Amnistia general i desnacionalització del petroli: Veneçuela trenca amb el chavisme

BogotàDavant El Helicoide, la seu del Servei Bolivarià d'Intel·ligència a Caracas, desenes de familiars de presos s'han acumulat aquest dissabte per esperar els seus estimats. Mentre passava la tarda, un telèfon retransmetia una peça pregravada en què la nova presidenta de Veneçuela, Delcy Rodríguez, anunciava un projecte de llei d'amnistia total als presos polítics que s'acumulen a les presons veneçolanes. La legislació cobreix “tot el període de violència política”, des del 1999, quan Chávez va entrar al poder, fins “al present”.

A l'acte d'inici de l'any judicial aquest divendres a la nit, al Tribunal Suprem de Justícia (TSJ) del país sud-americà, Rodríguez va encarregar a la Comissió per a la Revolució Judicial i al Programa per a la Convivència Democràtica i per a la Pau que en les "pròximes hores" presentessin la llei davant l'Assemblea Nacional, el Parlament, perquè sigui aprovada. I no hi ha dubte que el projecte s'aprovarà ben aviat. Els diputats favorables a l'actual règim són majoria al Parlament veneçolà, el màxim responsable del qual és el germà de la presidenta, Jorge Rodríguez.

“Sol·licito una vegada més la màxima cooperació del poder legislatiu veneçolà. Que sigui una llei que serveixi per curar les ferides que han deixat la confrontació política, la violència i l'extremisme. Que serveixi per restablir la justícia al nostre país i la convivència pacífica entre els veneçolans”, va afirmar la presidenta interina.

A El Helicoide, assenyalat com un centre de "tortures" per ONGs i opositors, tothom plorava. "Llibertat! Llibertat!", alguns cridaven. "Déu és bo. Déu ens ha escoltat", va dir a l'agència AP Johana Chirinos, tieta d'un pres.

El Helicoide, que es va crear als anys cinquanta amb la idea que fos un centre comercial, va convertir-se en un símbol vergonyós de la repressió del chavisme l'any 2015. El 2022, un informe de les Nacions Unides va afirmar que els organismes de seguretat de l'estat veneçolà es dedicaven a torturar els detinguts, mentre diverses organitzacions independents han documentat reiteradament les mateixes pràctiques i altres abusos als drets humans. Ara, d'un dia per l'altre, el centre es transformarà en un centre esportiu, social i cultural per a la policia i els habitants dels barris del voltant, segons va anunciar Rodríguez justament davant funcionaris acusats de cometre les atrocitats descrites pels ex-presos.

El grup de drets humans Foro Penal diu que ha verificat 303 alliberaments de presos polítics des que el govern va anunciar un "nombre important" d'excarceracions el 8 de gener. Però, segons la mateixa ONG, encara n'hi ha 771 entre reixes.

Funcionaris governamentals, que neguen tenir presos polítics i afirmen que els empresonats han comès delictes, han confirmat que més de 600 persones han estat alliberades, tot i que el govern mai no ha proporcionat una llista oficial de quants presos veuran la llum ni qui són.

Així, Delcy Rodríguez ha volgut posar punt final a anys de repressió en un sol discurs, quan no fa ni quatre setmanes que ostenta interinament la presidència del país des que Nicolás Maduro va ser capturat per forces dels Estats Units i traslladat a una presó de Nova York el 3 de gener. La Casa Blanca va assegurar que la transició a Veneçuela es duria a terme a velocitat de creuer.

Llei d'hidrocarburs

El govern de Delcy Rodríguez manté negociacions amb l'administració de Donald Trump, que no ha amagat des del principi que un dels seus principals interessos en la seva intervenció a Veneçuela és controlar els hidrocarburs. "Ens van prendre els nostres drets petroliers; teníem molt de petroli allà (...) i volem que ens el tornin", va deixar clar Trump. Sota el govern d'Hugo Chávez, el govern veneçolà va confiscar actius d'algunes companyies petrolieres nord-americanes després que el país nacionalitzés els seus jaciments petrolífers el 2007. Però ara, sota la tutela de Washington, Miraflores té pressa per complir amb les demandes del Despatx Oval.

En aquesta línia, l'executiu veneçolà ha fet un altre pas significatiu aquesta setmana. "En estricte aferrament a la nostra Constitució, aprovem per unanimitat la reforma parcial de la llei orgànica d'hidrocarburs. Un instrument que impulsa el sector energètic, amb la producció de petroli en camps verds i transformar-lo en benestar per al poble veneçolà", va dir Jorge Rodríguez davant l'Assemblea Nacional.

Aquesta reforma suprimeix el llegat d'Hugo Chávez i desplaça l'estatisme plasmat a la llei del 2006 i que donava una participació minoritària a qualsevol participació no estatal. El diputat opositor Antonio Ecarri va celebrar aquesta "obertura" petroliera que, segons ell, demostra que el model de Chávez sempre va ser errat.

Al centre de la reforma hi ha l'article 22, que establia que l'exploració, l'extracció, la recol·lecció, el transport i l'emmagatzematge d'hidrocarburs eren activitats primàries que només l'estat veneçolà i les empreses amb participació estatal major al 50% podien encarar. Però la reforma votada aquesta setmana modifica l'article per habilitar les empreses privades sense participació estatal però domiciliades a Veneçuela a executar aquestes mateixes activitats.

Immediatament després de l'aprovació de la llei, l'Oficina de Control d'Actius Estrangers (OFAC) del departament del Tresor nord-americà va emetre la llicència general 46 relacionada amb Veneçuela. "Autorització de certes activitats relatives al petroli d'origen veneçolà", deia el títol.