Trump dona permís al petrolier rus per trencar el bloqueig de Cuba: "No tindrà cap impacte, estan acabats"

MoscouDesprés de tres setmanes de travessia des del mar Bàltic, travessant l’oceà Atlàntic, fins a arribar al Carib, finalment el petrolier rus Anatoli Kolodkin podrà atracar en un port cubà i trencarà el bloqueig a què Donald Trump està sotmetent l’illa des del gener. “Si un país vol enviar petroli a Cuba ara mateix, no hi tinc cap problema, tant si és Rússia com altres països. No tindrà cap impacte, Cuba està acabada.”, ha dit el president dels Estats Units, a poques hores perquè l’embarcació arribi al seu destí. Els 730.000 barrils de cru que transporta el vaixell –unes 100.000 tones– es calcula que alleujaran la crisi de combustible de l’Havana durant un mes. Alhora, oferiran a Vladímir Putin una victòria geopolítica en la disputa amb Washington per les esferes d’influència.

El portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov, s’ha mostrat “satisfet” per la notícia, ha afirmat que és el “deure” del govern rus proporcionar assistència als amics cubans i ha avisat que ho continuarà fent. Peskov també ha admès que l’operació ha estat acordada amb la Casa Blanca. A diferència dels petroliers confiscats per la flota nord-americana durant el bloqueig de Veneçuela, que es van assaltar amb l’argument que navegaven sense bandera i estaven associats a sancions antiterroristes, l’embarcació cisterna russa és copropietat de l’estat rus. Segons els experts, els Estats Units tenen molt pocs mecanismes legals per interceptar el vaixell fora de les seves aigües territorials, i per això no faran res per evitar que amarri al port de Matanzas. A més, un enfrontament amb Rússia en ple conflicte a l’Orient Mitjà es podria traduir en encara més volatilitat als mercats energètics mundials.

D’ençà de la pujada dels preus dels hidrocarburs per l’atac a l’Iran, Trump ha aixecat parcialment les sancions contra el petroli rus i ha donat aire a Putin. Un aire que no és només econòmic, en forma de més ingressos per al pressupost estatal rus, sinó també geopolític. Per a Moscou, el trencament del bloqueig de Cuba és un cop de puny damunt la taula que li permet qüestionar el passeig triomfal en què el president nord-americà vol convertir el seu segon mandat. Si la detenció de Nicolás Maduro a Veneçuela, sense oposició i davant la impotència del Kremlin, semblava obrir el camí a la inevitable pèrdua de la influència russa a la regió, ara Putin pot contribuir a posar-hi fre temporalment.

Els bloguers de guerra russos també es fixen en la resistència de l’Iran com un factor que ha obligat Trump a ajornar la decisió de doblegar el règim cubà. Així, de retruc, l’assistència militar que, segons informes occidentals, el Kremlin està proporcionant a Teheran estaria ajudant a contenir els embats nord-americans contra els dos socis de Moscou. A més, els propagandistes celebren la singularitat de Rússia, l’únic país capaç de socórrer Cuba, mentre altres governs llatinoamericans i governs d’esquerra europeus no s’atreveixen a desafiar els aranzels imposats per Trump.

L’illa es troba en una situació crítica. La manca de gasolina i gasoil ha provocat grans apagades al país, la paràlisi gairebé total de l’economia i greus problemes per a la salut de les persones. Segons el govern cubà, més de 100.000 ciutadans, inclosos 11.000 nens, esperen als hospitals per ser operats a causa del bloqueig energètic, i també falten medicaments i aliments. La Xina ha lliurat un total de 30.000 tones d'arròs a Cuba com a ajuda humanitària des del gener, i Rússia assegura que el seu petroli entra també en la categoria d’ajuda humanitària.

Un soci a tocar dels Estats Units

Per a Putin, l’associació amb Cuba és encara més important que amb Veneçuela. El Kremlin s’ha convertit durant els últims 25 anys en els salvavides de l’illa enmig del bloqueig dels Estats Units. Sempre ha subministrat als cubans aliments, combustible i equipament mèdic, i han desenvolupat esquemes conjunts de suport financer per esquivar les sancions. A canvi, les empreses russes han pogut invertir en l’economia cubana i extreure’n matèries primeres, tots dos països han aprofundit en la cooperació en intel·ligència i, amb la invasió russa d’Ucraïna, milers de soldats cubans han combatut a les files del Kremlin.

Ara bé, malgrat els interessos de Rússia, l’arribada del seu petrolier a Cuba és només un èxit momentani. Trump està decidit a privar Moscou i Pequín d’un punt neuràlgic estratègic situat a una hora amb avió de Florida, i Marco Rubio vol convertir la caiguda del règim cubà, gairebé 70 anys després, en el llegat per a una futura candidatura presidencial. La incògnita és si Putin, amb les mans lligades per la guerra a Ucraïna, mostrarà la mateixa determinació que els seus rivals nord-americans per mirar d’influir en el destí de l’illa.