalem té aquests dies una banda sonora inusual: no són les campanes ni el murmuri dels pelegrins, sinó les sirenes. La Setmana Santa ha arribat esmorteïda, gairebé en silenci, en una ciutat travessada per la guerra contra l’Iran i per unes restriccions que han alterat profundament la celebració d’una de les festivitats més importants del calendari cristià.

Pels carrers estrets del barri cristià, al nord-oest de la ciutat, habitualment plens de grups que segueixen les estacions del viacrucis i s’apleguen per assistir a les misses, avui només hi passen alguns veïns a pas ràpid. Les persianes de moltes botigues amb records religiosos com creus de fusta, rosaris i icones estan abaixades. “Normalment, ara tindríem gent d'arreu del món”, explica el Joseph, propietari d’una petita botiga de ceràmica. “Per Setmana Santa és quan hi ha més feina. Però aquest any… no hi ha gairebé ningú”, lamenta.

A pocs carrers, al barri armeni, el silenci és encara més dens. “Feia anys que no veia res igual”, diu la Mariam, una veïna que surt a comprar. “Ni tan sols durant la pandèmia es va buidar tant. Ara la gent té por i també està cansada de tanta presència policial”.

Des del 6 de març, en el context del conflicte bèl·lic, les autoritats israelianes han imposat restriccions dures i han tancat els principals llocs sants, com el complex de la mesquita d’Al-Aqsa, el mur de les Lamentacions i el Sant Sepulcre. La Setmana Santa es viu, així, sense grups de pelegrins ni processons i amb una imatge que diumenge va fer la volta al món, la del patriarca llatí de Jerusalem, Pierbattista Pizzaballa, sense poder accedir a la basílica del Sant Sepulcre.

Davant l’allau de crítiques, l’oficina del primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, va assegurar que havia ordenat permetre l’entrada immediata del patriarca al temple i que les mesures imposades són per la necessitat de “protegir els fidels de totes les religions” davant l’amenaça de míssils iranians. Segons el govern i la policia, la Ciutat Vella és una “zona complexa” on l’accés de vehicles d’emergència és limitat, cosa que podria posar en risc vides en cas d’atac.

La seguretat com a excusa

Malgrat aquesta justificació, una part important de la comunitat cristiana interpreta les restriccions de la Setmana Santa com una mostra més de control sobre Jerusalem Est, la part de la ciutat ocupada per Israel des del 1967, un fet considerat il·legal segons el Tribunal Internacional de Justícia.

“Cal entendre el context: Israel, sobretot en els últims anys, ha fet tot el possible per aïllar Jerusalem de la resta de Cisjordània”, explica a l’ARA l’analista i politòleg palestí Xavier Abu Eid. “La possibilitat de mantenir les tradicions cristianes depèn de l’accés dels palestins als llocs sagrats, és a dir, que els palestins de la resta de Cisjordània puguin entrar a Jerusalem Est, i aquest accés està cada vegada més restringit”, afegeix.

Segons ell, la guerra és només l’última justificació: “Tornem a estar segrestats amb l’excusa de la seguretat. Els permisos d’accés es donen de manera arbitrària: potser autoritzen el marit, però no la dona o tots els fills”. També alerta que l’augment dels atacs de colons a Cisjordània fa que molta gent prefereixi no desplaçar-se fins a Jerusalem per evitar riscos.

En la mateixa línia, Yusef Daher, el coordinador de l’organització que reuneix les esglésies a la ciutat, Jerusalem Liaison Office of the World Council of Churches, és contundent: “La seguretat és sempre l’excusa". "Però en el fons sabem que és una qüestió política, basada en una lògica que vol fer de Jerusalem una ciutat exclusivament jueva, amb molt poca connexió, llibertat o igualtat per als altres”, afegeix.

Celebracions sota mínims

Després de l’incident de diumenge, les celebracions es mantindran, però sota mínims. “La litúrgia de la Setmana Santa es farà a porta tancada, sense públic, només amb la comunitat local i uns pocs participants”, va explicar Pizzaballa dimarts en una roda de premsa als mitjans.

En un any normal, la ciutat viu aquests dies amb intensitat: el Dijous Sant al Sant Sepulcre, amb el ritual del rentament de peus; el Divendres Sant, amb milers de pelegrins recorrent el viacrucis, i el Diumenge de Resurrecció, amb esglésies plenes a vessar. Enguany, però, el Sant Sepulcre roman tancat al públic i cada església està adaptant els actes, seguint les directrius de seguretat del govern israelià, que imposa una limitació de 50 persones sempre que hi hagi un refugi a prop. Davant d’aquesta limitació d’aforament, les celebracions més importants es retransmeten en línia.

“L’ambient és molt depriment, no hi ha cap sensació de festa”, afegeix Daher. “Amb aquesta guerra i després de dos anys d’ofensiva a Gaza, l’economia està enfonsada i els cristians palestins, que depenen del turisme, pateixen especialment. Ens sentim aixafats per un govern d’extrema dreta, sense cap esperança real que això s’aturi”, lamenta.

Al carrer, la sensació és compartida. “Volíem viure la Setmana Santa a Jerusalem, però la ciutat està molt diferent… més trista”, expliquen la Maria i el Luca, una parella d’italians davant de la basílica del Sant Sepulcre. “Hi hem entrat més cops, és impressionant, però aquest any la sensació és agredolça”.