Els EUA llancen una operació militar contra el "narcoterrorisme" a l'Amèrica Llatina
El secretari de Defensa anuncia l'estratègia Llança Sud enmig de les tensions amb Veneçuela i Colòmbia
WashingtonLa campanya dels EUA d'execucions extrajudicials al Carib i al Pacífic entra en una nova fase en l'escalada de tensions militars. El secretari de Defensa, Pete Hegseth, ha anunciat aquest dijous a la tarda l'inici de l'operació militar Llança Sud. L'objectiu? "Expulsar els narcoterroristes del nostre hemisferi i protegir la nostra pàtria de les drogues que estan matant la nostra gent", ha afirmat.
Hegseth no dona més detalls sobre en què consisteix l'operació Llança Sud, però s'entén que és un pas més en l'escalada de tensions militars a la regió amb els constants atacs contra suposades narcollanxes. En total, 80 persones han estat assassinades per l'exèrcit estatunidenc en execucions extrajudicials al mar Carib i al Pacífic Oriental, tot sota acusacions no provades de ser narcotraficants. L'últim atac s'ha produït aquest mateix dijous, de nou contra una presumpta narcollanxa.
En el dispositiu Llança Sud també hi participa el Comandament Sud, tal com exposa Hegseth. A mitjan octubre, el comandant del Comandament Sud, l'almirall de la Marina Alvin Holsey, anunciava que es jubilava després d'un any al càrrec i just dies després del cinquè atac contra una embarcació que sortia de la costa veneçolana.
L'anunci de Hegseth es produeix poc després que hagi arribat el portaavions Gerald Ford, el més potent de la flota estatunidenca, a una de les àrees sota el control del Comandament Sud. La nau se suma a la flotilla que ja fa més de dos mesos que està desplegada als límits de les aigües de Veneçuela. En paral·lel, el règim de Nicolás Maduro ha denunciat en reiterades ocasions que caces militars han volat molt a prop del seu espai aeri.
Maduro ja va advertir al setembre que si els Estats Units conduïen cap mena d'operació militar dins del país, Veneçuela es declararia en "lluita armada". Tal com ha anat augmentant la pressió, però, el president ha anat modulant el to. En declaracions a la CNN durant una intervenció al carrer, Maduro es dirigia així al poble estatunidenc: “Unim-nos per la pau del continent. No més guerres sense fi. No més guerres injustes. No més Líbia, no més Afganistan.” Quan el periodista li ha demanat si tenia algun missatge directe per enviar-li a Trump, Maduro ha dit: “Sí, pau.”
Incertesa i diplomàcia
El que va començar com una campanya de pressions militars a Veneçuela també ha escalat a Colòmbia després que el president colombià, Gustavo Petro, fos un dels primers líders a denunciar obertament les conductes de Washington. Petro posava en relleu que un dels homes morts en una de les operacions militars del setembre contra una suposada narcollanxa és un pescador colombià, Alejandro Carranza, de 40 anys. La família de Carranza ha negat les acusacions de la Casa Blanca. "Per què li han pres la vida d'aquesta manera?", lamentava la seva dona, Katerine Hernández, a l'agència AFP.
La jurista especialitzada en dret internacional Mary Ellen O'Connell ja explicava a l'ARA que les primeres operacions del setembre suposaven una violació del dret internacional. "No existeix cap dret legal per fer servir la força, i molt menys un atac amb míssils contra persones sospitoses de delictes", explicava.
L'administració Trump ha estat justificant els atacs sota la recatalogació que el president va fer via ordre executiva de determinats càrtels com a "grups terroristes". Però el govern encara no ha estat capaç de citar cap autoritat internacional per dur a terme accions que només es justifiquen en un marc de guerra declarada. En una notificació secreta al Congrés, que havia demanat explicacions sobre els primers atacs del setembre, l'administració Trump va dir que ara es trobava en un "conflicte armat" contra el narcotràfic. Un cop més el president es mou sobre conceptes vagues i laxos per tenir màniga ampla en les seves maniobres i no haver d'assenyalar un país en concret.
En una taula rodona sobre els càrtels el passat mes d'octubre, Trump va ser força explícit sobre les seves intencions i va dir que no creia que fos necessari demanar una declaració de guerra al Congrés. Només el legislatiu pot autoritzar l'entrada en un conflicte militar, segons la Constitució. "No crec que necessàriament demanem una declaració de guerra. Crec que simplement matarem les persones que introdueixin drogues al nostre país. D'acord? Els matarem", va dir el magnat.
Washington vol reeditar la doctrina del pati del darrere per recuperar la influència sobre Llatinoamèrica després que la Xina hi hagi guanyat molt terreny en els últims anys. També és una campanya de pressió al règim de Maduro, i sembla que ara també al govern d'esquerres de Petro. Aquesta setmana començava amb una publicació de la revista Cambio arran de l'anàlisi d'una fotografia feta al Despatx Oval el 21 d'octubre on es veu com el subcap de gabinet, James Blair, sosté una carpeta on hi ha les fotografies de Petro i Maduro amb la granota taronja de pres. Blair té a les mans el memoràndum del senador colombià, Bernie Moreno, que es titula "Doctrina Trump". Moreno és conegut per la seva oposició a Petro. La imatge falsa, probablement creada amb intel·ligència artificial, ha fet escalar el conflicte diplomàtic entre els dos països.
Mentre Colòmbia i Veneçuela estan en el focus, Mèxic s'ho mira de reüll, conscient que a la frontera els Estats Units ja fa mesos que hi ha desplegat soldats estatunidencs. Trump va enviar-los després de declarar una emergència a la frontera per l'entrada de persones migrants i el tràfic de drogues. Tot i això, ahir al vespre el secretari d'Estat, Marco Rubio, descartava que el govern estatunidenc fes creuar els soldats a Mèxic o prengués "accions unilaterals".
