Per què Putin calla davant la captura de Maduro

Nova YorkAssegut en una cadira daurada al saló verd del Gran Palau del Kremlin, Nicolás Maduro, el líder de Veneçuela, es va girar cap al president rus, Vladímir V. Putin, i va parlar del futur brillant que els esperava plegats. "Veurem florir les relacions entre la gran Rússia, avui una potència capdavantera de la humanitat, i Veneçuela", va proclamar Maduro en aquella trobada, el maig passat. Vuit mesos després, Maduro és a uns 7.500 quilòmetres, en un centre federal de detenció massificat de Brooklyn, després d’haver estat extret de Caracas el 3 de gener en una operació militar nord-americana ordenada pel president Trump. Ha passat més d'una setmana i Putin no ha dit res.

Aquest silenci, que en part s’explica pel període tradicional de vacances d’Any Nou a Rússia, reflecteix també un patró que s’arrossega des de fa mesos: el Kremlin ha minimitzat accions dels Estats Units que abans haurien provocat la ira de Moscou. Putin ha anat amb peus de plom per no enfrontar-se a Washington mentre busca un desenllaç favorable a Ucraïna, encara que això impliqui quedar-se al marge en altres punts del món on abans hauria jugat fort.

L’exemple més recent va arribar dimecres, quan l’exèrcit dels EUA va confiscar un petrolier sancionat que havia adoptat bandera russa després de fugir de la Guàrdia Costanera nord-americana travessant l’Atlàntic. Rússia va reaccionar inicialment amb un comunicat de només tres paràgrafs del ministeri de Transports, una contenció excepcional per a un país que periòdicament ha arribat a amenaçar amb una guerra nuclear. Putin, un cop més, no va dir res.

"Té un únic objectiu: sortir guanyador a Ucraïna, i tota la resta queda subordinada a aquest objectiu", afirma Hanna Notte, directora del programa Euràsia del James Martin Center for Nonproliferation Studies. Tot i que Rússia hauria pogut complicar l’operació nord-americana per capturar Maduro a Veneçuela, explica Notte, això hauria comportat el risc d’una ruptura total amb Trump. "Tots els indicadors de la política exterior russa apunten ara mateix que Ucraïna està molt per sobre de qualsevol altra prioritat. Per quin motiu, doncs, hauria de donar un cop als americans i posar-se'ls en contra?", es pregunta.

Pèrdua d'influència

La reacció tèbia de Moscou pot ser estratègica, però Putin també té límits clars en el que pot fer, mentre Rússia afronta un debilitament del seu poder global i, fins i tot en els millors moments, no pot controlar del tot les dinàmiques internes dels seus estats autoritaris aliats. La pèrdua d’influència va començar amb la invasió a gran escala d’Ucraïna el 2022, que va erosionar el pes de Moscou en altres països exsoviètics de l’Àsia central, el Caucas i Moldàvia.

La tendència es va accelerar a finals del 2024 amb l’ensorrament del govern de Bashar al-Assad a Síria, que Putin havia intentat salvar durant una dècada amb una costosa intervenció militar russa. I ha continuat amb l’afirmació del poder nord-americà sobre Veneçuela –un soci clau de Rússia a l’Amèrica Llatina– i amb les protestes massives contra el govern que amenacen el règim afí al Kremlin a l’Iran.

L’any passat els líders d’Armènia i l’Azerbaidjan, dues repúbliques exsoviètiques que durant anys havien mirat cap a Moscou com a mediador dels seus conflictes, van viatjar a la Casa Blanca per signar un acord de pau sota els auspicis de Trump.

Ucraïna, un forat negre

"La guerra d’Ucraïna és un forat negre que devora els recursos de Rússia", explica Alexander Gabuev, director del Carnegie Russia Eurasia Center. "A mesura que el país es fa més resilient internament a la pressió occidental, també esdevé més feble com a actor global, perquè no disposa de tants recursos per projectar les seves ambicions".

Fins i tot si Rússia hagués volgut intervenir per defensar Caracas, afegeix Gabuev, Moscou no estava disposada a anar a la guerra a Veneçuela contra els Estats Units, una altra potència nuclear. Rússia no s'enfrontarà amb Trump per qüestions perifèriques si això posa en risc els seus objectius a Ucraïna.

Durant anys el Kremlin ha vist el món com un conjunt de regions en les quals les grans potències –com Rússia, la Xina i els Estats Units– haurien de tenir interessos privilegiats. En el primer mandat de Trump, responsables russos van arribar a oferir a Washington via lliure a Veneçuela a canvi de carta blanca a Ucraïna. Trump també veu un món amb esferes d’influència, i afirma que tant el Canadà com Groenlàndia haurien de formar part dels Estats Units i ara promet recentment "governar" Veneçuela, potser durant anys.

Trump, a més, té un poder considerable per influir en el resultat del conflicte a Ucraïna i, en general, a Europa. Tot i haver reduït el suport a Kíiv, els Estats Units continuen sent la força dominant en la seguretat europea i encara proporcionen a l’exèrcit ucraïnès informació d’intel·ligència i armament clau.

I ara, Groenlàndia

Després de la captura de Maduro, l’administració Trump ha revifat el debat sobre la possibilitat de prendre Groenlàndia a Dinamarca, i posa en risc el futur de l’OTAN, creada el 1949 després de la Segona Guerra Mundial com un baluard europeu liderat pels EUA contra la influència de Moscou. "Si Trump complís de debò la invasió de Groenlàndia i la prengués militarment, l’OTAN s’hauria acabat, i això seria òbviament fantàstic per als russos", diu Notte. Putin fa anys que intenta dividir els Estats Units dels seus aliats històrics a l’aliança. Una fractura així donaria a Rússia més poder a Europa, on el Kremlin ha buscat durant molt de temps recuperar influència després de perdre-la en gran part del continent arran de la caiguda de la Unió Soviètica.

Enmig de les converses liderades pels EUA per posar fi a la guerra d’Ucraïna, el Regne Unit i França han acordat aquests dies enviar contingents de tropes al país en cas d’un acord de pau per dissuadir una nova invasió russa, una iniciativa que Moscou va rebutjar ràpidament. Divendres, com si volgués subratllar el missatge, Rússia va llançar un míssil balístic amb capacitat nuclear, conegut com a Oréixnik, contra un objectiu a l’oest d’Ucraïna, just a tocar de la frontera amb la Unió Europea. "Rússia no s’està preparant per al final de la guerra", va dir Valeri Zalujni, antic comandant de l’exèrcit ucraïnès i actual ambaixador al Regne Unit, a Interfax-Ucraïna, en referència a l’atac amb míssils. "S’està preparant per a un enfrontament prolongat" a Ucraïna.

Per a alguns a Ucraïna Putin sembla compensar més a prop de casa la pèrdua d’influència a l’exterior. "No podia fer res a l’Amèrica Llatina, no podia fer res contra Trump, així que va atacar Ucraïna", afirma l'analista Mykola Davydiuk. "És feble en la geopolítica global, però vol remarcar que encara és aquí, a Ucraïna".