"Col·lapse" al servei exterior espanyol: els diplomàtics reclamen a la Moncloa que actuï
Els funcionaris demanen més recursos per l'augment de la comunitat a l'exterior i les sol·licituds de nacionalitat
MadridTreballar a la xarxa d'ambaixades i consolats espanyols dista de l'idil·li amb què s'associa la diplomàcia. És el que denuncien tant els funcionaris que treballen per l'Estat a l'exterior com els representants dels ciutadans espanyols que resideixen a l'estranger i són usuaris d'aquesta xarxa. Tots ells fa temps que batallen per una millora de recursos davant el "col·lapse" que asseguren que viuen en els serveis consulars. "Hi ha cabreig" amb el ministeri, expliquen fonts diplomàtiques a l'ARA, que denuncien la indiferència per part del govern espanyol, malgrat que des del ministeri d'Exteriors assegurin en aquest diari que estan treballant per redimensionar el servei.
En els últims anys s'han produït dos fenòmens que han agreujat la situació: per una banda, s'ha triplicat el nombre d'espanyols a l'estranger, d'un milió als anys 2000 fins a 3,2 milions en l'actualitat; i, per una altra banda, l'augment de les sol·licituds per accedir a la nacionalitat arran de la llei de memòria democràtica per a fills i nets dels espanyols que es van exiliar. Una norma que es va interpretar de forma extensiva i que va permetre les sol·licituds des de l'octubre del 2022 fins a l'octubre del 2025.
"La situació de la xarxa consular és catastròfica des de fa molt temps", constata Violeta Alonso, presidenta del Consell General de la Ciutadania Espanyola a l'Exterior. Alberto Virella, president de l'Associació de Diplomàtics Espanyols i exambaixador al Senegal, parla d'un estat "crític" de la xarxa consular, tant des del punt de vista dels recursos humans com del manteniment dels immobles i la digitalització de l'administració. I assegura, com Alonso, que amb l'augment de la comunitat a l'exterior i les demandes de nacionalitat estan encara més al límit: actualment hi ha una cua de 2,4 milions de sol·licituds per accedir a la nacionalitat espanyola que podrien arribar a allargar-se una dècada. "Els successius governs no han tingut prou en compte les condicions de l'administració general de l'Estat a l'estranger", resumeix Virella, que considera que no hi ha una planificació suficient dels recursos disponibles per executar les decisions polítiques que es prenen. Ara mateix diu que hi ha 1.000 diplomàtics per una població espanyola de 49 milions d'habitants; una ràtio inferior amb relació a països com Polònia (37 milions per uns 1.700 diplomàtics) o Portugal (uns 10 milions d'habitants per 490 diplomàtics).
La Fedeca (la Federació d'Associacions dels Cossos Superiors de l'Administració Civil de l'Estat) s'ha fet seva les reivindicacions dels diplomàtics, fins al punt que recentment denunciaven l'"abandonament" del servei exterior. Posaven d'exemple la saturació del consolat de Sao Paulo (Brasil), en què afirmen que atenen "més de 1.000 persones al dia amb aproximadament 70 treballadors".
Fonts coneixedores de la situació a l'exterior també posen d'exemple la ciutat de Buenos Aires, on asseguren que si d'aquí a uns anys s'acaben acceptant totes les sol·licituds, es pot convertir en una de les ciutats amb la comunitat més gran d'espanyols (uns 800.000), comptant també els municipis de l'Estat. De fet, Violeta Alonso constata que l'Argentina és un dels llocs amb més saturació i ressalta que es conformen amb el fet que aquestes tramitacions durin cinc anys. Alonso assegura que la llei de memòria democràtica ha estat un "èxit" –"el problema no és l'augment de les sol·licituds", diu–, sinó que es redimensioni bé l'administració a l'exterior perquè arran d'això no es poden atendre els serveis habituals. Per exemple, la tramitació per renovar el passaport d'un espanyol a l'exterior pot durar mesos. "Hi ha un augment de la càrrega de treball", manifesta Virella arran de totes aquestes transformacions, que recorda que l'administració ha de poder garantir els drets a tots els espanyols, dins i fora de l'Estat.
Violeta Alonso posa l'exemple del dret a vot: malgrat que tots els espanyols a l'exterior puguin votar, la participació és molt baixa per la dificultat dels tràmits i també és desigual entre els diferents països. Fins i tot després de la derogació del vot pregat. En les darreres eleccions generals, constata, només un 10% van votar. En tot cas, Alonso té l'esperança que el govern espanyol prengui decisions de seguida.
Les demandes dels diplomàtics
L'Associació de Diplomàtics té una llista de demandes i considera indispensables les següents mesures: l'aprovació d'un nou reglament de la carrera diplomàtica –la vigent és del 1955, en ple franquisme–; la creació de 90 places a l'exterior; la incorporació de l'especificitat dels funcionaris a l'exterior en la producció normativa perquè consideren que no es pot aplicar la mateixa plantilla a fora que a qualsevol lloc de l'Estat; o la cobertura sanitària, que és deficient sobretot per a moltes parelles de diplomàtics que s'han de desplaçar amb ells a treballar a fora.
I què en diu, el govern espanyol? Fonts d'Exteriors consultades per l'ARA asseguren que treballen en un "redimensionament estructural del servei exterior, adaptant-lo a una comunitat espanyola a fora que no deixa de créixer". Malgrat les queixes dels diplomàtics, diuen que han fet un reforç "extraordinari" de les plantilles més saturades i que s'està impulsant una "transformació digital sense precedents per agilitzar els tràmits". Per abordar la situació, l'Associació de Diplomàtics s'ha reunit en diverses ocasions amb el subsecretari d'Exteriors –la darrera trobada va ser el 19 de gener– per abordar les seves reivindicacions, però encara no han aconseguit trobar-se amb el ministre, José Manuel Albares, ni amb el president espanyol, Pedro Sánchez, malgrat les diverses sol·licituds que li han fet arribar. "Molt relat i poques dades, una actitud irresponsable dels encarregats de solucionar una situació crítica", resumeix Virella.
