Veneçuela aprova per unanimitat la llei d'amnistia als presos polítics

BarcelonaL'Assemblea Nacional de Veneçuela ha aprovat finalment la llei d'amnistia per als presos polítics anunciada fa tres setmanes per la presidenta interina, Delcy Rodríguez, al poder des que els Estats Units van capturar Nicolás Maduro. La norma, que ha rebut llum verda aquest dijous per unanimitat de tots els grups del parlament, estableix el perdó de les condemnes relatives a 13 episodis polítics al país entre el 2002 i el 2025, com el cop d'estat fallit contra el president Hugo Chávez l'abril del 2002 i diverses protestes contra el govern. Alhora, exclou les persones que han participat en "accions armades o de força contra el poble, la sobirania i la integritat territorial".

Rodríguez ha demanat la "màxima celeritat" per a l'aplicació de la llei: "Cal saber demanar perdó, i cal saber rebre el perdó, i aquest és el procés que s'obre amb aquesta llei d'amnistia", ha apuntat. El text és fruit de diverses setmanes de debat i inclou més supòsits que els que s'havien previst en un primer moment. Tot i això, algunes ONG del país han apuntat que la norma té un "injustificable excés d'exclusions".

En el ple també s'ha designat una comissió parlamentària de 23 diputats de l'Assemblea Nacional, tant de l'oposició com del chavisme, que ha de desenvolupar "mecanismes" per garantir el compliment de la norma. Els diputats d'aquesta comissió seran els que podran batallar per revisar casos que puguin quedar inicialment exclosos.

Amb l'aprovació de la llei, que ha rebut el nom de "llei d'amnistia per a la convivència democràtica", el govern veneçolà vol fixar les bases per a un "nou moment polític" tal com va asseverar la presidenta fa pocs dies. En un canvi evident de discurs, el chavisme reconeix implícitament l'existència d'abusos i qualifica de fets "lamentables i catastròfics", en paraules d'aquest dijous del president de l'Assemblea Nacional, Jorge Rodríguez, alguns dels episodis viscuts en els darrers anys, que han portat a la persecució i l'empresonament de la dissidència política.

Fins fa pocs mesos, una amnistia a Veneçuela com la que s'acaba d'aprovar era un horitzó pràcticament impensable. Davant d'aquest moviment, el ministre d'Afers Exteriors espanyol, José Manuel Albares, ha anunciat que Espanya sol·licitarà formalment a la Unió Europea que retiri les sancions contra Delcy Rodríguez: "Les sancions mai són una finalitat, són un mitjà", ha dit. Per tal de forçar canvis al país, els 27 apliquen diversos càstigs a les cares visibles del règim, com ara la restricció d'entrada a la UE, la prohibició d'enviar-li recursos econòmics i la congelació dels seus actius als estats membres. En les declaracions als mitjans, Albares ha remarcat que Maduro no estava sancionat perquè habitualment s'exclou d'aquestes mesures els presidents i els ministres d'Afers Exteriors "per mantenir la via de diàleg oberta".

Alliberaments i possibles retorns de l'exili

En les últimes setmanes la presidenta interina també ha assegurat que tancarà l'Helicoide, una presó assenyalada com un centre de tortures per ONGs i opositors. I ja abans de l'operació militar dels EUA, el chavisme havia començat a alliberar alguns reclusos crítics. Les excarceracions es van accelerar des del canvi al capdavant de l'executiu arran de l'agressió de Washington al país. Rodríguez va anunciar un pla per alliberar presos polítics, però fins ara els alliberaments s'han produït a passes comptades. Segons l'organització Foro Penal, les autoritats han posat en llibertat gairebé 450 persones, però encara queden més de 600 presos detinguts per motius polítics entre reixes. Per ara, 174 presos queden exclosos de la llei, ja que es troben entre reixes per haver participat en accions armades o haver utilitzat la força.

Un dels alliberaments que ja s'ha produït –i és dels més rellevants políticament– ha estat el de l'opositor Juan Pablo Guanipa, col·laborador de la líder antichavista i premi Nobel de la pau María Corina Machado. Fa dues setmanes, Guanipa va ser posat en llibertat després de 10 mesos empresonat, però poques hores després les autoritats el va detenir novament i va quedar sota arrest domiciliari. Aquest dijous, coincidint amb l'aprovació de l'amnistia, l'opositor ha estat alliberat. En un missatge a X, Guanipa ha agraït als Estats Units i a la comunitat internacional que hagin "acompanyat" aquest procés.

El nou escenari que s'obre a Veneçuela ha de permetre també que part de l'oposició que actualment es troba a la clandestinitat pugui fer la seva tasca política sense temor. Així mateix, obre una possibilitat cada cop més real pel retorn dels exiliats, entre els quals la mateixa Machado o Edmundo González, exiliat a Madrid. Fins ara, la líder opositora a qui Donald Trump va rebre a la Casa Blanca –on Machado li va oferir el guardó noruec– no ha detallat quan té previst tornar al seu país, però sí que ha expressat la seva voluntat de tornar a casa quan sigui possible. Per ara, l'ONU, en un comunicat, tot i que apunta que la llei d'amnistia "podria ser crucial" per a la societat veneçolana, demana cautela als exiliats a l'hora d'emprendre el retorn al país, com a mínim "fins que es determini clarament l'aplicabilitat de l'amnistia en els seus casos".