'Top Gun', Nintendo i Bob Esponja: la Casa Blanca ensenya la guerra de l'Iran com un videojoc

Barcelona"Hi ha mètode en la seva bogeria", diu Poloni, conseller del rei, referint-se a Hamlet. En l'obra de Shakespeare, Hamlet fingeix estar boig. Però només ho fa veure per guanyar temps i preparar la venjança contra l'assassí del seu pare. Amb aquesta metàfora, el professor en comunicació de la Universitat Pompeu Fabra Christopher Tulloch defineix l'estratègia comunicativa de Donald Trump, també amb la guerra de l'Iran. Durant les últimes setmanes, el compte oficial de la Casa Blanca ha compartit diversos vídeos a les xarxes que fan referència a videojocs com Call of Duty o Wii Sports de Nintendo. I amb talls de pel·lícules com Braveheart, Superman o Top Gun. Escenes frenètiques que es barregen amb imatges desclassificades d'atacs sobre instal·lacions iranianes.

Es presenta amb estètica de mem: en un vídeo, un ninot colpeja amb un bat una pilota de beisbol que sembla que impacti contra instal·lacions militars iranianes. En un altre, el personatge Bob Esponja celebra un atac militar dient: "Volen veure'm fer-ho un altre cop?". "+100 punts!", celebra una veu després de l'impacte d'un projectil. Aquests vídeos, dissenyats per convertir-se en mems provocadors, acaben tenint un ressò molt important, amplificat pels algoritmes i la xarxa de seguidors de Trump.

Aquesta estètica de videojoc planteja la guerra com una cosa neta i asèptica, que no fa por perquè s'assembla a referents de la cultura pop. "Busca una guerra amb una estètica de videojoc que es pugui fer des del sofà —relata Tulloch—. Vol que tinguis l’experiència d’estar en un tiroteig. Sembla violent, però en realitat no sabem res sobre on cauen els míssils". D'aquesta manera, aconsegueix amagar la violència real. Els objectius iranians són només explosions exitoses contra un enemic invisible, sense rastre d'imatges reals dels atacs a centres mèdics o escoles, en què moren persones.

De la sobrietat a la saturació

L'època Biden, marcada per la sobrietat, la formalitat i el decòrum, ha quedat enterrada per una voràgine de saturació informativa. Les dades han estat substituïdes per declaracions contradictòries; els comunicats de premsa, per missatges de Truth Social, la xarxa social de Trump, i les prudents rodes de premsa diàries, per declaracions a peu dret davant del lavabo de l'Air Force One o per muntatges de vídeos amb IA. Però darrere d'aquest caos aparent hi ha un objectiu.

La portaveu de la Casa Blanca, Karoline Leavitt, el recollia en una intervenció recent. Un periodista li va preguntar per la gran presència mediàtica del president, que estava concedint entrevistes a tort i a dret. "No teniu por que la gent s'esgoti de tant sentir-lo?", va preguntar. "Aquest és el pla", va respondre Leavitt. En comptes d’interpretar la saturació com una cosa negativa, explica Tulloch, "és justament el que busquen: acaparar tot l'espai i l’espectre informatiu en el suport i la plataforma que sigui". Això desactiva el debat públic i genera una sensació d'imprevisibilitat. "Els analistes no s'atreveixen a treure la bola de vidre; Trump és capaç de llançar-la per la finestra", sosté Tulloch.

A través d'aquests codis, la Casa Blanca aconsegueix connectar amb un públic jove, majoritàriament masculí, que habita en aquests entorns digitals. "Els assessors de Trump saben molt bé com s’informen els joves d'avui. Això explica l'ús dels videojocs i aquest toc d'humor negre", apunta Tulloch. L'analista subratlla que Trump s'ha erigit en el "president del domini de les xarxes" practicant una comunicació tan directa que trenca qualsevol protocol diplomàtic: el missatge arriba de "mòbil a mòbil" sense filtres institucionals.

Tanmateix, aquest caos comunicatiu ha topat en més d'una ocasió amb la realitat legal, que ha obligat l'administració nord-americana a rectificar. L'empresa de Pokémon va denunciar que no havia autoritzat el govern dels EUA a apropiar-se de la seva identitat visual, després que pengessin el lema "Make America great again" en un muntatge que emulava les lletres del joc. Un altre dels vídeos polèmics barrejava imatges d'atacs a l'Iran amb fotogrames del videojoc bèl·lic Call of Duty. El van acabar retirant, però un cop ja l'havien vist més de 50 milions de persones. Fins i tot personalitats de Hollywood han alçat la veu: l'actor Ben Stiller va exigir la retirada d'una imatge seva extreta del film Tropic Thunder, amb l'argument que "la guerra no és cap pel·lícula" i dient que no volia formar part de cap "màquina de propaganda".

Més enllà del copyright, l'estratègia comunicativa planteja problemes morals. Nick Robinson, especialista en política i videojocs de la Universitat de Leeds, advertia a la ràdio LBC que aquesta narrativa alimenta "el mite de la guerra clínica" que banalitza el conflicte. Segons Robinson, "no només es presenta [la guerra] com una forma d'entreteniment i viola els drets de propietat intel·lectual", sinó que també que amaga la realitat d'uns atacs que són més generalitzats del que sembla. En aquest sentit, Tulloch recorda que l'administració nord-americana tem el mateix que a les guerres de l'Iraq o l'Afganistan: "El moment en què un avió torni ple de taüts nord-americans". Amb un 56% dels nord-americans en contra de la guerra, segons les enquestes més recents, l'allau de vídeos és un intent de fabricar una popularitat que la política no genera.

Una percepció esbiaixada

Amb tot, hi ha qui tem que aquesta gamificació de la violència no sigui només façana, sinó la mateixa percepció del president. Segons va revelar la cadena nord-americana CBS, Trump rep cada matí un videoresum amb les imatges més impressionants dels bombardejos que les forces aèries dels Estats Units han llançat sobre l'Iran el dia anterior. Això, sumat als temors que es fa acompanyar d'analistes que no li porten mai la contrària, planteja dubtes sobre la capacitat del president per discernir la tragèdia humana d'un simple joc de poder.