Netanyahu i el bus de la línia 300

El 12 d’abril de 1984 quatre milicians palestins van segrestar un autobús israelià de la línia 300 amb 35 passatgers, la majoria colons jueus, a la Franja de Gaza. En l’operació de rescat va morir una soldada i dos dels quatre segrestadors. Els altres dos segrestadors van ser capturats amb vida i van ser executats poc després per agents dels serveis secrets del Shin Bet.

L’ordre d’execució la va donar Avraham Shalom, director del Shin Bet. En un primer moment les autoritats israelianes van prohibir als mitjans de comunicació difondre la notícia, però, violant la censura, el fotoperiodista Alex Levac, que continua actiu al diari Haaretz, va publicar la imatge dels dos segrestadors vius després de l’operació militar, és a dir, abans de la seva execució.

Hi va haver un escàndol i Avraham Shalom va dimitir. Finalment, es va obrir una investigació contra els sospitosos de decidir i participar en l’execució extrajudicial dels dos milicians, inclòs el primer ministre Yitshaq Xamir, però el president Haïm Herzog va detenir la investigació quan va amnistiar totes les persones implicades.

Aquella amnistia és avui un dels temes centrals que es discuteixen en relació amb els casos de corrupció del primer ministre Benjamin Netanyahu. Molts ho consideren un precedent adient. Defensen que l’actual president Isaac Herzog (fill de l’esmentat expresident Haïm Herzog) podria amnistiar Netanyahu fins i tot abans que sigui condemnat pel tribunal.

Aquesta setmana el departament d’Amnisties, que depèn de la presidència del país, ha contestat a una consulta del president Herzog dient que no procedeix el perdó, entre altres coses perquè Netanyahu no ha reconegut els presumptes delictes que ha comès i no s’ha penedit formalment, dos requisits que el departament considera imprescindibles.

El judici de Netanyahu es troba prou avançat. El primer ministre en tot moment ha dit que és innocent i, un cop més, l’opinió pública està dividida i polaritzada. Una part diu que Herzog l’ha d’amnistiar pels seus mèrits com a líder d’Israel, mentre que altres consideren que el judici ha de continuar perquè Netanyahu assegura que no és culpable i que no hi ha proves en contra seva. Si és així, el tribunal el declararà innocent i, per tant, no cal suspendre el judici, argumenten des de l’oposició.

Cal dir que Herzog i Netanyahu estan en sintonia. Un excol·laborador del president va recordar fa algunes setmanes que Herzog va ser elegit president d’Israel a la Knesset amb el suport de Netanyahu, i va afegir que prèviament, és a dir abans de la votació a la Knesset, Herzog es va comprometre expressament a ajudar Netanyahu des de la presidència si tenia l’oportunitat de fer-ho, com és el cas que ara ens ocupa.

En les últimes setmanes s’ha sabut que Netanyahu vol arribar a un acord amb Herzog perquè a canvi de la seva amnistia no hagi d’abandonar la vida política immediatament. Una opció que s’està posant sobre la taula implicaria permetre Netanyahu que es presenti només un cop més a les eleccions. Les pròximes eleccions han de ser abans de la tardor del 2026.

L’opinió del departament d’Amnisties és clara: no procedeix el perdó de Netanyahu. Però no és una opinió vinculant, de manera que Herzog pot decidir el que vulgui. La majoria dels israelians creuen que Herzog amnistiarà el primer ministre posant-li alguna petita limitació però sense retirar-lo de la vida política, almenys immediatament.